Victòria plàcida
Data: 14/01/2014 00:10
Font: (enllaç trencat)
Autor:
Text:
Victòria plàcida
Els de Tito Lossio s’emporten els tres punts davant la Grama en un partit que tenen controlat al llarg els 90 minuts i que guanyen per 0 a 4
Ha tornat el futbol i ho ha fet de la millor manera possible pel primer equip del Sants. En un horari fora de l’habitual, a les vuit del vespre, els de Tito Lossio saltaven al Municipal de Can Peixauet per enfrontar-se a la Gramenet B, el cuer, en un partit trampa. Un d’aquells en què una derrota podria ser fatal perquè en totes les apostes es donava per segur que el Sants s’havia d’emportar els tres punts. El partit, però, s’havia de jugar i l’equip el va començar a resoldre en el minut 1.
Sortida en tromba
Des del primer segon del partit es va veure un equip molt intens, amb una línia d’atac que pressionava sense descans la sortida de pilota del rival i que va tancar la Grama en el seu camp. Els locals, totalment superats per l’inici fulgurant del Sants van veure com els de Tito Lossio feien el primer en el segon trenta de partit de la mà de Sergio Navarro que va culminar una bona jugada de l’equip. Les coses no es podien posar millor pels verd-i-blancs que, per fi, tres jornades després, tornaven a ser els primers en enviar la pilota al fons de la xarxa i encaraven els 89 minuts restants amb la tranquil·litat de l’avantatge en el marcador. Aquesta tranquil·litat es va reflectir en el joc de l’equip que no va veure perillar en cap moment la seva renta. Aprofitant les grans dimensions del camp els de Lossio es van dedicar a combinar amb paciència i van arribar algunes ocasions. Sumarroca ho intentava contínuament per la banda esquerra, entre Fran i Peque ho provaven al minut 8 però el porter, Rodrigues, aturava el xut del 7 del Snats. Poc després, Sumarroca protagonitzava una bona cursa per la seva banda i l’enviava cap al centre on Peque, pujant des de segona línia, rematava alt per poc. Al 29 la centrada era de Guille, pentinava Fran i Sumarroca gairebé sense angle l’enviava a les mans del porter. El segon gol arribava de nou via Navarro. Després d’una recuperació de pilota al camp de la Grama, Peque feia una passada ràpida cap al davanter que l’aixecava per sobre del porter i posava el 0 a 2 poc abans del descans.
Segona part per lluir-se i golàs d’Alberto
Els segons 45 minuts el guió van ser molts semblant als de la primera part. Un Sants amo i senyor del partit i una Grama sense les eines per acostar-se a la porteria de Carlos Blanco. Els locals provaven de pujar la pilota fent combinacions i amb curses per les bandes però els seus intents sempre acabaven amb la pilota als peus d’un jugador del Sants. Un gol anul·lat i un xut de falta van ser de les poquetes coses que van arribar a passar per les mans de Blanco. El rival en cap moment es veia a sí mateix capaç de poder-li disputar els punts al Sants i els de Lossio tocaven amb molta tranquil·litat davant un equip que gairebé no va fer faltes al llarg dels 90 minuts. A l’inici del segon temps, Albert Sumarroca enviava, també, una pilota al fons de la xarxa a passada de Guille, però el gol era invalidat per fora de joc. Després, entre Castillo i Fran feien arribar una pilota a Navarro que molt pressionat no podia preparar bé el seu xut. El mateix Fran obria per Peque a la dreta i aquest l’enviava al centre cap a Navarro però la defensa local refusava a córner. I en els següents minuts el Sants ho seguia provant primer amb un xut de Peque des de fora de l’àrea, i després en un servei de cantonada en què la pilota queia als peus de Guille, a la frontal, que elevava la pilota cap a la pujada de Peque i aquest centrava a l’àrea on ni Arbulu ni Navarro ni Picolo encertaven a rematar.
Més tard, Navarro, movent-se per l’esquerra l’enviava cap a l’arribada de Sumarroca i l’extrem entrava dins l’àrea i xutava als peus de Rodrigues. La contínua presència del Sants a l’àrea de la Grama donaria els seus fruits minuts més tard. Al 78, Samuel superava molt bé al seu marcador i centrava cap a Sumarroca que, amb dificultats, aconseguia fer el tercer i deixava el partit encara més sentenciat a falta de dotze minuts pel final. Faltava, però, el millor. Una de les últimes incorporacions de l’equip, Alberto Sanz, entrava al 81 i tenia temps per engaltar un xut des de la frontal que es colava per tota l’escaire i arrodonia un vespre perfecte. Un autèntic golàs que va fer aixecar-se dels seus seients als valents que es van acostar fins Can Peixauet.
Els de Tito Lossio s’emporten més coses que tres punts de Can Peixauet: deixar la porteria a zero; la recuperació de David Gala que ha tornat a l’equip sis jornades després de lesionar-se; un Guille que també està ja al 100%; jugadors com Samuel o Alberto que aprofiten bé els seus minuts; unes bandes per on Peque i Sumarroca fan de les seves i fan mal o un Navarro que guanya confiança amb aquests dos gols. El rival, la Grama, no era un os dur, però l’equip va saber gestionar perfectament el tempo del partit i no va patir en cap moment en defesa (i quatre partits després no va encaixar cap gol en contra).
És cert, també, que es podria haver fet més mal a pilota aturada perquè el Sants va gaudir de fins a 12 córners i en cap va inquietar Rodrigues. Però, per sort, es van generar més ocasions i els gols van arribar en jugades conjuntes de l’equip, que també tocava després de dos partits anteriors en què els gols van ser néixer d’un penal, d’una falta i d’un córner. Al final, tres punts que s’emporta el Sants de Can Peixauet i que el fan pujar fins la quarta posició, amb 28, i que el deixen a tres del proper rival, el Carmelo. El proper diumenge l’Energia serà l’escenari d’un partit entre dos equips als quals els hi agrada tocar la pilota i el Sants buscarà fer encara més bona aquesta victòria davant la Grama.
Font: (enllaç trencat)
Autor:
Text:
Victòria plàcida
Els de Tito Lossio s’emporten els tres punts davant la Grama en un partit que tenen controlat al llarg els 90 minuts i que guanyen per 0 a 4
Ha tornat el futbol i ho ha fet de la millor manera possible pel primer equip del Sants. En un horari fora de l’habitual, a les vuit del vespre, els de Tito Lossio saltaven al Municipal de Can Peixauet per enfrontar-se a la Gramenet B, el cuer, en un partit trampa. Un d’aquells en què una derrota podria ser fatal perquè en totes les apostes es donava per segur que el Sants s’havia d’emportar els tres punts. El partit, però, s’havia de jugar i l’equip el va començar a resoldre en el minut 1.
Sortida en tromba
Des del primer segon del partit es va veure un equip molt intens, amb una línia d’atac que pressionava sense descans la sortida de pilota del rival i que va tancar la Grama en el seu camp. Els locals, totalment superats per l’inici fulgurant del Sants van veure com els de Tito Lossio feien el primer en el segon trenta de partit de la mà de Sergio Navarro que va culminar una bona jugada de l’equip. Les coses no es podien posar millor pels verd-i-blancs que, per fi, tres jornades després, tornaven a ser els primers en enviar la pilota al fons de la xarxa i encaraven els 89 minuts restants amb la tranquil·litat de l’avantatge en el marcador. Aquesta tranquil·litat es va reflectir en el joc de l’equip que no va veure perillar en cap moment la seva renta. Aprofitant les grans dimensions del camp els de Lossio es van dedicar a combinar amb paciència i van arribar algunes ocasions. Sumarroca ho intentava contínuament per la banda esquerra, entre Fran i Peque ho provaven al minut 8 però el porter, Rodrigues, aturava el xut del 7 del Snats. Poc després, Sumarroca protagonitzava una bona cursa per la seva banda i l’enviava cap al centre on Peque, pujant des de segona línia, rematava alt per poc. Al 29 la centrada era de Guille, pentinava Fran i Sumarroca gairebé sense angle l’enviava a les mans del porter. El segon gol arribava de nou via Navarro. Després d’una recuperació de pilota al camp de la Grama, Peque feia una passada ràpida cap al davanter que l’aixecava per sobre del porter i posava el 0 a 2 poc abans del descans.
Segona part per lluir-se i golàs d’Alberto
Els segons 45 minuts el guió van ser molts semblant als de la primera part. Un Sants amo i senyor del partit i una Grama sense les eines per acostar-se a la porteria de Carlos Blanco. Els locals provaven de pujar la pilota fent combinacions i amb curses per les bandes però els seus intents sempre acabaven amb la pilota als peus d’un jugador del Sants. Un gol anul·lat i un xut de falta van ser de les poquetes coses que van arribar a passar per les mans de Blanco. El rival en cap moment es veia a sí mateix capaç de poder-li disputar els punts al Sants i els de Lossio tocaven amb molta tranquil·litat davant un equip que gairebé no va fer faltes al llarg dels 90 minuts. A l’inici del segon temps, Albert Sumarroca enviava, també, una pilota al fons de la xarxa a passada de Guille, però el gol era invalidat per fora de joc. Després, entre Castillo i Fran feien arribar una pilota a Navarro que molt pressionat no podia preparar bé el seu xut. El mateix Fran obria per Peque a la dreta i aquest l’enviava al centre cap a Navarro però la defensa local refusava a córner. I en els següents minuts el Sants ho seguia provant primer amb un xut de Peque des de fora de l’àrea, i després en un servei de cantonada en què la pilota queia als peus de Guille, a la frontal, que elevava la pilota cap a la pujada de Peque i aquest centrava a l’àrea on ni Arbulu ni Navarro ni Picolo encertaven a rematar.
Més tard, Navarro, movent-se per l’esquerra l’enviava cap a l’arribada de Sumarroca i l’extrem entrava dins l’àrea i xutava als peus de Rodrigues. La contínua presència del Sants a l’àrea de la Grama donaria els seus fruits minuts més tard. Al 78, Samuel superava molt bé al seu marcador i centrava cap a Sumarroca que, amb dificultats, aconseguia fer el tercer i deixava el partit encara més sentenciat a falta de dotze minuts pel final. Faltava, però, el millor. Una de les últimes incorporacions de l’equip, Alberto Sanz, entrava al 81 i tenia temps per engaltar un xut des de la frontal que es colava per tota l’escaire i arrodonia un vespre perfecte. Un autèntic golàs que va fer aixecar-se dels seus seients als valents que es van acostar fins Can Peixauet.
Els de Tito Lossio s’emporten més coses que tres punts de Can Peixauet: deixar la porteria a zero; la recuperació de David Gala que ha tornat a l’equip sis jornades després de lesionar-se; un Guille que també està ja al 100%; jugadors com Samuel o Alberto que aprofiten bé els seus minuts; unes bandes per on Peque i Sumarroca fan de les seves i fan mal o un Navarro que guanya confiança amb aquests dos gols. El rival, la Grama, no era un os dur, però l’equip va saber gestionar perfectament el tempo del partit i no va patir en cap moment en defesa (i quatre partits després no va encaixar cap gol en contra).
És cert, també, que es podria haver fet més mal a pilota aturada perquè el Sants va gaudir de fins a 12 córners i en cap va inquietar Rodrigues. Però, per sort, es van generar més ocasions i els gols van arribar en jugades conjuntes de l’equip, que també tocava després de dos partits anteriors en què els gols van ser néixer d’un penal, d’una falta i d’un córner. Al final, tres punts que s’emporta el Sants de Can Peixauet i que el fan pujar fins la quarta posició, amb 28, i que el deixen a tres del proper rival, el Carmelo. El proper diumenge l’Energia serà l’escenari d’un partit entre dos equips als quals els hi agrada tocar la pilota i el Sants buscarà fer encara més bona aquesta victòria davant la Grama.