La crònica del Martí Odriozola

Data: 13/06/2017

Font: (enllaç trencat)

Autor: Martí Odriozola 

Text:
La crònica del Martí Odriozola

El Sants punxa en l'anada de la promoció d'ascens a Tercera (1-2) i haurà de remuntar a Cambrils per pujar de categoria

Els santsencs van fer un molt bon partit i van saber portar el domini de la possessió, però l'efectivitat dels Reus B Cambrils va sentenciar els interessos dels de Tito Lossio. El Sants necessita marca dos gols com a mínim a la tornada per pujar a Tercera.

Arribada l'hora de la veritat, tots els detalls compten i una falta d'efectivitat pot ser decisiva. Que li diguin al Sants, que, tot i jugar un bon partit, va caure dissabte a l'Energia contra el Reus B Cambrils en l'anada de la promoció d'ascens a Tercera per 1-2. Els de Tito Lossio van ser superiors, van merèixer més i van buscar-ho amb insistència, però el futbol, no sempre equitatiu, va decantar la balança cap als del Baix Camp.

El partit va començar una mica ensopit, amb els dos rivals estudiant-se i sense fer-se mal. Passat el primer quart d'hora, però, l'enfrontament es va animar de peus del Sants, animat per l'escalf de l'afició, que va tornar a omplir l'Energia. Crivillés, que va fer un partit en majúscules, va ser el primer a provar-ho i ho va fer des de l'extrem esquerre amb una cursa en solitari. La seva rematada, però, va marxar massa creuada, fregant el pal esquerre de la porteria de Sillero.

I quan el Sants passava pel seu millor moment i estava fregant el gol amb insistència, el Reus en va tenir una i la va clavar. Va ser mitjançant una falta llunyana a la zona central que va executar el capità Marcel. En la segona jugada, després d'un mal refús de la defensa, Torre va recollir la pilota a la frontal de la petita i va superar a Yamandú, que no va poder fer res per aturar la rematada.

El gol va caure com un gerro d'aigua freda sobre els jugadors i l'afició, que veien que el Sants no obtenia recompensa de l'esforç fet. Abans del descans, els verd-i-blancs van tenir alguna ocasió per empatar, però la falta de punteria i l'encert del porter Sillero van impossibilitar-ho. El Reus B també va disposar d'una bona oportunitat abans de la mitja part, amb un xut de Fabra des de la frontal que Yamandú, amb una gran estirada, va desviar a córner.

Ja a la represa, tanta era la fermesa dels santsencs en què el partit es podia capgirar, que l'arrencada de la segona part va ser elèctrica. Només havien passat 60 segons quan Borrull va centrar des de la dreta, Navarro es va plantar al punt de penal i va connectar una rematada que va superar a Sillero. El xèrif, de nou, apareixia amb habilitat i picardia a l'interior de l'àrea per empatar el partit i donar ànims al Sants, que es veia capaç de tot.

El partit va anar avançant a un ritme intens i el Sants continuava aportant les ganes ofensives i la voluntat de superar el Reus al marcador. Però, novament, quan els santsencs ho intentaven amb més dinamisme, va arribar el segon dels visitants. Al minut 78, una centrada des de la dreta de l'atac dels del Baix Camp per part de Jaime va ser recollida per Fabregat, que sense saber què fer i sent incapaç d'entendre's amb Yamandú, es va acabar marcant amb pròpia porteria.

Paral·lelament al joc, a poc a poc, els nervis s'anaven fent palesos entre els jugadors i anaven guanyant terreny, fins que al minut 83 tot va explotar. L'entrenador del Reus B, Lluís Albesa, va desplaçar una pilota que havia sortit fora de banda al costat de la seva banqueta i Picolo, que venia amb la inèrcia de la jugada, el va empènyer i el va fer caure. Les dues versions, com és d'esperar, no encaixen, però després d'aquesta enganxada la tensió es va desbocar. De la fricció competitiva en va derivar la vergonya, vergonya incomprensible i injustificable.

Les dues banquetes encarades l'una amb l'altra, els jugadors anant cap a la zona, insults, violència física, gent fora de si, futbolistes encarats i un panorama desolador. Enmig de l'embolic, Fran, jugador del Sants que estava desconvocat, va acostar-se al nucli del merder i després d'escopir als jugadors de camp, va agredir un membre de l'staff tècnic del Reus. Una altra persona de la comitiva dels del Baix Camp va perdre els nervis i va haver de ser reduïda per membres del camp i personal del Sants. Entre tots ells, els àrbitres, incapaços de gestionar la situació. Al final, després de més de cinc minuts de picabaralla, el joc es va reprendre, però aquesta situació ja havia marcat el partit. Es veu que de tant en tant convé recordar que l'esport és competició i rivalitat, però també és respecte i honradesa de tothom i per a tothom.

Els darrers minuts van acabar sent intranscendents i amb poques jugades destacades sobre la gespa. L'afició estava muda i els jugadors santsencs intentaven, ja gairebé sense fe, aconseguir un gol per empatar el partit.

Al final dels 8 minuts de temps afegit, la sensació era que s'havia deixat escapar una bona oportunitat d'encarrilar l'eliminatòria. El Sants havia jugat bé, però no havia vist reflectida la seva empenta al marcador. Per un dia, havia faltat efectivitat?

Però ara toca refer-se i tornar a començar! El Sants té una setmana per preparar a consciència la visita a Cambrils i afrontar la tornada de la promoció amb plenes garanties. Serà el proper dissabte 17 de juny, a les 19 h al Municipal de Reus, i els de Tito Lossio necessiten guanyar de dos gols o aconseguir una victòria per la mínima on n'anoti tres o més per remuntar l'eliminatòria. I és possible! Clar que sí. Si van remuntar el dia del Sant Cugat i han estat a dalt tota la temporada, és perquè tenen corda. I encara els en queda. Hi aniran fins al final, perquè la il·lusió és i ha de ser el que mai es pot perdre.