La crònica de l'Albert Postils
Data: 26/09/2022
Font: (enllaç trencat)
Autor: Albert Postils
Text:
La crònica de l'Albert Postils
26 Setembre, 2022 Cròniques, General, Primer Equip
El Sants es queda amb la mel als llavis davant el San Cristóbal (1-1)
Tot i avançar-se al marcador a la segona part, amb una diana de perseverant de Gabaldón, el Sants es va quedar ben a prop d'atrapar la segona victòria consecutiva a casa. El San Cristóbal, amb tota la carn a la graella, va executar la implacable llei de l'ex per empatar poc després mitjançant Mario Cantí i deixar en combat nul el duel a l'Energia.
El got és mig ple. Després de superar amb escreix el Castelldefels (3-0), el Sants va estar a punt de celebrar una nova tarda de joia a l'Energia davant el poderós San Cristóbal. La diana de Gabaldón superada l'hora de partit va elevar el conjunt blanc-i-verd, però l'equip terrassenc va desxifrar aviat l'estructura defensiva del Sants amb una jugada individual de Tom que va culminar l'exsantsenc Mario Cantí. En el crepuscle, tant Caresia com Sanku van flirtejar amb decantar un partit d'altes temperatures per les decisions arbitrals.
A l'entrenador del San Cristóbal, Oliver Ballabriga, aviat de li va tenyir el rostre d'un vermell explosiu. Els seus escarafalls des de l'àrea tècnica, fos per l'actuació del col·legiat, fos pel rendiment dels seus futbolistes, van ser l'epicentre d'un encontre que, de forma progressiva, va anar adquirint tints volcànics.
I això que la primera meitat es va despertar sense sobresalts a les àrees. Però amb el conjunt terrassenc carregant l'àrea santsenca amb catapultes instal·lades a les bandes. A l'esquerra, saltaven guspires del vals entre Iván Tébar i Abde. A la dreta, Cura posava a prova la paciència d'un impetuós Tom. I des d'una torre elevada, fora del terreny de joc, el lesionat Pol Cuatrecases seguia la jugada fent tasques de vídeo.
Mentrestant, l'atac del Sants s'encallava. A Hicham, desesperat, no li arribava cap pilota en condicions. Granero, lleuger com una ploma davant el Castelldefels, duia plom a les botes. Iván García destinava totes les seves forces a expulsar pilotes de la zona de perill. I Caresia, el més inspirat, estava orfe de socis amb els qui sembrar el caos.
Va ser Sergi Cadena, de fet, qui va arreplegar la millor ocasió dels blanc-i-verds al primer acte. En una jugada d'estratègia, el migcampista es va elevar per sobre la rereguarda terrassenca, però el seu cop de cap es va escapolir per sobre la porteria de Varo. De l'àrea contrària tampoc arribaven gaire notícies. Només Tom, amb un xut mossegat, va obligar Pau Llasera a fer servir els peus per avortar el perill.
El Sants s'avança, el Sants cedeix massa de pressa
Una segada de Gabaldón sobre l'hàbil Abde al primer temps, que va posar dempeus les dues banquetes, només va ser l'entremès del que acolliria la represa. L'afició del San Cristóbal, col·locada estratègicament en un dels córners, va fer seva l'Energia amb càntics enèrgics per esperonar els seus. I el Sants, com a rèplica, va engrandir el seu amor propi i aviat va posar picant al partit.
El cop d'efecte va arribar des de la banqueta. El menut Franco, que esperava el seu moment amagat a la banqueta, en va tenir prou amb tres minuts sobre el terreny de joc per fer esclatar l'Energia. Amb el pols d'un dibuixant, va traçar una passada deliciosa per la desmarcada d'un desbocat Gabaldón. I el migcampista va complementar l'obra artística amb una doble rematada d'urgència: la primera tapada per Varo, la segona xuclada per la xarxa.
Oliver Ballabriga, a punt d'esclatar, feia gestos histriònics. El tècnic visitant tenia preparat un doble canvi que no comptava amb la diana santsenca, però que va executar amb la mateixa fermesa després del contratemps. Els elegits eren Ranera i Sanku, dos portents físics per engreixar l'atac del San Cristóbal en un tram final només apte per a valents.
Al Sants, que semblava haver fet el més difícil amb el gol, només el separava una exhibició defensiva del segon triomf seguit a l'Energia. Borja López va reforçar la rereguarda amb l'entrada de Marc Rayo, retornat al conjunt blanc-i-verd, per donar més solidesa al lateral esquerre. Però resulta que va ser per la banda contrària on van aparèixer els dimonis.
L'omnipresent Tom, a qui Cura havia engabiat durant tot l'encontre, es va redimir amb una gran jugada individual per banda. La seva centrada, a càmera lenta dins l'àrea, va acabar trobant un Mario Cantí fantasmagòric fins aleshores. Després de regirar-se dins l'àrea, l'ariet va encertar a batre Pau Llasera d'entre un bosc de cames per incendiar l'Energia.
El Sants, que hauria pogut veure's engolit pel desànim, va decidir veure el got mig ple. I va defensar l'empat com si portés la disfressa d'un petit triomf. La bèstia de nom Sanku va portar al límit els centrals blanc-i-verds, però de la seva fe es va contagiar Caresia en una jugada aïllada. La seva electricitat va enrampar al rival i li va permetre robar una pilota al córner contrari, després va conduir com una exhalació fins aterrar a l'àrea i finalment es va treure de la màniga un xut amb l'exterior que va xiuxiuejar el pal d'un Varo a qui només li quedava protegir-se amb el rosari.
El Sants, amb el lament d'una resistència massa efímera, va marxar de l'Energia amb el mig somriure de qui ha tingut contra les cordes un dels rivals més exigents de la categoria com el San Cristóbal.
Una crònica d'Albert Postils i fotos de la UE Sants
SANTS: Pau Llasera; Cura, Sergio Paz, Alex Ruiz, Iván Tébar (Rayo, 72'); Sergi Cadena, Gabaldón; Caresia (Pauner, 89'), Iván García (Hervías, 89'), Granero (Franco, 62'); i Hicham (Ubón, 62').
SAN CRISTÓBAL: Varo; Sierra, Ricki, David López, Adri Montoro; Ion Vázquez, Yeray; Abde (Ranera, 65'), Kevin Alarcón (Sanku, 65'), Tom; i Mario Cantí (Cañete, 82').
GOLS: 1-0 (Gabaldón, 65'), 1-1 (Mario Cantí, 74').
ÀRBITRE: Ángel Berjaga Ruz (Girona). Grogues als locals Gabaldón, Iván García, Franco i Alex Ruiz i al visitant Yeray.
Font: (enllaç trencat)
Autor: Albert Postils
Text:
La crònica de l'Albert Postils
26 Setembre, 2022 Cròniques, General, Primer Equip
El Sants es queda amb la mel als llavis davant el San Cristóbal (1-1)
Tot i avançar-se al marcador a la segona part, amb una diana de perseverant de Gabaldón, el Sants es va quedar ben a prop d'atrapar la segona victòria consecutiva a casa. El San Cristóbal, amb tota la carn a la graella, va executar la implacable llei de l'ex per empatar poc després mitjançant Mario Cantí i deixar en combat nul el duel a l'Energia.
El got és mig ple. Després de superar amb escreix el Castelldefels (3-0), el Sants va estar a punt de celebrar una nova tarda de joia a l'Energia davant el poderós San Cristóbal. La diana de Gabaldón superada l'hora de partit va elevar el conjunt blanc-i-verd, però l'equip terrassenc va desxifrar aviat l'estructura defensiva del Sants amb una jugada individual de Tom que va culminar l'exsantsenc Mario Cantí. En el crepuscle, tant Caresia com Sanku van flirtejar amb decantar un partit d'altes temperatures per les decisions arbitrals.
A l'entrenador del San Cristóbal, Oliver Ballabriga, aviat de li va tenyir el rostre d'un vermell explosiu. Els seus escarafalls des de l'àrea tècnica, fos per l'actuació del col·legiat, fos pel rendiment dels seus futbolistes, van ser l'epicentre d'un encontre que, de forma progressiva, va anar adquirint tints volcànics.
I això que la primera meitat es va despertar sense sobresalts a les àrees. Però amb el conjunt terrassenc carregant l'àrea santsenca amb catapultes instal·lades a les bandes. A l'esquerra, saltaven guspires del vals entre Iván Tébar i Abde. A la dreta, Cura posava a prova la paciència d'un impetuós Tom. I des d'una torre elevada, fora del terreny de joc, el lesionat Pol Cuatrecases seguia la jugada fent tasques de vídeo.
Mentrestant, l'atac del Sants s'encallava. A Hicham, desesperat, no li arribava cap pilota en condicions. Granero, lleuger com una ploma davant el Castelldefels, duia plom a les botes. Iván García destinava totes les seves forces a expulsar pilotes de la zona de perill. I Caresia, el més inspirat, estava orfe de socis amb els qui sembrar el caos.
Va ser Sergi Cadena, de fet, qui va arreplegar la millor ocasió dels blanc-i-verds al primer acte. En una jugada d'estratègia, el migcampista es va elevar per sobre la rereguarda terrassenca, però el seu cop de cap es va escapolir per sobre la porteria de Varo. De l'àrea contrària tampoc arribaven gaire notícies. Només Tom, amb un xut mossegat, va obligar Pau Llasera a fer servir els peus per avortar el perill.
El Sants s'avança, el Sants cedeix massa de pressa
Una segada de Gabaldón sobre l'hàbil Abde al primer temps, que va posar dempeus les dues banquetes, només va ser l'entremès del que acolliria la represa. L'afició del San Cristóbal, col·locada estratègicament en un dels córners, va fer seva l'Energia amb càntics enèrgics per esperonar els seus. I el Sants, com a rèplica, va engrandir el seu amor propi i aviat va posar picant al partit.
El cop d'efecte va arribar des de la banqueta. El menut Franco, que esperava el seu moment amagat a la banqueta, en va tenir prou amb tres minuts sobre el terreny de joc per fer esclatar l'Energia. Amb el pols d'un dibuixant, va traçar una passada deliciosa per la desmarcada d'un desbocat Gabaldón. I el migcampista va complementar l'obra artística amb una doble rematada d'urgència: la primera tapada per Varo, la segona xuclada per la xarxa.
Oliver Ballabriga, a punt d'esclatar, feia gestos histriònics. El tècnic visitant tenia preparat un doble canvi que no comptava amb la diana santsenca, però que va executar amb la mateixa fermesa després del contratemps. Els elegits eren Ranera i Sanku, dos portents físics per engreixar l'atac del San Cristóbal en un tram final només apte per a valents.
Al Sants, que semblava haver fet el més difícil amb el gol, només el separava una exhibició defensiva del segon triomf seguit a l'Energia. Borja López va reforçar la rereguarda amb l'entrada de Marc Rayo, retornat al conjunt blanc-i-verd, per donar més solidesa al lateral esquerre. Però resulta que va ser per la banda contrària on van aparèixer els dimonis.
L'omnipresent Tom, a qui Cura havia engabiat durant tot l'encontre, es va redimir amb una gran jugada individual per banda. La seva centrada, a càmera lenta dins l'àrea, va acabar trobant un Mario Cantí fantasmagòric fins aleshores. Després de regirar-se dins l'àrea, l'ariet va encertar a batre Pau Llasera d'entre un bosc de cames per incendiar l'Energia.
El Sants, que hauria pogut veure's engolit pel desànim, va decidir veure el got mig ple. I va defensar l'empat com si portés la disfressa d'un petit triomf. La bèstia de nom Sanku va portar al límit els centrals blanc-i-verds, però de la seva fe es va contagiar Caresia en una jugada aïllada. La seva electricitat va enrampar al rival i li va permetre robar una pilota al córner contrari, després va conduir com una exhalació fins aterrar a l'àrea i finalment es va treure de la màniga un xut amb l'exterior que va xiuxiuejar el pal d'un Varo a qui només li quedava protegir-se amb el rosari.
El Sants, amb el lament d'una resistència massa efímera, va marxar de l'Energia amb el mig somriure de qui ha tingut contra les cordes un dels rivals més exigents de la categoria com el San Cristóbal.
Una crònica d'Albert Postils i fotos de la UE Sants
SANTS: Pau Llasera; Cura, Sergio Paz, Alex Ruiz, Iván Tébar (Rayo, 72'); Sergi Cadena, Gabaldón; Caresia (Pauner, 89'), Iván García (Hervías, 89'), Granero (Franco, 62'); i Hicham (Ubón, 62').
SAN CRISTÓBAL: Varo; Sierra, Ricki, David López, Adri Montoro; Ion Vázquez, Yeray; Abde (Ranera, 65'), Kevin Alarcón (Sanku, 65'), Tom; i Mario Cantí (Cañete, 82').
GOLS: 1-0 (Gabaldón, 65'), 1-1 (Mario Cantí, 74').
ÀRBITRE: Ángel Berjaga Ruz (Girona). Grogues als locals Gabaldón, Iván García, Franco i Alex Ruiz i al visitant Yeray.