Espanyol, 2 - Sans, 1 | L'esport català (pàg. 4)

Data: 14/02/1927

Font: L'esport català

Autor:

Text:
Espanyol, 2 - Sans, 1
Fet i fet, el Sans està de desgràcia. Jal'altre diumenge, amb ocasió del seu partitamb el Barcelona, haguérem de remarcaraquesta circumstància. Ahir, davant de l'Es-panyol, la mala sort dels sansencs va reapa-rèixer molt més pronunciadament que a LesCorts, perquè davant: dels reialistes, varenlliurar una partida bona de debò. Però malgratd'això, van perdre.Es molt lamentable que el joc del futbolporti inherent aquesta manca de lògica, mésben dit, aquesta injustícia en molts dels seusresultats. Ja hem dit moltes vegades que elfet concret del gol, la. majoria de les vegades,una circunstància completament secundàriaen la classe general " del joc sigui 'lúnicarealitat que plasmi oficialment la superioritatd'uns o altres. De totes maneres, cal reconèi-xer que la majoria de les vegades el resultatde gols reflecteix amb una fidelitat bastantaproximada el. desenrotllament del joc; peròmalgrat d'això, bé ens serà permès de poderlainentar-nos d'aquest contrasentit en les oca-sions, sobretot com la d'ahir al camp del Sans,en la qual, tant per la qualitat com la quan-titat de joc, els vençuts es mereixien plena-ment la victòria.Quan es tracta de partits amistosos, els nú-meros del marcador tenen, en certa manera,una importància relativa. L'important per alsequips, en aquests casos, és de fer una bonaimpressió i si el resultat els és favorable,millor que millor, però tots sabem que l'essen-cial no és precisament el triomf. Ara, quan• es tracta de partits de campionat, tot l'inte-rès queda . reduj't a l'adjudicació dels dospunts. I vet ací que ahir, moralment — fauna certa gràcia, oi, de parlar de victòries mo-rals? — el Sans fou l'heroi de la tarda, peròmaterialment, el pollastre anà pels de l'Espa-nyol.* * *Naturalment que aquesta manca de lògicahavia de tenir alguna explicació més o menys...'lògica. I és aquesta, al nostre entendre, la in-efectivitat de la tripleta central de l'atac san-senc. El domini, sobretot a la primera part,correspongué al Sans. Però més que aquestacircunstància, fou la gran qualitat del seujoc la que els féu mereixedors del triomf.Des de bell començament, els atacs dels pro-pietaris del camp a la porta de Zamora esfeien sentir. Però ben entrat el primer temps, i en ple domini del Sans, Vilar, de l'Espa-nyol, féxi el primer gol pels seus d'un formósxut oblícu.Abans el Sans havia estat castigat amb unpenalty; el tirà Vilar i Andreu l'aturà es-plèndidament.A la segona part el domini és més anive-llat, però amb imés persistència per part delsblau verds. El segon gol de l'Espanyol ésobra de Ventoldra, en un brillantlssim esforçpersonal.Un penalty contra els reialistes dóna lloc aque el Sans s'apunti el seu gol, per mitjàd'Abat. Més tard, ve un altre penalty, aques-ta vegada contra el Sans, per una falta dePerelló. Tomàs és l'encarregat de tirar-lo iengega la bala a les bromes.En els darrers moments l'Espanyol se si-tua francament a la defensiva, tirant pilotesa fora i mirant de perdre temps per tots elsmitjans. I així arribà al final de la partida.* * *Els vencedors han tingut una tarda dolentade debò, cal dir-ho. Sobretot la seva Unia demitjos ha estat senzillament desastrosa; totstres han estat al mateix nivell de desencert.Això facilità en gran manera la labor de ladavantera contrària i, per tant, es convertíen un excés de feina pel tercet espanyolista. Zamora va estar esplèndid de debò i a ell esdeu principalment la victòria obtinguda pelseu equip, malgrat les dues o tres sortidesdubtoses que va fer. Portes el secunda moltbé, molt més que Saprissa, que no estigué pasgens feliç, cal dir-ho.Quant a la davantera, cal ~ assenyalar unagrisor general. A esmentar, en la secció delselogis, solament els dos gols, bonics de debò,i l'oportunitat- amb què foren aconseguits.Pel que al Sans fa referència, no serà demés que repetim que feren un gran partit.Pot dir-se que la seva actuació d'ahir fouuna gran exhibició. Andreu, a la porta, ensdemostrà tot le que ha millorat des del co-mençament del campionat. A remarcar, la sevagran valentia, que ahir féu ben palesa ambocasió d'aquella emocionant capbussada alspeus de Mauri quan él gol semblava inevi-table.La defensa, sobretot Perelló, féu una pri-imera part molt bona; a la segona, no tant,però no per això pot dir-se que flaquegessin.Eegulars, també, els mitjos, principalment So-ligó. Quant a la davantera, cal esmentar enprimeríssim terme a Rini; cada pilota que anàals seus peus es convertí en una situació deperill per als adversaris. Fou, sense cap menade dubte, el millor home dels seus. Oliveresel seguí en ordre de mèrits. Besolí. Feliu iMartínez, si haguessin estat tan encertatsdavant de gol com ho. estaven a mig camp,d'altra manera hauria ana la cosa.L'arbitratge del senyor Ezcurdia, del Ool-legi de Santander, tingué una fallada essen-cial, i aquesta fou l'esplendidesi en la con-cessió de penaltys. Els àrbitres catalans sónbastant dolents, ja ho sabem, però en aixòdels penaltys tenen un criteri molt més afi-nat que els dels seus companys de la resta dela Península. Almenys així ens ho fan creureles dues exhibicions d'àrbitres forasters quehem vist els dos últims diumenges, a LesCorts i a Sans, respectivament. Novamentinsistim, doncs, en l'equivocació que, al nostreentendre, representa aquest costum d'anar acercar àrbitres de fora per a dirigir els nos-tres matchs importants., Els equips es formaren així:Sans: Andreu, Perelló, Moliner, Abad, So-ligó, Calvet, Eini, Besolí, Feliu, Oliveres iMartínez.Espanyol: Zamora, Saprissa, .Portes, Kàiser,Tomàs, Caicedo, Ventoldra, Vilar, Mauri, Pa-drón i Turrita.