Sans, 4 - Europa, 2 | L'esport catala (pàg. 16)

Data: 16/04/1926

Font: L'esport català

Autor:

Text:
Sans, 4 - Europa, 2

L'anunci d'un partit Europa-Sans ha estat sempre preludi d'una lluita aferrissada. L'entusiasme que els dos contendents posaren diumenge en la lluita no féu més que confirmar-ho.
Segurament els partidaris de l'equip gracienc sortiren del camp un xic decepcionats pel resultat d'aquest encontre, i no sense motiu. En veritat, donada la qualitat del joc desenrotllat pels dos equips, un empat hauria estat el millor reflex del que fou el partit. El Sans, però, tingué al seu favor el factor sort, que generalment en partits igualats és el que dóna la victòria.
A Bordoy li passaren dos gols lamentables, i Pedret feu un partit formidable; heus aquí breument explicada la derrota de l'equip europeu.
Jugaren:
Pel Sans: Pedret, Perelló, Balasch, Tonijoan, Gularons, Calvet, Rini, Martínez, Peidró Monleón i Oliveres.
Per l'Europa: Bordoy, Serra, Santfeliu, Serra, Pelaó, Maurici, Pellicer, Armas, Cros, Cella i Alcázar.
En el segon temps no sortí Cros, Artisus jugà de mig i Serra passà a la davantera.
Del Sans, Pedret fet un colós. La defensa jugà amb encert, sobre tot Perelló. Dels mitjos, els ales millor que el centre. La davantera jugà amb el seu entusiasme habitual, que en alguns elements, Peidró per exemple, es fa excessiu. Els extrems i el centre, millors que els interiors.
Els millors jugadors de l'atac europeu foren també els extrems. Els interiors, encara que en les passades estigueren regulars, no trobaren mai la manera de rematar amb encert, Cros, en la primera part, féu alguna jugada notable, però pecà (individualisme. En la línia mitja, el millor de tots fou Maurici. Pelaó juga regularment, i Serra desencertat. Artisus, en el segon temps, jugà força bé. Serra, defensa, féu un bon partit; no obstant, el seu company Santfeliu, si bé jugà amb molt d'entusiasme, pecà sempre per falta de col·locació i abandonà massa sovint el seu lloc. Bordoy, malgrat dels quatre gols, es defensà amb encert.