Els orígens del futbol manresà: De les primeres guitzes a la inauguració del Pujolet | Històries Manresanes

Data: 20/04/2009

Font: historiesmanresanes.cat

Autor: Jordi Bonvehí i Castanyer

Text:
Els orígens del futbol manresà: De les primeres guitzes a la inauguració del Pujolet

"Aquest esport que actualment fa moure milers de persones, de diners i de passions va aparèixer a la nostra ciutat vuitanta anys enrere. Junt amb l'agitació obrera va arribar la del football."

Lluís Len i Corrius (1981)

Les primeres guitzes

Els primers encontres eren entre dos equips de més de 20 jugadors per bàndol. Però no serà fins a l'arribada a Manresa d'en Verdier, destacat exjugador del F.C. Barcelona, i d'en Paco Bru, defensa del mateix club, que els manresans rebran les primeres lliçons d'aquest novell esport; i per tant el que podríem anomenar inici del futbol a la nostra ciutat. Destacaven entre d'altres Mora, Guitart, Murieda i els germans Lluvià.

La formació del club degà

L'any 1905 es passarà de l'antic camp de Sant Ignasi al de L'Esbarjo de l'hort (proper a la Cova), allí s'hi va jugar fins a l'any 1907. I serà en aquest període d'anys que es gestarà el Manresa F.C. Però no fou fins a la temporada 1907-1908 que el Manresa tindrà una seu social, aquesta es trobava en el "Casino Artesano", on hi celebraven les reunions.

Els partits es disputaven al camp dels Barrets (on actualment es troba la Pirelli); i tenint com els seus primers onze homes: Vila, Castellà, Gros, Verdier, Guitart, Murieda, Barba, García, Vila, Llobet I i Llobet II.

Catalonia E.C.

Sense maldecaps les coses sembla que no puguin rutllar i com que no tot són flors i violes, van sorgir les disputes i discussions, havent-hi una escissió de la qual es va formar el Catalonia S.C. Degut això el camp dels Barrets es dividirà en dues parts (situació que dura bastants anys), fins, que el Catalonia, es traslladà al nou camp, al cap del passeig (on actualment hi troba la Renaixença). Mentrestant el Manresa F.C. seguia la seva trajectòria particular destacant dos trofeus força importants un l'any 1909 en el Veloz-Sport Balear i l'altre en el Gironella l'any 1912. L'any 1914 la rivalitat entre ambdós clubs arribà al màxim a causa de la copa que oferí la casa xampany "Blanchar", aquest trofeu es disputà a dos partits sortint-ne guanyador el Manresa F.C.

C.E. Manresa

Després d'aquests encontres i mercès a llargues negociacions, hi haurà la fusió naixent el C.E. Manresa F.C. Durant els dos anys vinents s'assoliran diversos trofeus destacant: l'any 1915 els guanyats al C.S. Sabadell, el Vic i l'U.S. Sants; i el 1916 en el C.S. Sabadell, el R.C.D. Espanyol i el Veloz-Sport Balear. A partir de l'any 1920 el C.E. Manresa passarà a jugar al camp del camí de l'Escorxador (carrer Barcelona), figurant a la segona categoria del Campionat de Catalunya: a part cal destacar el trofeu guanyat al Mallorca l'any 1923 i la copa Jorba l'any 1924 en el Granollers.

Flor de Lis F.C.

Encara que d'equips n'hi va haver molts un que destacà entre tots, llevat del Manresa fou el Flor de Lis. Aquest equip, fundat l'any 1923, inicia la seva trajectòria jugant partits per la comarca, fins que es construí el "Stadium Manresà" (era on hi ha actualment el Centre Hospitalari), estrenat l'any 1924.

La primera copa què va disputar el Flor de Lis va ser contra la Penya Escarxofa a la qual guanyà enduent-se el trofeu. El mateix any 1924 el Flor de Lis jugà en el grup B de la segona categoria, assolint el títol de campió. L'any 1925 es disputà un encontre molt interessant entre el C.E. Manresa i el Flor de Lis, partit que acabà amb empat a zero i que com deia una revista de l'època: "Cal reconèixer que la constitució del club Flor de Lis representa per a Manresa, el ressucitament de l'afició futbolística, la lluita de bàndol, l'emoció precisa, en fí, característiques de les bones èpoques d'aquest esport". (i és que el futbol en aquell temps ja era vell). Posteriorment l'equip desapareixeria per raons polítiques, ja que com el mateix nom indica tenia tendències carlistes.

El Pujolet

Fins a l'any 1925 el Manresa jugà al campionat de segona categoria de Catalunya, com ja hem dit, i va ser en aquell any que aconseguí el títol de campió pujant a primera categoria en el seu grup B. Davant d'això es va creure necessari el que s'havia de tenir un terreny de joc digne del club. Sorgí així la idea del Pujolet. El 4 d'abril del 1926 el camp va ser inaugurat oficialment, onejant la senyera blanca i vermella es batejà amb un encontre enfront del Sants. I l'endemà, diumenge, se celebraren diversos actes on hi col·laboraren els millors equips de la ciutat junt amb el C.E.C.B. Un fet destacable aquell any fou la copa guanyada en el Llevant F.C., trofeu donat per l'ajuntament. La lliga 1925-1926 el Manresa inicià la competició en la nova categoria en la qual és mantenir. La següent quedà subcampió, davant d'equips tan potents com el Lleida, el Nàstic, Sant Andreu, Sabadell, Espanyol, Barcelona, Terrassa i d'altres, sent, doncs, per aquell temps un dels equips més potents del nostre país.

Bibliografia:

- Lluís Len i Corrius, Dovella: "Els orígens del futbol manresà", núm. 1 (1981), pp.22-24