Punt agredolç
Data: 05/05/2014
Font: (enllaç trencat)
Autor:
Text:
Punt agredolç
El Sants ensopega al camp del Badia del Vallès i només pot sumar un empat després de capgirar un 2-0 advers
Picolo i Albert Sumarroca estesos a terra fent que no amb el cap just després que l’àrbitre xiulés el final del partit amb el 2-2 al marcador. Segurament, aquesta hauria de ser la imatge del partit. El Sants feia el segon al 88 i col·locava l’empat. Un punt. Això és el que s’emportava l’equip de la seva visita a Badia del Vallès. Només un punt pensaven ells. “Ens han fotut la lliga”, s’escoltava entre els jugadors. Tal i com s’havia posat el partit s’havia salvat, al menys, un empat però era una cita davant el cuer de la categoria, un d’aquells dies on a priori no has de fallar. Un d’aquells dies on arribes amb un somriure al camp i surts enfonsat després de caure en la trampa. La victòria hauria portat al Sants a la segona posició i s’hauria dormit a només un punt del proper rival, el Premià Club Esportiu. Ara, els de Tito Lossio s’ho miren des del quart lloc de la taula amb 59 punts, a un del segon el Molletense i a tres dels del maresme. La bona notícia d’un diumenge gris és l’empat de l’Escola de Futbol Mataró i el Molletense que gairebé descarta als locals i deixa als de Toni Filgaira només un punt per sobre del Sants, amb 60. Qui puja però amb moltíssima força és l’Escola Esportiva Guineueta que suma 11 partits sense perdre i cinc victòries seguides. Els de Puchi ja són tercers i tenen un calendari molt semblant al del Sants.
Un altre vegada per darrere
Minut 5 de partit. El Sants perd una pilota a tocar de la frontal de l’àrea i aquesta va a parar als peus d’un Adrián Garcia que amb un xut creuat supera l’Albert Rius –debutant avui i lluint mitgetes blanc-i-blaves-. De nou un gol només començar, cosa que llença pel terra qualsevol guió que s’hagués planificat. El partit canvia i toca remar a contracorrent una vegada més. 20 dels 35 gols que ha rebut el Sants han estat en la primera part, i 7 en el primer quart d’hora. L’equip fa moltíssimes coses bé però algunes pèrdues de pilota en zones perilloses el condemnen massa cops i es converteixen en regals d’or per rivals que d’una altra manera ho tindrien gairebé impossible per fer gol. I fins a vuit vegades –ara ja nou- ha capgirat un resultat advers el Sants. Avui s’ha tornat a fer però encara s’ha trobat més pedres pel camí l’equip abans d’aconseguir-ho.
Amb la defensa variable formada per 3 o 5 jugadors segons s’ataqués o es defensés. La mateixa estratègia que en els dos últims partits però aquest passat diumenge amb només un punta per l’absència d’un Navarro sancionat. I Samuel es va veure massa sol al llarg de la primera part amb un Fran perdut, sense acabar de trobar la seva posició al camp. Peke va ser qui va portar la iniciativa des de l’esquerra durant els primers 45 minuts però la primera oportunitat va sortir de les botes d’Alberto. Des de la frontal va fer un xut que va sortir fregant el pal dret de la porteria defensada per Omar i pocs minuts després, amb confiança, el va tornar a provar amb un tir que li va sortir massa tou. Peke va tenir la seva en un intent des del vèrtex esquerre i, poc després, l’extrem la va posar per la rematada de Samu però la pilota va marxar de nou a prop del pal. Tot i que a l’inici li va costar una mica al Sants sentir-se còmode, poc a poc, van començar els de Lossio a fer el seu joc. L’equip però estava un pèl endarrerit i quan Samu rebia una pilota ho feia massa lluny de l’àrea del Badia. A més, alguns canvis en el sistema feien que alguns jugadors semblessin poc ubicats al camp i passessin desapercebuts. Malgrat això en van tenir algunes oportunitats que no es van poder aprofitar per col·locar l’empat abans del descans.
Empat i gol anul·lat
La segona part va començar amb fins a tres canvis en el Sants. Tito Lossio va donar entrada a Albert Sumarroca, David Gala i Marc Urrutia en substitució de Cristian Fabregat, Alberto Sanz i Guillem Hernández. L’equip tornava a jugar amb dos puntes, defensa de tres, i cinc jugadors al mig –amb Sumarroca i Peke ben oberts a les bandes-. I la primera que va tocar Sumarroca ja va portar perill.
L’extrem tornava a jugar després de dos partits sense fer-ho en lesionar-se davant el Singuerlín. Però de sobte a la sortida d’un córner va arribar el segon cop pel Sants. Adrián va fer el seu segon gol i el 2-0 pel Badia. Només dos xuts dels del Vallès però ben definits per col·locar-se amb distància en el marcador. Quedaven 45 minuts per fer tres gols. I amb molta més profunditat en atac i amb l’equip millor col·locat sobre la gespa van començar-se a succeir les ocasions. El millor? Que en una de les primeres ja va arribar per fi el primer. Urrutia va encarar el porter però Omar va poder refusar el seu xut; Samu atent va recollir la pilota i l’ha va enviar al fons de la xarxa.
El Sants tornava a ficar-se en el partit i esperonat pel gol va tenir els seus millors minuts. Urrutia era el rei de l’àrea i es quedava amb totes les pilotes i Sumarroca feia el que volia per l’esquerra. L’extrem va fer un bon xut amb l’exterior que va aturar Omar i després en una falta picada per Aleix va rematar desviat per molt poc. Si en algo era superior el Sants era a nivell aeri, un dels aspectes que més li costa a l’equip, davant el Badia, sí que anava a favor. Poc a poc, però, el rival va fer un petit pas endavant i va aconseguir portar el partit cap a un estat de no-joc. Durant uns 15-20 minuts no va passar gairebé res sobre la gespa amb contínues aturades i caigudes de jugadors del Badia a terra –fins a cinc cops va entrar la fisio dels verds al terreny de joc-.
Cap al 35 el Sants va tornar a recuperar el control. A Samu, tot i estirar-se com mai, li van faltar mil·límetres per arribar a una pilota de Gala i després en un córner una rematada de Fran va ser salvada per la defensa rival sobre la línia. S’esgotava el temps i el Sants ho seguia provant. Arribava una falta a prop de la banda esquerra, a la zona de ¾ i Aleix es disposava a picar-la. Seria la bona. La seva centrada generaria un embús dins l’àrea local i acabaria amb el gol en pròpia porteria de Levi. Era el 2-2, l’equip ho havia tornat a fer, per novena vegada remuntava un resultat advers i quedaven dos minuts més l’afegit per somiar. I ho vam arribar a fer perquè el Sants la va tornar a tenir. Una nova falta servida per Aleix la tocaria Urrutia, passaria per Peke i Fran la deixaria per Sumarroca que faria el tercer però en fora de joc. El col·legiat no va dubtar i va marcar la posició antireglamentària de l’extrem. Després d’això, el xiulet final i la imatge descrita a l’inici amb els jugadors del Sants abatuts sobre la gespa.
És una punxada al camp de l’ara penúltim classificat. Queden, però, quatre finals i es pot creure en les opcions dels de Lossio perquè tots els equips de la part alta –excepte la Guineueta- estan sent molt irregulars en aquest final de campionat.
La propera jornada serà clau perquè el Sants rebrà a casa un rival per l’ascens, el Premià Club Esportiu. L’objectiu, a més de la victòria, hauria de ser provar de capgirar el goal average desfavorable (allà es va perdre 5-2). La cita serà a les 12 a l’Energia i l’equip necessitarà més que mai el suport de l’afició.
Badia del Vallès: Omar; Cristian Garcia (Miguel Ángel Cruz, 44’), Sergio Herrero, Levi, Cristian Arenas (Roger Piquer, 68’), Enric Garcia (Abel Vicente, 68’), One (Toni Comino, 51’), Alberto Herrero, Adrián García (Franc Clavellina, 60’), Samu Aranda i Luís Zurita.
UE Sants: Albert Rius; Cristian Fabregat (Albert Sumarroca, 45’), Sergio Castillo, Picolo, Sergio Arbulu, Peke; Aleix Lage, Guillem Hernández (Marc Urrutia, 45’), Alberto Sanz (David Gala, 45’); Fran Avilés i Samu.
Gols: 1-0, Adrián (5’); 2-0, Adrián (46’); 2-1, Samu (50’); 2-2, Levi (88’, pp).
Àrbitre: Alejandro Molina Bernal. Pel Badia han vist la groga Alberto Herrero, Cristian Garcia, Samu Aranda, Luis Zurita, Abel Vicente, Miguel Ángel Cruz i Levi. Pel Sants Sergio Castillo i Aleix Lage.
Font: (enllaç trencat)
Autor:
Text:
Punt agredolç
El Sants ensopega al camp del Badia del Vallès i només pot sumar un empat després de capgirar un 2-0 advers
Picolo i Albert Sumarroca estesos a terra fent que no amb el cap just després que l’àrbitre xiulés el final del partit amb el 2-2 al marcador. Segurament, aquesta hauria de ser la imatge del partit. El Sants feia el segon al 88 i col·locava l’empat. Un punt. Això és el que s’emportava l’equip de la seva visita a Badia del Vallès. Només un punt pensaven ells. “Ens han fotut la lliga”, s’escoltava entre els jugadors. Tal i com s’havia posat el partit s’havia salvat, al menys, un empat però era una cita davant el cuer de la categoria, un d’aquells dies on a priori no has de fallar. Un d’aquells dies on arribes amb un somriure al camp i surts enfonsat després de caure en la trampa. La victòria hauria portat al Sants a la segona posició i s’hauria dormit a només un punt del proper rival, el Premià Club Esportiu. Ara, els de Tito Lossio s’ho miren des del quart lloc de la taula amb 59 punts, a un del segon el Molletense i a tres dels del maresme. La bona notícia d’un diumenge gris és l’empat de l’Escola de Futbol Mataró i el Molletense que gairebé descarta als locals i deixa als de Toni Filgaira només un punt per sobre del Sants, amb 60. Qui puja però amb moltíssima força és l’Escola Esportiva Guineueta que suma 11 partits sense perdre i cinc victòries seguides. Els de Puchi ja són tercers i tenen un calendari molt semblant al del Sants.
Un altre vegada per darrere
Minut 5 de partit. El Sants perd una pilota a tocar de la frontal de l’àrea i aquesta va a parar als peus d’un Adrián Garcia que amb un xut creuat supera l’Albert Rius –debutant avui i lluint mitgetes blanc-i-blaves-. De nou un gol només començar, cosa que llença pel terra qualsevol guió que s’hagués planificat. El partit canvia i toca remar a contracorrent una vegada més. 20 dels 35 gols que ha rebut el Sants han estat en la primera part, i 7 en el primer quart d’hora. L’equip fa moltíssimes coses bé però algunes pèrdues de pilota en zones perilloses el condemnen massa cops i es converteixen en regals d’or per rivals que d’una altra manera ho tindrien gairebé impossible per fer gol. I fins a vuit vegades –ara ja nou- ha capgirat un resultat advers el Sants. Avui s’ha tornat a fer però encara s’ha trobat més pedres pel camí l’equip abans d’aconseguir-ho.
Amb la defensa variable formada per 3 o 5 jugadors segons s’ataqués o es defensés. La mateixa estratègia que en els dos últims partits però aquest passat diumenge amb només un punta per l’absència d’un Navarro sancionat. I Samuel es va veure massa sol al llarg de la primera part amb un Fran perdut, sense acabar de trobar la seva posició al camp. Peke va ser qui va portar la iniciativa des de l’esquerra durant els primers 45 minuts però la primera oportunitat va sortir de les botes d’Alberto. Des de la frontal va fer un xut que va sortir fregant el pal dret de la porteria defensada per Omar i pocs minuts després, amb confiança, el va tornar a provar amb un tir que li va sortir massa tou. Peke va tenir la seva en un intent des del vèrtex esquerre i, poc després, l’extrem la va posar per la rematada de Samu però la pilota va marxar de nou a prop del pal. Tot i que a l’inici li va costar una mica al Sants sentir-se còmode, poc a poc, van començar els de Lossio a fer el seu joc. L’equip però estava un pèl endarrerit i quan Samu rebia una pilota ho feia massa lluny de l’àrea del Badia. A més, alguns canvis en el sistema feien que alguns jugadors semblessin poc ubicats al camp i passessin desapercebuts. Malgrat això en van tenir algunes oportunitats que no es van poder aprofitar per col·locar l’empat abans del descans.
Empat i gol anul·lat
La segona part va començar amb fins a tres canvis en el Sants. Tito Lossio va donar entrada a Albert Sumarroca, David Gala i Marc Urrutia en substitució de Cristian Fabregat, Alberto Sanz i Guillem Hernández. L’equip tornava a jugar amb dos puntes, defensa de tres, i cinc jugadors al mig –amb Sumarroca i Peke ben oberts a les bandes-. I la primera que va tocar Sumarroca ja va portar perill.
L’extrem tornava a jugar després de dos partits sense fer-ho en lesionar-se davant el Singuerlín. Però de sobte a la sortida d’un córner va arribar el segon cop pel Sants. Adrián va fer el seu segon gol i el 2-0 pel Badia. Només dos xuts dels del Vallès però ben definits per col·locar-se amb distància en el marcador. Quedaven 45 minuts per fer tres gols. I amb molta més profunditat en atac i amb l’equip millor col·locat sobre la gespa van començar-se a succeir les ocasions. El millor? Que en una de les primeres ja va arribar per fi el primer. Urrutia va encarar el porter però Omar va poder refusar el seu xut; Samu atent va recollir la pilota i l’ha va enviar al fons de la xarxa.
El Sants tornava a ficar-se en el partit i esperonat pel gol va tenir els seus millors minuts. Urrutia era el rei de l’àrea i es quedava amb totes les pilotes i Sumarroca feia el que volia per l’esquerra. L’extrem va fer un bon xut amb l’exterior que va aturar Omar i després en una falta picada per Aleix va rematar desviat per molt poc. Si en algo era superior el Sants era a nivell aeri, un dels aspectes que més li costa a l’equip, davant el Badia, sí que anava a favor. Poc a poc, però, el rival va fer un petit pas endavant i va aconseguir portar el partit cap a un estat de no-joc. Durant uns 15-20 minuts no va passar gairebé res sobre la gespa amb contínues aturades i caigudes de jugadors del Badia a terra –fins a cinc cops va entrar la fisio dels verds al terreny de joc-.
Cap al 35 el Sants va tornar a recuperar el control. A Samu, tot i estirar-se com mai, li van faltar mil·límetres per arribar a una pilota de Gala i després en un córner una rematada de Fran va ser salvada per la defensa rival sobre la línia. S’esgotava el temps i el Sants ho seguia provant. Arribava una falta a prop de la banda esquerra, a la zona de ¾ i Aleix es disposava a picar-la. Seria la bona. La seva centrada generaria un embús dins l’àrea local i acabaria amb el gol en pròpia porteria de Levi. Era el 2-2, l’equip ho havia tornat a fer, per novena vegada remuntava un resultat advers i quedaven dos minuts més l’afegit per somiar. I ho vam arribar a fer perquè el Sants la va tornar a tenir. Una nova falta servida per Aleix la tocaria Urrutia, passaria per Peke i Fran la deixaria per Sumarroca que faria el tercer però en fora de joc. El col·legiat no va dubtar i va marcar la posició antireglamentària de l’extrem. Després d’això, el xiulet final i la imatge descrita a l’inici amb els jugadors del Sants abatuts sobre la gespa.
És una punxada al camp de l’ara penúltim classificat. Queden, però, quatre finals i es pot creure en les opcions dels de Lossio perquè tots els equips de la part alta –excepte la Guineueta- estan sent molt irregulars en aquest final de campionat.
La propera jornada serà clau perquè el Sants rebrà a casa un rival per l’ascens, el Premià Club Esportiu. L’objectiu, a més de la victòria, hauria de ser provar de capgirar el goal average desfavorable (allà es va perdre 5-2). La cita serà a les 12 a l’Energia i l’equip necessitarà més que mai el suport de l’afició.
Badia del Vallès: Omar; Cristian Garcia (Miguel Ángel Cruz, 44’), Sergio Herrero, Levi, Cristian Arenas (Roger Piquer, 68’), Enric Garcia (Abel Vicente, 68’), One (Toni Comino, 51’), Alberto Herrero, Adrián García (Franc Clavellina, 60’), Samu Aranda i Luís Zurita.
UE Sants: Albert Rius; Cristian Fabregat (Albert Sumarroca, 45’), Sergio Castillo, Picolo, Sergio Arbulu, Peke; Aleix Lage, Guillem Hernández (Marc Urrutia, 45’), Alberto Sanz (David Gala, 45’); Fran Avilés i Samu.
Gols: 1-0, Adrián (5’); 2-0, Adrián (46’); 2-1, Samu (50’); 2-2, Levi (88’, pp).
Àrbitre: Alejandro Molina Bernal. Pel Badia han vist la groga Alberto Herrero, Cristian Garcia, Samu Aranda, Luis Zurita, Abel Vicente, Miguel Ángel Cruz i Levi. Pel Sants Sergio Castillo i Aleix Lage.