El Sans vencedor del Sabadell per 3 a 2 | L'esport català (pàg. 12)

Data: 27/04/1926

Font: L'esport català

Autor:

Text:
El Sans vencedor del Sabadell per 3 a 2

Aquest match, favorable al Sans, va interrompre el seguit de victòries que l'equip del Vallès s'havia apuntat damunt el seu contrincant. Això feia preveure un encontre disputadíssim, no gens exempt de les emocions d'aquesta mena de partits. Pel que fa a aquesta vegada, tant el Sans com el Sabadell, si bé jugaren un match molt mogut, ni de molt lluny s'aproparen a igualar les excel-lents exhibicions que en altres ocasions els hem vist.
Això es pot atribuir a la manca dins el conjunt del Sans dels seus més destres jugadors, a part que d'altres cobrien llocs que no són els seus habituals.
Així mateix el Sabadell, tot i presentant un equip molt complet, hi mancaren diversos titulars, i el que és més de doldre l'absència de Zamora, car el seu substitut es veié negre a l'avant centre, tant que es pot dir que el seu joc resultava un destorb per a aconseguir l'encert en els atacs.
Aquests, tot i així, foren més perillosos que els del Sans, sense que es produïssin, però, amb tanta freqüència com en els d'aquests darrers, a causa que l'ala Rini-Tonijuan es desempallegava del marcatge de Tena I, escorrent-se molt ràpidament per la línia.
Els atacs, però, d'aquesta ala la majoria de les vegades eren ineficaços, degut a la pobra exhibició del davanter centre unionista. Aquest jugador, desaprofitant les pilotes magnífiques que de la dreta li venien, deixà passar sengles ocasions, en les quals el traspàs del marc sabadellenc semblava una cosa imminent.
Domini d'un bàndol determinat es pot dir que no existí. Si bé el Sabadell donà la sensació de més perill en els moments de llur atac. El Sabadell potser no jugà tant com el seu adversari, però féu un joc més vistós que, basat amb ràpids canvis als extrems, els proporcionà al primer temps els seus dos gols, degut a dues faltes comeses pels defenses del Sans en intentar aclarir sengles atacs del Sabadell.
Un corner molt ben transformat per Tena I d'una capcinada que arreplegà Pedret als llims, fou el primer gol. El segon l'aconseguí Bertran en picar un free-kick que, al nostre entendre, era parable.
El Sans en aquesta primera part no aconseguí la unitat de joc necessària perquè el seu atac esdevingués perillós. El defecte més remarcable era la precipitació davant de gol. Aquesta causa els féu perdre dues magnífiques ocasions, una d'elles de Martínez, qui amb poca preparació xutà, depassant la pilota i de molt el travesser.
No així el segon temps. El Sans, influït pels dos gols d'avantatge, es lliurà a un atac persistent i carregant el joc a les ales. En aquest temps és on la parella Rini-Tonijuan ens mostrà el seu atinat joc.
Més que un joc acurat, l'atac del Sans va mostrar un gran afany de marcar fos com fos. Els jugadors es lliuraren a un desesperat atac que, al nostre entendre, va agafar refiats els del Sabadell.
Resultat d'aquest joc fou un gol als 17 minuts de joc, marcat per Fandos d'un bonic xut creuat.
A aquest gol seguiren el segon i i tercer. El primer d'aquest marcat per Tonijuan en repicar amb oportunitat una pilota escapada de les mans del porter en passar un xut de Rini. Aquest jugador marcà el tercer. La jugada fou d'un garbuix formidable, i enmig d'un lot de cames es veié com el mateix Rini s'apuntava el gol.
Del conjunt dels equips sobresortiren Muntaner, fet un jugadoràs, i els mitjos, molt treballadors, sobretot Martí i Tena I.
Del Sans ens fixàrem en el joc del mig centre, el qual molt treballador ens sembla, però que durant el transcurs de la partida anava molt desorientat i amb una visió de joc, podríem dir-ne momentània.
Moliné II, molt treballador, i la parella Rini-Tonijuan, els davanters més perillosos.
Va arbitrar el senyor Aramburo, i els equips s'arrengleraren així:
U. E. de Sans. - Pedret, Soligó, Peidró, Abad, Gularons, Moliné II, Rini, Tonijuan, Llorca, Martínez, Fandos.
Sabadell. - Casanova II, Cabedo, Montaner, Martí, Tena II, Tena I. Domènech, Bertran, Casanoves I, Sangüesa, Sans.