La crònica del Martí Odriozola
Data: 24/01/2017
Font: (enllaç trencat)
Autor: Martí Odriozola
Text:
La crònica del Martí Odriozola
El Sants supera al Farners (0-2) i continua escalant posicions
Els de Tito Lossio van completar un partit amb poc joc però molta efectivitat i es van emportar els tres punts d'un camp complicat gràcies a dos gols al final de cada part.
Partit seriós del Sants dissabte a Santa Coloma de Farners. Els santsencs visitaven un rival dur i amb una bona dinàmica, que acumulava quatre victòries seguides i no perdia des del 13 de novembre al camp del Girona B, però van saber jugar les seves cartes; van controlar les zones de perill del rival, van fer el seu joc sortint des de l'exterior i van encertar a porteria. Els va sortir bé.
La primera part, però, va ser grisa per part dels dos conjunts. Hi va haver poc domini de la pilota la centre del camp i van predominar les pilotades amunt i avall i l'intercanvi de cops, sense arribar a les àrees amb perill. De fet, les ocasions, van ser les grans absents del primer temps, uns 45 minuts en els quals els porters van tenir poca feina. Una de les úniques oportunitats pel Farners va ser al minut 28, quan Pitu Riart va picar una falta comesa per Alberto a la mitja lluna, però la pilota va marxar per damunt del travesser. Per part del Sants, alguna arribada per la banda de Fabregat i poca cosa més.
Però el futbol dura fins al final i quan s'estava consumint la primera meitat, al minut 45, una centrada de Peke des de la punta esquerra va trobar la complicitat de Fran a dins de l'àrea; el jugador santsenc va tocar lleugerament la pilota per desviar-la i va signar la primera diana de la tarda. Després del gol, el Farners no va poder ni servir de centre i els jugadors van marxar als vestidors. Segurament, era un càstig excessiu per l'equip local, però partits d'aquest tarannà es resolen amb jugades aïllades i en funció de l'encert dels de dalt, i aquí, Fran es va saber imposar.
El partit es va reprendre amb una bona triangulació del Sants, que va acabar amb un xut perillós però sense resultat. Semblava que els de Tito Lossio volien rematar el partit, però era una jugada aïllada. Els següents 44 minuts van ser pels locals, que van portar la batuta del partit i van controlar la pilota per intentar remuntar el gol de desavantatge. Tot i tenir majoritàriament la possessió, no van saber resoldre davant de Yamandú i les escasses ocasions que van poder construir no van ser resolutives.
Amb tot això, al minut 45 de la segona, el color va canviar, i el blanc-i-verd visitant es va acabar d'imposar. Una arribada des de la dreta de Fabregat que es va desempallegar de la pressió local, va acabar amb una bona assistència per Guille -que havia entrat a la segona part-, que va culminar un bon xut que va acabar a la xarxa: el Sants tancava el partit. Després del gol, es va entrar en un temps de descompte estèril en el qual el marcador ja estava resolt: el Sants es va emportar els tres punts d'un camp difícil on només havia guanyat un equip, l'Avià.
Després del partit, agafa força el tòpic que en camps com aquest es guanyen lligues. I no per ser repetida aquesta filosofia perd validesa. Sense anar més lluny, la temporada passada el Sants va deixar escapar bona part de les opcions d'aconseguir l'ascens a Tercera en la penúltima jornada al camp del Farners amb una derrota per la mínima. Enguany, almenys, s'han sumat tres punts. A més, de la victòria se'n desprenen dues bones notícies. La primera és que els de Tito Lossio es van emportar el goal average amb un rival directe, una conquesta que pot ser molt valuosa de cara al desenllaç de la lliga. La segona és que Yamandú va tornar a mantenir la porteria a zero, en aquest cas davant l'equip més golejador de la primera volta, i es reafirma com a segon porter menys golejat de la categoria.
Negativament, però, Tito Lossio va veure com dos dels seus homes es ressentien de molèsties. El primer, i el més greu, va ser Crivillés, que va sortir com a titular però va haver de ser substituït al minut 4 a causa d'una lesió que es va fer als primers instants del partit. En el seu lloc, va entrar Peque, qui, precisament, al minut 78 va retirar-se per una molèstia a la cuixa dreta.
A la classificació, el Sants té 30 punts i és tercer a dos punts del líder, que ha passat a ser l'Andorra. A aquestes alçades, la temporada passada -enmig de la ratxa en què l'equip va acabar sumant set victòries seguides-, els santsencs tenien 28 punts i eren novens a cinc punts del líder, l'Horta.
En la propera jornada, el Sants rebrà la visita de l'Avià, el quinzè classificat i que acumula tres derrotes consecutives. I tocarà guanyar a casa després de les dues victòries a fora; el públic de l'Energia reclama triomfs i diumenge que ve el Sants tindrà una oportunitat d'or. De fet, no guanya davant de la seva afició des del 27 de novembre i els dos últims partits han acabat amb fiasco als darrers minuts. El Sants arriba llençat per trencar aquesta mala tendència.
Font: (enllaç trencat)
Autor: Martí Odriozola
Text:
La crònica del Martí Odriozola
El Sants supera al Farners (0-2) i continua escalant posicions
Els de Tito Lossio van completar un partit amb poc joc però molta efectivitat i es van emportar els tres punts d'un camp complicat gràcies a dos gols al final de cada part.
Partit seriós del Sants dissabte a Santa Coloma de Farners. Els santsencs visitaven un rival dur i amb una bona dinàmica, que acumulava quatre victòries seguides i no perdia des del 13 de novembre al camp del Girona B, però van saber jugar les seves cartes; van controlar les zones de perill del rival, van fer el seu joc sortint des de l'exterior i van encertar a porteria. Els va sortir bé.
La primera part, però, va ser grisa per part dels dos conjunts. Hi va haver poc domini de la pilota la centre del camp i van predominar les pilotades amunt i avall i l'intercanvi de cops, sense arribar a les àrees amb perill. De fet, les ocasions, van ser les grans absents del primer temps, uns 45 minuts en els quals els porters van tenir poca feina. Una de les úniques oportunitats pel Farners va ser al minut 28, quan Pitu Riart va picar una falta comesa per Alberto a la mitja lluna, però la pilota va marxar per damunt del travesser. Per part del Sants, alguna arribada per la banda de Fabregat i poca cosa més.
Però el futbol dura fins al final i quan s'estava consumint la primera meitat, al minut 45, una centrada de Peke des de la punta esquerra va trobar la complicitat de Fran a dins de l'àrea; el jugador santsenc va tocar lleugerament la pilota per desviar-la i va signar la primera diana de la tarda. Després del gol, el Farners no va poder ni servir de centre i els jugadors van marxar als vestidors. Segurament, era un càstig excessiu per l'equip local, però partits d'aquest tarannà es resolen amb jugades aïllades i en funció de l'encert dels de dalt, i aquí, Fran es va saber imposar.
El partit es va reprendre amb una bona triangulació del Sants, que va acabar amb un xut perillós però sense resultat. Semblava que els de Tito Lossio volien rematar el partit, però era una jugada aïllada. Els següents 44 minuts van ser pels locals, que van portar la batuta del partit i van controlar la pilota per intentar remuntar el gol de desavantatge. Tot i tenir majoritàriament la possessió, no van saber resoldre davant de Yamandú i les escasses ocasions que van poder construir no van ser resolutives.
Amb tot això, al minut 45 de la segona, el color va canviar, i el blanc-i-verd visitant es va acabar d'imposar. Una arribada des de la dreta de Fabregat que es va desempallegar de la pressió local, va acabar amb una bona assistència per Guille -que havia entrat a la segona part-, que va culminar un bon xut que va acabar a la xarxa: el Sants tancava el partit. Després del gol, es va entrar en un temps de descompte estèril en el qual el marcador ja estava resolt: el Sants es va emportar els tres punts d'un camp difícil on només havia guanyat un equip, l'Avià.
Després del partit, agafa força el tòpic que en camps com aquest es guanyen lligues. I no per ser repetida aquesta filosofia perd validesa. Sense anar més lluny, la temporada passada el Sants va deixar escapar bona part de les opcions d'aconseguir l'ascens a Tercera en la penúltima jornada al camp del Farners amb una derrota per la mínima. Enguany, almenys, s'han sumat tres punts. A més, de la victòria se'n desprenen dues bones notícies. La primera és que els de Tito Lossio es van emportar el goal average amb un rival directe, una conquesta que pot ser molt valuosa de cara al desenllaç de la lliga. La segona és que Yamandú va tornar a mantenir la porteria a zero, en aquest cas davant l'equip més golejador de la primera volta, i es reafirma com a segon porter menys golejat de la categoria.
Negativament, però, Tito Lossio va veure com dos dels seus homes es ressentien de molèsties. El primer, i el més greu, va ser Crivillés, que va sortir com a titular però va haver de ser substituït al minut 4 a causa d'una lesió que es va fer als primers instants del partit. En el seu lloc, va entrar Peque, qui, precisament, al minut 78 va retirar-se per una molèstia a la cuixa dreta.
A la classificació, el Sants té 30 punts i és tercer a dos punts del líder, que ha passat a ser l'Andorra. A aquestes alçades, la temporada passada -enmig de la ratxa en què l'equip va acabar sumant set victòries seguides-, els santsencs tenien 28 punts i eren novens a cinc punts del líder, l'Horta.
En la propera jornada, el Sants rebrà la visita de l'Avià, el quinzè classificat i que acumula tres derrotes consecutives. I tocarà guanyar a casa després de les dues victòries a fora; el públic de l'Energia reclama triomfs i diumenge que ve el Sants tindrà una oportunitat d'or. De fet, no guanya davant de la seva afició des del 27 de novembre i els dos últims partits han acabat amb fiasco als darrers minuts. El Sants arriba llençat per trencar aquesta mala tendència.