SANS - SABADELL | Xut! (pàg. 7)

Data: 28/04/1926

Font: Xut!

Autor: One back

Text:
SANS - SABADELL

Panal, panal i sempre panal.
(Motiu popular.)

Un partit amb vistes al campionat, com deia el sidralista a l'ensems que acèrrim sansense Bogunyà. A base de primers equips, però sense echar el resto, com vulgarment es diu, sense ensenyar les bateries, per un si de cas. Titulars i reserves componien els equips. Així, si es perd, sempre es queda bé, i si es guanya, els socis es fan la il·lusió de què el club té bons substituts. El que paga sempre està predisposat a l'optimisme.
Va guanyar el «Sans», com hauria pogut guanyar el «Sabadell», car fins poc abans de finir, l'empat a dos tantos no crèiem fos canviat, però en Tonijuan es va entossudir a fer guanyar als seus i va aconseguir-ho rematant una pilota que havia tret el porter (sabadellenc. Segurament si aquest jugador no hagués tingut aquesta lloable pensada, avui el «Sans» comptaria amb una victòria menys.
Del joc, poca cosa en vam veure, car el públic, que estava engrescat, ens donava prou motiu de distracció, i entre els crits de «panal!» i les bronques a l'Aramburu, la tarda va transcórrer sense pena ni gloria. Una tarda gris, que diria el Mundo, una tarda de plom, per lo pesada i per la nuvolada que amenaçava mullena sense compassió.
I el més xocant del partit fou que a la primera part estaven dos a zero a favor dels de Sabadell, i tots, des d'el caballero altivo al que pesca en ruin barca, pronosticaven una desfeta pels locals, però no va ésser així. Als dos tantos d'en Tena I i Bertran, van respondre els del país dels esguerrats amb un d'en Fandos, un d'en Tonijuan i un altre d'en Rini, i allò no va acabar a clatellades perquè el xiulet de l'Aramburu va dir «alto les seques !».
Van sobresortir pels de casa en Pedret, en Gularons, en Tonijuan i en Lorca. En Peidró, fent de defensa, molt brut, lo qual li va permetre captar-se les simpaties dels cistes) respectius. En Tena II, per no ésser menys, a les acaballes també va fer el tremendo, i els seus també varen riure de satisfacció.
En Casanovas (M.), bé com sempre; en Tena I i II, en Martí i en Domènech. En Casanovas (C.) va demostrar-nos que amb un xic més d'entrenament serà un davanter que sabrà on té la mà dreta. I prou per avui.

ONE BACK