U.E. de Sans - Badalona | La veu de Catalunya (pàg. 7)

Data: 25/03/1929

Font: La veu de Catalunya

Autor: C.I.

Text:
UE DE SANS - BADALONA
Sota una plujeta fina que molestava qui-sap-lo els equips havien de lluitar per el torneigde competició s'alinearen d'aquesta manera:
U.E. de Sans: Casanovas, Torredeflot, Olm, Pausas, Climent, Creixells, Cutxi, Calvet, Miró, Pons i Landa.
Badalona: Ros, Borrás, Folch, Coll, Orriols, Cristiá, Sagüesa, Castro, Forgas, Garriga i Tejedor.
L'arbitre fou el senyor Sauri, qui estigué a la seva altura normal.
La lluita que al camp del carrer de Galileu ens oferiren aquests equips, en pocs moments es prudui amb la emoció que s'esperava, car l'equip costeny sempre ha estat un bon contrincant dels blane-verds i sempre han venut cara la victòria: però no fou així. El Badalona no féu mai un joc en consonància amb el que sempre ens brindà, tant d'individualitats com de conjunt, i per això el sans sense posar de la seva banda el màxim esforç, pogué vèncer fàcilment els seus contraris. La superioritat del Sans ja es manifestà de seguida de començat el partit, i els deu minuts de joc, Miró marcà el primer gol d'una passada avençada dels mitjos. El Badalona decau i naturalment; el joc també, i com que mateix Miró marca un segon gol per al seu equip, fruit d'una passada mortal de l'extrem dret, el Badalona es limita a un joc defensiu que lleva tota mena de bellesa a la lluita. Torredeflot i Olm deturen qualsevol ofensiva que vulguin emprendre's els badalonins. La lluita de la primera part d'aquest partit ha estat poc viva. poc emocionant pel que necessitaven els espectadors que es mullaven, o la que en cap moment el joc no ens féu oblidar la pluja. Acaba el primer temps amb dos gols a zero. a favor dels propietaris del camp.
La segona part fou tant o mes ensopida que la primera; el Badalona no es prengué en cap moment el partit com una cosa seriosa. I el Saus, portant l'avantatge de dos gols, i un més encara que en féu Landu. rema-tant un cop franc amb què fou castigat el Badalona, no lluita amb prou coratge per fer el partit passador. I per això el piloteig insuls que sempre fou la tònica, produir un decaïment en el poc públic que presenciava el partit, i molts preferien marxar que mullar-se; quan nosaltres anàvem a fer ol mateix perquè on» crèiem que el marcador no os mouria del S a 0, perquè mancaven pocs minuts per acabar, vingué una revifa-lla sansenca. por l'ala dreta, que acabà en gol. obra també de Mirò, com autor material; però es pot dir que feren possible l'única jugaria de la tarda que ens féu oblidar la mullena, els seus dos companys de davantera de la dreta i Pausas. Aixi doncs, el partit acabà amb el resultat honorable per al Sans de quatre gols a zero. El Badalona fou un equip desconegut; tantes vegades l'hem vist superior a com Jugà en aquest partit, que suposem que la seva minsa actuació serà passatgera. C. I