Sants 1-1 Llagos: Lluitar fins el final, el mode de vida del Llagostera-Costa Brava

Data: 14/01/2019 22:49

Font: Blog U.E. Sants

Autor:

Text:
Sants 1-1 Llagos: Lluitar fins el final, el mode de vida del Llagostera-Costa Brava

Qui és pregunti per què ser del Llagostera i veiés aquest partit segurament és preguntarà ara per què no ser del Llagostera. Entendrà què és aquest equip, què suposa portar aquest escut al cor. 97 minuts que van ser més que suficients per entendre quin és el secret d'aquest club per qui no hi sapigués, l'essència que ha fet gran un petit com el Llagos: lluitar i creure fins el final. Lluitar és el mode de vida d'aquest club i tots els jugadors que vesteixen aquesta samarreta ho saben, saben què suposa enfundar-se aquesta elàstica, portin més o menys temps. No va ser ni molt menys el millor partit del conjunt llagosterenc, que va tenir davant un Sants ultracompetitiu. Però a pesats no ens guanya ningú, ni a lluitadors tampoc. Veient que els santsencs estaven gestionant molt bé i amb intel·ligència els últims minuts moments tothom podia donar el partit per perdut amb l'1-0, i més corrent el minut 97. Era el normal en un situació així. Tothom menys el Llagostera i la seva afició. Era la darrera jugada, la pilota no s'estava quieta, però, David Crespo, molt viu i molt valent, va posar la bota per aprofitar una bola que havien disputat Medina i Viale. I va desencadenar l'eufòria entre tots els almogàvers, colossals un cop més. En aquesta acció és resumeix què és el Llagos.

Hi ha dies que no surten les coses però en aquests dies també s'ha de saber jugar. Al cap i a la fi, els esportistes i els equips grans es caracteritzen per això, per treure resultats i situacions quan no tenen el seu millor dia. I el Llagos, que apart de no tenir el millor partit també es va trobar amb un gran Sants, ja ho ha fet més d'un cop aquesta temporada quan s'ha trobat amb situacions complicades. En aquestes circumstàncies no queda una altra que treballar encara més i pugnar i això aquest equip ho porta a la sang. Perseguim la il·lusió del play-off i ho demostrem amb ambició per millorar i creient en el que fem. Fins el final. Fins que l'àrbitre assenyali el final del partit. I així ho farem al següent partit. I al següent. I sempre.

L'equip d'inici escollit per Oriol Alsina va ser el format per Marcos Pérez en porteria; una línia defensiva amb Pablo Amantini i Lucas Viale a l'eix de la defensa, amb David Bigas de lateral esquerre i Aimar Moratalla de lateral dret; un mig del camp amb Pol Gómez i Pitu Comadevall al doble pivot i Moussa Sidibé i Eric Jiménez per bandes i una davantera amb Marc Medina i Sergi Arimany. Les coses no van començar bé, un indicatiu de que el partit seria especialment complicat, ja que el Sants es va avançar de penal al minut 9. Luis Gaudioso, amb un llançament ?a lo Panenka' molt ben executat, va fer imparable el seu tir.

No per haver marcat el conjunt barceloní va retrocedir. Lluny de donar un pas enrere i de cedir la pilota al Llagostera, l'equip que entrena ?Tito' Lossio va anar a buscar el segon i ho va fer amb un joc directe i moltíssima intensitat, posant molt cara al Llagos la possessió de pilota. Amb el seu futbol directe i la seva pressió després de perdre l'esfèrica, el Sants feia molt difícil que els blau-i-vermells poguessin tenir més control amb la pilota. Tot i així, en aquesta primera part tan difícil i sense continuïtat en un partit amb tanta intensitat, els d'Oriol Alsina van saber aguantar les constants ofensives del Sants i, tret del penal, no van concedir cap oportunitat més. De fet, i a pesar de que els santsencs van mantenir el Llagos lluny de l'àrea en aquests primers 45 minuts, per quantitat d'oportunitats, el marcador s'hagués pogut anar igualat al descans. No en va, i després d'una combinació, Pitu va disposar d'una bona oportunitat des de la frontal per posar les taules.

El Sants no va baixar ni una mica el pistó a la segona meitat i va seguir sent l'equip intens i competitiu que va posar en problemes el conjunt blau-i-vermell al primer temps. Però el Llagos va donar un pas endavant molt important des del minut 1 de la represa i va començar a fer circular la bola i a tenir més fluïdesa en el joc. Una reacció molt meritòria tenint en compte que els barcelonins, veient-se cada vegada més a prop de la victòria, no van variar res del seu plantejament i van continuar apostant per la intensitat i el futbol directe. El Llagostera era aquell equip amb tants recursos, capaç de moure-la des de la medul·lar amb Pitu i Pol Gómez, d'optar pel joc aeri a través d'Arimany i Medina o d'agitar les bandes amb Moussa i Eric més la incorporació dels laterals. O d'inquietar a l'estratègia amb Viale i Amantini. En el primer canvi, Alsina va posar Maik Molist per Pol Gómez.

El comptador d'oportunitats va anar registrant entrades ja des dels primers minuts de la segona part: una centrada de Moussa, que no va trobar rematador, una centrada-xut d'Eric que va haver de treure Yamandu, una falta directa de Pitu que va marxar lleugerament desviada per sobre del travesser? Però el Sants responia i a falta de 20 minuts la va tenir per marcar el 2-0. Just després d'aquesta acció, Yamandu va aturar un un contra un d'Arimany. En la segona substitució, Maynau va entrar per David Bigas.

Els santsencs anaven refredant el partit amb el pas dels minuts i van saber gestionar amb intel·ligència l'últim tram, aturant el joc -això també forma part del futbol-, i interrompent la continuïtat al joc d'un Llagostera que no agafava el ritme però que no deixava d'arribar, com una acció que va acabar amb un xut d'Eric. Moussa ho va intentar amb molta insistència per la banda esquerra junt amb Maynau i el Llagos penjava pilotes i just a l'entrar a l'afegit, Arimany disposava d'un cop de cap que marxava desviat. I el matx va entrar en temps de descompte. Per qualsevol equip aquest partit ja hagués estat perdut amb un rival com el Sants que tan bé estava gestionant els minuts finals. Per tots menys pel Llagos, que va seguir creient fins el final. I qui es pren això de creure fins el final al peu de la lletra com fa el Llagostera acaba triomfant: Medina i Viale la van lluitar i, potser com a premi per haver lluitat tant, la pilota va anar a caure a la zona de Crespo, que amb decisió va rematar i va fer que l'equip tornés a Llagostera amb un punt que sap infinit.

I és que la fe d'aquest equip és infinita. I també la il·lusió. I amb més il·lusió que mai comencem a treballar ja per fer encara més bo aquest punt al partidàs de dissabte que ve contra l'Hospitalet al Municipal (16:45 h.). Volem que els almogàvers ens ajudin, que omplin el camp. Perquè, al cap i a la fi, si el Llagostera és el que és, és també gràcies a ells, gràcies a una afició que sempre hi és per ajudar-nos als mals moments i que ha de ser el factor que decanti la balança contra l'Hospi. Perquè la força dels almogàvers també és infinita.