La crònica del Sergi Ruiz
Data: 31/05/2016
Font: (enllaç trencat)
Autor: Sergi Ruiz
Text:
La crònica del Sergi Ruiz
El Sants perd en l'última jornada (0 a 3) i el Vilassar de Mar es corona campió
Un hat-trick de Soufiane va donar el campionat de lliga a l'equip del Maresme, mentre els blanc-i-verds rebien les gràcies i l'afecte de l'afició per una temporada d'ensomni.
L'última matinal de futbol de la temporada 2015-2016 començava amb tots els assistents al camp de l'Energia pendents dels transistors i les xarxes socials per saber què feia l'Horta i La Jonquera. El miracle era complicat, però era possible.
Un partit que el podríem resumir molt ràpid: els dos equips buscant un futbol més directe que combinatiu, amb les defenses molt atentes a les pilotes aèries, els vilassarencs cedint l'esfèric als de Tito Lossio i l'efectivitat dels de Manel Moya focalitzada en Soufiane: de les quatre ocasions de perill real que va generar el Vilassar de Mar, les tres que van acabar al fons de la xarxa van ser obra del '7' dels vermell-i-blancs.
El primer arribava d'una pentinada enrere que sorprenia Carlos i Picolo que no podien fer res per refusar la pilota sota pals. La marea blanca-i-verda, però, no perdia l'esperança i menys quan el Mataró empatava el partit contra l'Horta uns instants després. La carambola encara era possible.
La gerra d'aigua freda va arribar a pocs segons abans que l'àrbitre posés punt i final a la primera part. Un córner a favor del Sants, va acabar amb una pilotada llarga de Dani, porter del Vilassar de Mar, que controlava Soufiane a la frontal de l'àrea abans d'etzibar un xut creuat al pal dret de la porteria de Carlos que no podia evitar el segon gol dels visitants. El miracle es començava a esvair.
Pocs minuts després de la represa, Soufiane sentenciava el partit rematant des del punt de penal una centrada d'Arnau des de la banda d'esquerra.
Ja amb el partit sentenciat i després que Cebri intentés, sense èxit, calcar el tercer gol de Soufiane, l'atenció de la grada tornava a centrar-se en l'Horta i La Jonquera: el Mataró empatava el partit per segona vegada, La Jonquera s'avançava a l'Escala amb un gol de Pol Compte i la classificació, igual que al llarg d'aquesta temporada, tornava a viure un canvi de posicions que deixava a La Jonquera com l'equip del Grup 1 de Primera Catalana que disputarà la promoció d'ascens -i que tindrà per rival el Santboià.
Al final dels noranta minuts dos sentiments van conviure sobre la gespa: l'alegria i felicitat del Vilassar de Mar per haver-se proclamat campions de lliga i l'amarga tristesa del Sants per haver-se quedat a les portes de poder lluitar per l'ascens a Tercera Divisió.
Tot i això, l'afició de la Unió Esportiva de Sants va felicitar tots els jugadors i cos tècnic del primer equip com si haguessin guanyat un títol. Però el que celebraven era, sobretot, la lliçó que els havien regalat els que cada setmana salten al camp: s'assoleixin o no, s'ha de lluitar fins l'última opció pels somnis que un té.
Font: (enllaç trencat)
Autor: Sergi Ruiz
Text:
La crònica del Sergi Ruiz
El Sants perd en l'última jornada (0 a 3) i el Vilassar de Mar es corona campió
Un hat-trick de Soufiane va donar el campionat de lliga a l'equip del Maresme, mentre els blanc-i-verds rebien les gràcies i l'afecte de l'afició per una temporada d'ensomni.
L'última matinal de futbol de la temporada 2015-2016 començava amb tots els assistents al camp de l'Energia pendents dels transistors i les xarxes socials per saber què feia l'Horta i La Jonquera. El miracle era complicat, però era possible.
Un partit que el podríem resumir molt ràpid: els dos equips buscant un futbol més directe que combinatiu, amb les defenses molt atentes a les pilotes aèries, els vilassarencs cedint l'esfèric als de Tito Lossio i l'efectivitat dels de Manel Moya focalitzada en Soufiane: de les quatre ocasions de perill real que va generar el Vilassar de Mar, les tres que van acabar al fons de la xarxa van ser obra del '7' dels vermell-i-blancs.
El primer arribava d'una pentinada enrere que sorprenia Carlos i Picolo que no podien fer res per refusar la pilota sota pals. La marea blanca-i-verda, però, no perdia l'esperança i menys quan el Mataró empatava el partit contra l'Horta uns instants després. La carambola encara era possible.
La gerra d'aigua freda va arribar a pocs segons abans que l'àrbitre posés punt i final a la primera part. Un córner a favor del Sants, va acabar amb una pilotada llarga de Dani, porter del Vilassar de Mar, que controlava Soufiane a la frontal de l'àrea abans d'etzibar un xut creuat al pal dret de la porteria de Carlos que no podia evitar el segon gol dels visitants. El miracle es començava a esvair.
Pocs minuts després de la represa, Soufiane sentenciava el partit rematant des del punt de penal una centrada d'Arnau des de la banda d'esquerra.
Ja amb el partit sentenciat i després que Cebri intentés, sense èxit, calcar el tercer gol de Soufiane, l'atenció de la grada tornava a centrar-se en l'Horta i La Jonquera: el Mataró empatava el partit per segona vegada, La Jonquera s'avançava a l'Escala amb un gol de Pol Compte i la classificació, igual que al llarg d'aquesta temporada, tornava a viure un canvi de posicions que deixava a La Jonquera com l'equip del Grup 1 de Primera Catalana que disputarà la promoció d'ascens -i que tindrà per rival el Santboià.
Al final dels noranta minuts dos sentiments van conviure sobre la gespa: l'alegria i felicitat del Vilassar de Mar per haver-se proclamat campions de lliga i l'amarga tristesa del Sants per haver-se quedat a les portes de poder lluitar per l'ascens a Tercera Divisió.
Tot i això, l'afició de la Unió Esportiva de Sants va felicitar tots els jugadors i cos tècnic del primer equip com si haguessin guanyat un títol. Però el que celebraven era, sobretot, la lliçó que els havien regalat els que cada setmana salten al camp: s'assoleixin o no, s'ha de lluitar fins l'última opció pels somnis que un té.