Imparables!
Data: 19/05/2014
Font: (enllaç trencat)
Autor: Carlota Martí Alfredo de la Iglesia
Text:
Imparables!
Un gol d'Aleix Lage i un pòquer de SergioGol Navarro donen la victòria als de Tito Lossio davant l'Equipo JA en el derbi del districte i el deixen a tocar del somni de l'ascens
14 jornades sense perdre sumant deu victòries i quatre empats. Es tecleja ràpid i es diu fàcil però sobre la gespa costa molt més aconseguir-ho. I els jugadors que entrena Tito Lossio ho han fet i, ara, només els hi falta fer un esforç final, sumar els sis punts que queden per ser campions i per tornar a la Primera Catalana. Grama B i Carmelo són els dos rivals que els esperen per tancar una lliga que comencen a tocar amb els dits. La visita al camp del rival del districte, de l'Equipo JA, s'entreveia com la més difícil de les tres que quedaven però al Municipal de l'Ibèria només hi va haver un equip. El Sants no va donar opció als de Mario Lamilla i va manar des del primer minut de partit per acabar-se imposant per 0-5.
Gol ràpid i sentència abans del descans
L'inici de partit va ser de tot menys habitual. I és que per norma general, el primer quart d'hora és una de les franges de temps en què menys gols fa l'equip i més en rep. A l'Ibèria, quan l'afició encara estava agafant seient els de Tito Lossio van posar-se per davant. Caçant una pilota a la frontal de l'àrea, l'Aleix Lage va fer el primer abans que es complís el segon minut de partit. Amb el seu segon gol aquesta temporada, el migcampista posava molt de cara el partit per un Sants que va tornar a complir l'estadística que diu que sempre que comença marcant acaba guanyant.
Intentant sobreposar-se del gol matiner del Sants, el JA va començar a buscar la porteria de Carlos Blanco. Així, els locals en van tenir una en un xut de Cristian i, més tard, en un altre de Sisquet des de la frontal. Però la més clara va ser del mateix Cristian, el capità, en una tisora després d'una pentinada de Gilbert que va treure amb una bona mà Carlos.
El partit seguia el curs previst, amb continues anades i vingudes i ocasions per tots dos equips. Sense ni un segon de descans la pilota volava pels aires i anava d'una àrea a l'altre ajudada per les dimensions -petites- del renovat Ibèria. Així, cada opció del JA era contestada amb una del Sants que, sobretot, s'aprofitava de les pilotes que robava en la zona de ¾. Sergio Navarro va fer lluir en dues ocasions a Tomás i Aleix, en combinació amb Peke, també va provar al porter local. A punt d'arribar al descans, en una cursa per la dreta de Samu, la defensa local només va poder aturar el davanter fent-lo caure i la col·legiada va assenyalar el punt de penal. Al 44, el Sants faria el segon del partit des dels onze metres i SergioGol Navarro començaria el seu festival particular.
Pòquer del pitxitxi Navarro i un JA impotent
Abans del descans, amb el gol de penal, el Sants va deixar ja el partit vist per sentència. Tot i així, la rivalitat existent entre els dos clubs feia pensar que el JA no es donaria per vençut fins el final. I els de Lamilla no van abaixar els braços i van sortir amb la idea d'acostar-se en el marcador. Però si a la primera part havien aconseguit generar alguna oportunitat, a la segona, tot i voltar per prop de l'àrea del Sants, no van inquietar en cap moment Carlos Blanco. Els segons quaranta-cinc minuts de partit van ser un monòleg d'un Sants superior davant un JA impotent. Tot i les dificultats per fer el seu joc habitual, els de Lossio van saber fer-se amb el partit adaptant-se a les circumstàncies i a base de pilotades llargues i de pilotes a l'espai, Samu, Navarro, Cristian i Peke van guanyar l'esquena una i una altra vegada a la defensa local. Per les bandes, pel mig? i deixant asseguts a fins a quatre jugadors del JA, així arribava el Sants i així feia estirar-se a Tomás. I és que les bandes eren dels de Tito Lossio, que per velocitat i per qualitat superaven i feien el que volien amb la defensa rival.
Després de provar de superar per baix al porter local, al 49, Navarro va decidir-se per sorprendre'l per alt i així va col·locar el tercer del Sants i el segon en el seu compte particular. Més tard, Peke ho va intentar des de l'esquerra i es va quedar a prop del gol i, el mateix Navarro, per poc, la va enviar fora. I n'arribarien moltes més. Sobretot per un Samuel que no va tenir la sort de cara. És un dels jugadors més lluitadors i treballadors de l'equip i davant el JA li va faltar un pèl de fortuna. Després de regatejar-se a mig conjunt rival, Samu va fallar el més fàcil i va quedar-se sense premi. Poc després, en una acció generosa de Navarro, el Pitxitxi li va cedir el gol al nigerià que la va enviar fora per molt poc. I és que si Samuel ho intentava i s'estavellava contra un "mur", SergioGol Navarro marcava sense gairebé ni voler-ho. En sis minuts, entre el 72 i el 78, el 9 del Sants en va fer dos més i va signar el seu primer pòquer de la temporada (el tercer hat-trick) per desesperació d'uns jugadors locals que s'estiraven impotents sobre la gespa. Amb 23 gols aquesta temporada, el Sergio està empatat ja amb Javi Pelegrín -jugador de la Guineueta- en la taula de màxims golejadors de la categoria i té el pitxitxi a tocar.
En un Municipal d'Ibèria amb bona entrada, amb aficionats de tots dos equips, fet el carrusel de canvis i aplaudits els protagonistes, el Sants encara en va tenir alguna més. En una de les seves primeres accions, Urrutia va marxar en cursa per l'esquerra però Tomàs va refusar el seu xut, Samu ho va intentar en segona instància però el seu tir va sortir fregant el pal. Així va morir el partit després d'una segona part molt completa d'un Sants sense fissures, que es va sobreposar a un ambient un pèl hostil i no va donar opció als de Lamilla.
Els de Tito Lossio, després de sumar la segona victòria consecutiva, es mantenen empatats a punts amb el Premià Club Esportiu i a un del líder, el Molletense. La propera jornada serà clau perquè primers i segons s'enfrontaran entre ells. Si el Sants suma els tres punts a davant la Grama B es col·locarà segur primer o segon passi el que passi al camp del Molletense. El millor pels interessos verd-i-blancs seria l'empat entre ambdós conjunts combinat amb una victòria a l'Energia que portaria el Sants fins el liderat i el faria dependre d'ell mateix per pujar directe a la Primera Catalana. Queden dues finals, un petit esforç per rematar la feina feta fins ara. Que no s'aturi la festa!
Cronica Carlota Marti Fotos Alfredo De La Iglesia
Font: (enllaç trencat)
Autor: Carlota Martí Alfredo de la Iglesia
Text:
Imparables!
Un gol d'Aleix Lage i un pòquer de SergioGol Navarro donen la victòria als de Tito Lossio davant l'Equipo JA en el derbi del districte i el deixen a tocar del somni de l'ascens
14 jornades sense perdre sumant deu victòries i quatre empats. Es tecleja ràpid i es diu fàcil però sobre la gespa costa molt més aconseguir-ho. I els jugadors que entrena Tito Lossio ho han fet i, ara, només els hi falta fer un esforç final, sumar els sis punts que queden per ser campions i per tornar a la Primera Catalana. Grama B i Carmelo són els dos rivals que els esperen per tancar una lliga que comencen a tocar amb els dits. La visita al camp del rival del districte, de l'Equipo JA, s'entreveia com la més difícil de les tres que quedaven però al Municipal de l'Ibèria només hi va haver un equip. El Sants no va donar opció als de Mario Lamilla i va manar des del primer minut de partit per acabar-se imposant per 0-5.
Gol ràpid i sentència abans del descans
L'inici de partit va ser de tot menys habitual. I és que per norma general, el primer quart d'hora és una de les franges de temps en què menys gols fa l'equip i més en rep. A l'Ibèria, quan l'afició encara estava agafant seient els de Tito Lossio van posar-se per davant. Caçant una pilota a la frontal de l'àrea, l'Aleix Lage va fer el primer abans que es complís el segon minut de partit. Amb el seu segon gol aquesta temporada, el migcampista posava molt de cara el partit per un Sants que va tornar a complir l'estadística que diu que sempre que comença marcant acaba guanyant.
Intentant sobreposar-se del gol matiner del Sants, el JA va començar a buscar la porteria de Carlos Blanco. Així, els locals en van tenir una en un xut de Cristian i, més tard, en un altre de Sisquet des de la frontal. Però la més clara va ser del mateix Cristian, el capità, en una tisora després d'una pentinada de Gilbert que va treure amb una bona mà Carlos.
El partit seguia el curs previst, amb continues anades i vingudes i ocasions per tots dos equips. Sense ni un segon de descans la pilota volava pels aires i anava d'una àrea a l'altre ajudada per les dimensions -petites- del renovat Ibèria. Així, cada opció del JA era contestada amb una del Sants que, sobretot, s'aprofitava de les pilotes que robava en la zona de ¾. Sergio Navarro va fer lluir en dues ocasions a Tomás i Aleix, en combinació amb Peke, també va provar al porter local. A punt d'arribar al descans, en una cursa per la dreta de Samu, la defensa local només va poder aturar el davanter fent-lo caure i la col·legiada va assenyalar el punt de penal. Al 44, el Sants faria el segon del partit des dels onze metres i SergioGol Navarro començaria el seu festival particular.
Pòquer del pitxitxi Navarro i un JA impotent
Abans del descans, amb el gol de penal, el Sants va deixar ja el partit vist per sentència. Tot i així, la rivalitat existent entre els dos clubs feia pensar que el JA no es donaria per vençut fins el final. I els de Lamilla no van abaixar els braços i van sortir amb la idea d'acostar-se en el marcador. Però si a la primera part havien aconseguit generar alguna oportunitat, a la segona, tot i voltar per prop de l'àrea del Sants, no van inquietar en cap moment Carlos Blanco. Els segons quaranta-cinc minuts de partit van ser un monòleg d'un Sants superior davant un JA impotent. Tot i les dificultats per fer el seu joc habitual, els de Lossio van saber fer-se amb el partit adaptant-se a les circumstàncies i a base de pilotades llargues i de pilotes a l'espai, Samu, Navarro, Cristian i Peke van guanyar l'esquena una i una altra vegada a la defensa local. Per les bandes, pel mig? i deixant asseguts a fins a quatre jugadors del JA, així arribava el Sants i així feia estirar-se a Tomás. I és que les bandes eren dels de Tito Lossio, que per velocitat i per qualitat superaven i feien el que volien amb la defensa rival.
Després de provar de superar per baix al porter local, al 49, Navarro va decidir-se per sorprendre'l per alt i així va col·locar el tercer del Sants i el segon en el seu compte particular. Més tard, Peke ho va intentar des de l'esquerra i es va quedar a prop del gol i, el mateix Navarro, per poc, la va enviar fora. I n'arribarien moltes més. Sobretot per un Samuel que no va tenir la sort de cara. És un dels jugadors més lluitadors i treballadors de l'equip i davant el JA li va faltar un pèl de fortuna. Després de regatejar-se a mig conjunt rival, Samu va fallar el més fàcil i va quedar-se sense premi. Poc després, en una acció generosa de Navarro, el Pitxitxi li va cedir el gol al nigerià que la va enviar fora per molt poc. I és que si Samuel ho intentava i s'estavellava contra un "mur", SergioGol Navarro marcava sense gairebé ni voler-ho. En sis minuts, entre el 72 i el 78, el 9 del Sants en va fer dos més i va signar el seu primer pòquer de la temporada (el tercer hat-trick) per desesperació d'uns jugadors locals que s'estiraven impotents sobre la gespa. Amb 23 gols aquesta temporada, el Sergio està empatat ja amb Javi Pelegrín -jugador de la Guineueta- en la taula de màxims golejadors de la categoria i té el pitxitxi a tocar.
En un Municipal d'Ibèria amb bona entrada, amb aficionats de tots dos equips, fet el carrusel de canvis i aplaudits els protagonistes, el Sants encara en va tenir alguna més. En una de les seves primeres accions, Urrutia va marxar en cursa per l'esquerra però Tomàs va refusar el seu xut, Samu ho va intentar en segona instància però el seu tir va sortir fregant el pal. Així va morir el partit després d'una segona part molt completa d'un Sants sense fissures, que es va sobreposar a un ambient un pèl hostil i no va donar opció als de Lamilla.
Els de Tito Lossio, després de sumar la segona victòria consecutiva, es mantenen empatats a punts amb el Premià Club Esportiu i a un del líder, el Molletense. La propera jornada serà clau perquè primers i segons s'enfrontaran entre ells. Si el Sants suma els tres punts a davant la Grama B es col·locarà segur primer o segon passi el que passi al camp del Molletense. El millor pels interessos verd-i-blancs seria l'empat entre ambdós conjunts combinat amb una victòria a l'Energia que portaria el Sants fins el liderat i el faria dependre d'ell mateix per pujar directe a la Primera Catalana. Queden dues finals, un petit esforç per rematar la feina feta fins ara. Que no s'aturi la festa!
Cronica Carlota Marti Fotos Alfredo De La Iglesia