La crònica del Martí Odriozola
Data: 22/03/2017
Font: (enllaç trencat)
Autor: Martí Odriozola
Text:
La crònica del Martí Odriozola
El Sants sobreviu al Masnou (2-1) i torna a guanyar després de quatre partits
Els de Tito Lossio van resistir l'embranzida dels del Maresme i van fer bons els dos gols de la primera part. Amb aquests tres punts els santsencs retallen diferències amb els equips de dalt.
Era un dia per no fallar i el Sants no va deixar escapar l'oportunitat. Feia massa que els blancs-i-verds no guanyaven i necessitaven imperiosament tornar al camí dels triomfs. I ho van fer. Es van limitar a signar els tres punts; dos gols a la primera part, i a fer córrer el cronòmetre.
El partit no va començar bé pel Sants, que va patir durant els primers minuts; sense el control de l'esfèrica i amb una pressió alta i imprevista del Masnou, els locals no es van sentir còmodes i no van originar perill a la porteria defensada per Sergio. Només combinacions ofensives aïllades i algun córner ben servit per Aleix posaven en alerta a la defensa del Masnou, que fins al moment respirava alleugerida.
A poc a poc, però, el Sants, conscient de la importància del partit, va començar a carburar i a encadenar bones jugades. Passat el primer quart d'hora, l'amenaça era evident i el Sants la va culminar al minut 25. Una pilota penjada a l'àrea en una jugada confusa i embolicada va acabar amb una rematada de Cura a la xarxa, que situava el Sants per davant i li treia un pes de sobre. Era un moment important del partit, en el qual el Masnou havia desconnectat una mica i havia perdut la lucidesa que havia abanderat al principi. El Sants, doncs, tenia l'oportunitat d'obrir la ferida. I ho va fer. Al minut 36, una pujada per l'eix central de Fàbrega, el juvenil que s'està fent un lloc a l'onze del primer equip, va anar succeïda d'una bona centrada a l'àrea que es va aliar amb Aleix, que entrava des del darrere i va batre a Sergio. El Sants agafava aire amb un gol atractiu que donava força al futbol de tiralínies.
Sense massa més es va arribar al descans, amb un marcador molt positiu pels de Tito Lossio, però que no podia despitar els futbolistes, que havien de seguir concentrats i previnguts per evitar qualsevol sorpresa inesperada. La feina estava a mig fer.
Tanmateix, el segon temps va fer baixar als santsencs del núvol. Tot just començar, al minut dos de la represa, Castillo es va avançar a la defensa local en una falta lateral i va superar amb comoditat a Yamandú, que no va poder fer res per aturar la rematada. L'ex del Sants feia un gol molt valuós pel Masnou, que retallava distàncies i tornava a estar de ple en el partit. I això ho sabien tant el seu entrenador, en Juan Carlos Torres, com els jugadors, als quals se'ls van aixecar els ànims amb aquesta diana.
I evidentment, un gol tan matiner va condicionar tota la segona part. El Masnou va portar bona part de la iniciativa i el Sants es va limitar a defensar-se i a intentar jugades al contraatac. Va faltar futbol. Els locals, però, van mostrar les seves armes; van neutralitzar l'atac masnoví i van causar perill en segones jugades. De fet, en alguna ocasió Navarro hauria pogut tancar el partit, però el xèrif santsenc no va estar encertat en els moments clau i els mals controls el van penalitzar.
Avançada la segona part, l'enfrontament es va començar a trencar i a escalfar; la polèmica va treure el cap i el partit va guanyar en interrupcions, propiciades pels jugadors del Sants, que esgarrapaven segons d'on fos. Tot plegat va fer que el partit se saldés amb nou targetes grogues pel Masnou, per quatre del Sants.
Futbolísticament, però, el desenllaç va tenir poca història i la mateixa inèrcia de l'últim tram de partit va portar al xiulet de l'àrbitre. Al final, el Sants va sobreviure a un rival incòmode i lluitador i al sol de justícia que brillava al cel de Sants-Montjuïc. Partit sense massa brillantor que dóna tres punts més als de Tito Lossio, que feia quatre partits que no guanyaven i que s'aferren a les primeres places.
En termes classificatoris, els marcadors de la jornada han estat prou favorables per als de Tito Lossio, que sumen 42 punts i continuen quarts, a un del Llagostera B i a sis dels líders desmarcats, l'Horta i l'Andorra. Per darrere, amb tres punts menys, queden el Lloret, el Martinenc i el Mollet, amb qui s'enfrontarà diumenge que ve al Municipal Germans Gonzalvo a partir de les 12 h. Arriba un enfrontament crucial contra un rival directe. Ja no s'hi val a badar?
Font: (enllaç trencat)
Autor: Martí Odriozola
Text:
La crònica del Martí Odriozola
El Sants sobreviu al Masnou (2-1) i torna a guanyar després de quatre partits
Els de Tito Lossio van resistir l'embranzida dels del Maresme i van fer bons els dos gols de la primera part. Amb aquests tres punts els santsencs retallen diferències amb els equips de dalt.
Era un dia per no fallar i el Sants no va deixar escapar l'oportunitat. Feia massa que els blancs-i-verds no guanyaven i necessitaven imperiosament tornar al camí dels triomfs. I ho van fer. Es van limitar a signar els tres punts; dos gols a la primera part, i a fer córrer el cronòmetre.
El partit no va començar bé pel Sants, que va patir durant els primers minuts; sense el control de l'esfèrica i amb una pressió alta i imprevista del Masnou, els locals no es van sentir còmodes i no van originar perill a la porteria defensada per Sergio. Només combinacions ofensives aïllades i algun córner ben servit per Aleix posaven en alerta a la defensa del Masnou, que fins al moment respirava alleugerida.
A poc a poc, però, el Sants, conscient de la importància del partit, va començar a carburar i a encadenar bones jugades. Passat el primer quart d'hora, l'amenaça era evident i el Sants la va culminar al minut 25. Una pilota penjada a l'àrea en una jugada confusa i embolicada va acabar amb una rematada de Cura a la xarxa, que situava el Sants per davant i li treia un pes de sobre. Era un moment important del partit, en el qual el Masnou havia desconnectat una mica i havia perdut la lucidesa que havia abanderat al principi. El Sants, doncs, tenia l'oportunitat d'obrir la ferida. I ho va fer. Al minut 36, una pujada per l'eix central de Fàbrega, el juvenil que s'està fent un lloc a l'onze del primer equip, va anar succeïda d'una bona centrada a l'àrea que es va aliar amb Aleix, que entrava des del darrere i va batre a Sergio. El Sants agafava aire amb un gol atractiu que donava força al futbol de tiralínies.
Sense massa més es va arribar al descans, amb un marcador molt positiu pels de Tito Lossio, però que no podia despitar els futbolistes, que havien de seguir concentrats i previnguts per evitar qualsevol sorpresa inesperada. La feina estava a mig fer.
Tanmateix, el segon temps va fer baixar als santsencs del núvol. Tot just començar, al minut dos de la represa, Castillo es va avançar a la defensa local en una falta lateral i va superar amb comoditat a Yamandú, que no va poder fer res per aturar la rematada. L'ex del Sants feia un gol molt valuós pel Masnou, que retallava distàncies i tornava a estar de ple en el partit. I això ho sabien tant el seu entrenador, en Juan Carlos Torres, com els jugadors, als quals se'ls van aixecar els ànims amb aquesta diana.
I evidentment, un gol tan matiner va condicionar tota la segona part. El Masnou va portar bona part de la iniciativa i el Sants es va limitar a defensar-se i a intentar jugades al contraatac. Va faltar futbol. Els locals, però, van mostrar les seves armes; van neutralitzar l'atac masnoví i van causar perill en segones jugades. De fet, en alguna ocasió Navarro hauria pogut tancar el partit, però el xèrif santsenc no va estar encertat en els moments clau i els mals controls el van penalitzar.
Avançada la segona part, l'enfrontament es va començar a trencar i a escalfar; la polèmica va treure el cap i el partit va guanyar en interrupcions, propiciades pels jugadors del Sants, que esgarrapaven segons d'on fos. Tot plegat va fer que el partit se saldés amb nou targetes grogues pel Masnou, per quatre del Sants.
Futbolísticament, però, el desenllaç va tenir poca història i la mateixa inèrcia de l'últim tram de partit va portar al xiulet de l'àrbitre. Al final, el Sants va sobreviure a un rival incòmode i lluitador i al sol de justícia que brillava al cel de Sants-Montjuïc. Partit sense massa brillantor que dóna tres punts més als de Tito Lossio, que feia quatre partits que no guanyaven i que s'aferren a les primeres places.
En termes classificatoris, els marcadors de la jornada han estat prou favorables per als de Tito Lossio, que sumen 42 punts i continuen quarts, a un del Llagostera B i a sis dels líders desmarcats, l'Horta i l'Andorra. Per darrere, amb tres punts menys, queden el Lloret, el Martinenc i el Mollet, amb qui s'enfrontarà diumenge que ve al Municipal Germans Gonzalvo a partir de les 12 h. Arriba un enfrontament crucial contra un rival directe. Ja no s'hi val a badar?