U. E. DE SANS - EUROPA | La Veu de Catalunya (pàg. 3)

Data: 19/04/1926

Font: La veu de Catalunya

Autor: J. Castell

Text:
U. E. DE SANS - EUROPA

Ja és sabut que un partit entre aquests dos equips produeix molta expectació, i, naturalment, crida molta gent al camp, sigui on sigui, que es jugui. Per tant, no cal dir que el camp del Sans era discretament ple, i fins potser podríem dir que els aficionats no s'han vist defraudats en llurs esperances de veure bon futbol, car durant la primera part s'ha vist un bon atac per part del Sans, i una bona defensa de l'Europa, i a la segona part ha estat al revés: l'Europa ha atacat i el Sans s'ha defensat, bravament, desesperadament. Però potser fóra necessari que el resultat variés un xic, car a l'últim no acudiria ningú al camp, perquè ja d'abans del partit serà conegut el vencedor. Diem això, perquè d'un temps ençà l'equip de l'Europa, tot i lluir-se en el joc i cercar la victòria amb cobejauça, és batut sempre pels blancs-verds, i en algun partit copiosament. I tot i que els gols del Sans són produïts per situacions ben cercades i ben coronades, cal dir que l'Europa no es mereix pas perdre per tants gols i fins moltes vegades hauria d'empatar i potser guanyar i tot. En aquest partit, quan ha volgut atacar per treure el seu zero del marcador, s'ha trobat que davant tenia un Perelló molt difícil de passar, i un Pedret en plena forma i que avui s'ha demostrat, si ja no ho sabéssim, que encara quan vol és el por ter imperforable de sempre. I la fe amb què jugaven els uns i els altres, donava la sensació que es disputava un gran partit i imprimia a les jugades una mobilitat vistent i entusiasmadora. I les bones jugades individuals, per si el partit no era prou engrescador, tenien la virtut de provocar aplaudiments en els partidaris dels jugadors que les produïen. I així els més celebrats han estat Martínez, Peidro, Pedret i Perelló pel Sans, i Sanahuja, Cros, Olivella i Serra, sobretot aquest últim, per l'Europa,
Sota les ordres del senyor Aramburu, àrbitre collegiat, els equips s'alineareri així:
U. E. de Sans: Pedret, Perelló, Balasch, Soligó, Gularons, Moline II, Abat, Tonijoan, Peidro, Martinez i Monleon (sustituit gairebé tota la primera part per Fandos II).
Europa: Sanahuja, Serra, Alcoriza, Artisus, Pelaó, Maurici, Pellicer, Armas, Cros, Olivella i Alcazar.

En comencar la primera part l'Europa dóna la sensació de voler guanyar, car domina i ataca fortament, i Pedret ha de treure dues o tres pilotes no gaire fàcils. Peró el Sans es refà fos seguit i es produeix un joe mogut i bonic. De mica en mica, la davantera sansenca, magnificament conduida per Martinez, pressiona la porta europea, i al quart d'hora just de joc, Alcoriza, en posició difícil, passa una pilota a Serra, i aquest no pot treure-la; la recull Martínez sol davant laporta, i serè, mestrívol, l'encoloma a la xarxa per l'angle. El Sans, després d'aquest gol creix. Martinez, a la davantera fa meravelles, i Moliné II es fa en aquest partit un digne jugador de primer equip. Encara que l'Europa es defensa colossalment, el joc s'estaciona als dominis de l'Europa. Pero anotem un xut magne de Cros, que va a fora, després d'algunes parades superiors de Pedret. Monleon es retira i surt Fandos. El domini del Sans fa cedir un «corner» a l'Europa, que tira Fandos magnificament, i Tonijoan d'una capcinada imparable fa el segon gol per al Sans. I després d'uns atacs de l'Europa, que Perelló, secundat per Balasch, gairebé no deixa acostar a la seva porta, acaba aquesta part amb el resultat assenyalat de dos a zero a favor del Sans.
A la segona part torna a sortir Monleon al seu lloc. I el Sans provoca algunes situacions de perill. En una d'elles, Martinez fala un gol segur. Però cal dir que els del Sans, ara, no juguen amb tant de braó com a la primera part, i l'Europa s'aprofita d'aixó per a dominar un xic. El joc s'ensopeix qui-sap-lo, i una bona estona no es produeix cap jugada, ni pels uns ni pels altres, que valgui la pena; 1 la primera que val la pena dóna un altre gol al Sans: Martinez recull una pilota passada per Gularons, la cedeix a Monleon i aquest tira una d'aquelles rases mortals que passen arran de porta, i Peidro, oportú, la detura; i, malgrat l'estirada de Sanahuja, la col-loca a l'angle mestrivolament. També ha estat un gol imparable. Des Des d'aquest moment, l'Europa domina intensament i el Sans no fa sinó escapadetes inofensives. Pero entre que la davantera no té sort en els xuts i que Pedret i Perelló es creixen encara més, no poden fer ni el gol de l'honor. Un moment, Olivella, sol davant de la porta del Sans, xuta a un angle de la porta, però la mestria de Pedret fa que la pilota vagi a «corner» d'un «plongeon» de pal a pal, i amb el resultat de tres gols a zero a favor del Sans, acabe aquest partit, un dels millors que hem vist de molt temps ençà.
Durant tot el partit s'han tirat nou «corners» contra el Sans i cinc contra l'Europa.
No caldria fer distincions entre els jugadors, perquè tots han donat el màxim resultat; però no volem passar per alt la magnífica tanda que ha tingut Serra, el defensa de l'Europa, com també l'actuació brillant de Perelló i Pedret. Martinez i Peidro, durant la primera part, ens han recordat els seus bons temps. I Olivella i Cros també haurien estat a un bon nivell, si no fos que el primer és massa individual i el segon fa més cas del que diu el públic que del joc. De totes maneres llur actuació ha estat força aplaudida.
Aramburu, malgrat la seva anomenada, avui ha fet un arbitratge elogiable. Li desitgem que continui així.

J. CASTELL