Sans, 3 - Europa, 0 | L'esport català (pàg. 14)

Data: 20/04/1926

Font: L'esport català

Autor:

Text:
Sans, 3 - Europa, 0

Aquests dos equips varen posar a prova una vegada més, la seva rivalitat; la llàstima fou que en lloc de rivalitzar en fer joc desbaratat i dolent, per bé que coratjós, no haguessin aprofitat els noranta minuts per a millor la seva forma, d'un temps ençà tan poc brillant.
El resultat no indica, ni de lluny, el que fou la lluita; aquesta es decantà favorable al Sans per haver sabut rematar amb encert els moments perillosos que es presentaren davant del marc europeu. Per altra part, Pedret deturà pilotes bon xic difícils, i amb la seva excel·lent actuació privà que l'Europa obtingués un resultat menys desfavorable.
El partit fou portat sempre a un tren ben considerable, i encara que no s'emprà el joc perillós, en moltes ocasions alguns jugadors es distingiren per la seva duresa. La millor qualitat de joc es veié sempre a mig camp, tota vegada que les línies mitges dels dos equips foren les que donaren la sensació de major intel·ligència, llevat de Gularons, el qual actuà molt deficientment i amb un manifest "tant se me'n dóna",
En començar semblà veure's una major cohesió en l'equip de l'Europa, que dominà netament, però el bon encer del tercet defensiu del Sans, sobre tot per part del porter, inutilitzà tots els atacs. Fruit d'una escapada de la davantera del Sans, Martínez es trobà sol davant la porta de Sanahuja, i sense gaire esforç marcà el primer gol d'un angle ben col·locat. L'atac europeu es refredà una mica, i els el Sans ho aprofitaren per anivellar el domini i marcar el segon gol, en rematar Tonijuan d'una capcinada un corner llançat per Monleón.
Si bé en la primera part, dintre el conjunt mediocre que oferí la lluita, encara es pogué veure algun cosa, la segona part fou dolenta en tots sentits. Els atacs de l'Europa es veieren completament desballestats per la poca intel·ligència que existí entre els seus components, sobre tot en l'ala esquerra. En els atacs del Sans es veié també l'absència de coordinació, però la seva decisió en llançar-se en mig dels defenses, els donà el tercer gol, que entrà Peidró des de poca distància del marc europeu, i en aprofitar un centre de Monleón.
Jugaren pels vencedors: Pedret, Perelló, Balasch, Soligó. Gularons, Moliné II, Abad, Tonijoan, Pciclró, Martínez, Monleón.
Pels vençuts: Sanahuja, Serra, Alcoriza, Artisus, Pelaó, Maurici, Pellicer, Armas, Cros, Olivella, Alcàzar.
Del Sans, els millors foren Martínez i Pedret, que varen tenir un dels seus millors dies. Let defensa va fer també un bon partit, i deturà amb encert les clàssiques escomeses de Cros; els altres varen tenir moments de tot, llevat Gularons i Monleón, els quals jugaren amb molt de desencert.
La pitjor línia de l'Europa fou la davantera ; aquells extrems que ens havien admirat pel seu joc ràpid i per la precisió de les seves centrades, els veiérem en ben escasses ocasions ; l'Olivella estigué rietestable pel seu joc lent i el seu individualisme. Cros començà regularment i acabà per adaptar-se al joc ben poc brillant dels seus companys. El millor ce tots fou indiscutiblement el canari Armas, el qual va tenir una tarda bona perquè si. Els mitjos foren els que millor jugaren, sense que Pelaó, com ja gairebé ens tenia acostumats, desmereixés en res dels seus companys. La defensa jugà regularment. Serrat va tenir moments de molta brillantor, però a la segona part es deixà dominar una mica pels nirvis i no entrà amb molta seguretat. Sanahuja, malgrat dels tres gols, tots ells afusellats, es comportà bé.
Arbitrà Aramburo.