MANRESA 3- SANTS 3

Data: 02/05/2016 22:37

Font: Blog U.E. Sants

Autor:

Text:
MANRESA 3- SANTS 3

1ª Catalana, grup 1 - Jornada 30

Cd'E Manresa - UE Sants (3-3)

RES GUANYAT, RES PÈRDUT, RES ESCRIT (2); Una altra expulsió condiciona l'empat davant el Sants, però el Manresa no es despenja de la lluita



José Antonio Sánchez | MANRESA

Ja em perdonareu pel titular, per ser el mateix que la setmana passada després de l'empat al Congost davant La Jonquera, però és que la situació a la part alta de la classificació pràcticament és la mateixa, però un xic més comprimida. El Manresa té ara el segon lloc un punt més lluny, però un punt més a prop la primera posició (que és d'un Vilassar que ha de visitar el Congost d'aquí a quinze dies). Manquen per jugar-se dotze punts; del primer fins el cinquè hi han quatre punts de diferència (sense descartar l'Andorra, que és a cinc); s'han de jugar encara partits a cara de gos, com el Sants-Andorra, el Vilassar-La Jonquera, el Manresa-Vilassar i el Sants-Vilassar, a banda d'altres enfrontaments en que els de dalt se les han de veure amb els de baix, que també es juguen la permanència. És a dir, que després de l'empat contra el Sants i tenint en compte el que comentàvem a l'inici de la introducció, no s'ha guanyat ni perdut res, ni hi ha res escrit. Apassionat final ens espera. Això sí, no es pot oblidar que, de nou, una expulsió d'un jugador manresà, Noah, va condicionar un partit que el Manresa va arribar a dominar per 2-0 i per 3-1. Ja sé que sona al conte de La lletera, però el Manresa podria ser segon i a un punt del líder. Però no és així i s'ha de seguir picant pedra.



El Manresa-Sants va ser un partit agraït per l'espectador. Ambdós conjunts van presentar sobre el terreny de joc unes apostes ofensives o, per dir-ho de manera més planera, de cara a la barraca. Així, no és estrany que es veiessin sis gols en una matinal amb les càmeres de la Xarxa de Televisions locals com a testimonis del que va succeir. Un centre enverinat de Solernou des del carril dret es va estavellar sobre el travesser de la porteria del porter Carlos (10'). Això succeïa un minut abans de que Noah guanyés per cames la seva parella de ball, es presentés davant Carlos i aquest el fes caure després d'una sortida a la desesperada. Sergi Soler transformava des dels onze metres i el Manresa s'avançava al marcador. Els de Dani Andreu picaven primer.



El guió després del primer gol del matí va ser el mateix. Uns i altres només tenien ulls per la porteria rival, però van passar molts minuts sense que ningú encertés amb la tecla per batre la resistència defensiva del rival. Fins que passada la mitja hora del partit arribava el segon esclat de joia de l'afició manresana. Un gran centre de Sergi Soler des de la dreta el rematava de manera impecable, inapel·lable i sublimi Javi Rebollo amb un cop de cap que va fer inútil l'esforç de Carlos per atrapar una pilota que portava escrit amb foc que dormiria al fons de la xarxa (35'). El Manresa semblava tenir controlada la situació, però a manca de cinc minuts pel final Cuadrillero servia una falta des del vèrtex de l'àrea gran i Cura, lliure de marca, marcava amb el pit, amb l'escut, per fer el 2 a 1 i donant un tomb a una situació que semblava idíl·lica pel Manresa. Tot quedava obert de cara a la segona part.



Amb set minuts jugats de la represa el Manresa tornava a posar terra per mig al marcador. Sergi Soler treia una falta lateral, la ficava a l'olla i Enric Soriano, amb un toc suau i quasi imperceptible per la majoria dels presents a l'estadi, pentinava una pilota que es colava al costat del pal i feia trempar de nou una parròquia local més sorollosa i compromesa amb l'equip que en altres ocasions. Però de nou l'ombra del Sants es va allargar nou minuts després quan un servei de corner de Cuadrillero el rematava de cap des del segon pal Picolo. Això succeïa només dos minuts després que el Manresa, altre vegada, es quedés amb inferioritat numèrica (Noah va veure la segona targeta groga en sis minuts i deixava el seu equip amb deu jugadors). La rigorositat de la primera targeta groga va marcar el camí dels vestidors pel que era un malson pels visitants. Una altra ombra allargada, la del partit al Feliu i Codina davant l'Horta, s'estenia sobre el verd del Congost.



Quan ja les forces flaquejaven pel bàndol que jugava en inferioritat, el Sants, més fresc, va posar setge sobre la porteria de Pau Núñez. Aquest va salvar primer un mà a mà davant Navas (80'), però no va poder evitar, un minut després, l'empat dels barcelonins. Freixi servia des de la banda, Picolo empentava Uri Serra al vèrtex de l'àrea petita i Xavi Pérez aprofitava l'espai per batre Pau Núñez a boca de gol. De res van servir les protestes manresanes. L'empat a tres pujava al marcador i encara s'havien de jugar més de deu minuts (amb l'afegit). El Sants va seguir buscant la porteria local. El Manresa aprofitava per contraatacar buscant un gol èpic (que Gerard Bordas va poder aconseguir amb una gardela des de la frontal de l'àrea que Carlos va refusar com va poder), però el marcador ja no es va moure més. S'escapaven dos punts, però es guanyava un vers el líder. La lluita continua oberta.