EUROPA-U. E. DE SANS | La veu de Catalunya (pàg. 3)

Data: 15/03/1926

Font: La veu de Catalunya

Autor: J. Castell

Text:
EUROPA-U. E. DE SANS
(Camp de l'Europa)

Malgrat les dificultats d'accés al camp de l'Europa, un partit entre aquests dos equips sempre crida molta gent. Podem dir que, llevat les tribunes, el camp era ple.
El Sans ha aconseguit damunt de l'Europa una rotunda victòria. Però creiem sincerament que l'Europa, en conjunt, ha jugat millor. La davantera europeista, sobretot a la segona part, ha dominat llargues tongades intensament, però no ha estat afortunada en els xuts a gol. Pedret ha hagut de treure més perills que Bordoi, podem dir que els defenses dels dos equips han treballat moltíssim lluïdament, però han sobresortit Serra, per l'Europa, i Perelló, pel Sans. Dels mitjos europeus, ens han satisfet més els ales que el centre, tot i la desgràcia que ha tingué Serra de fer un gol contra el seu equip, i els del Sans, voluntariós, però ineficaços tots. La davantera de l'Europa, com diem, ha jugat més cohesionada; la del Sans, tot i els canvis que cada dia es veuen, en forma molt perillosa, però encara desaprofita moltes ocasions de marcar. Suposem que això és degut a que no hi ha dos dies seguits que jugui el mateix equip. L'Europa també ha perdut algun gol per massa precipitació. El resultat, però, de quatre gols a dos a favor del Sans, és senzillament el que havia de donar la qualitat del joc desenrotllat pels dos equips. No hi ha hagut, aquesta vegada, el factor casualitat. Això no vol dir pas que l'Europa sigui inferior al Sans; només vol dir que en aquesta ocasió, la moral del Sans es superior a la de l'Europa, potser per la tongada de victòries que ha aconseguit. El partit, generalment, ha estat movible dur, potser massa dur.

Sota les ordres del senyor Lloberas, els equips s'alinearen així:
Europa: Bordoi, Serra, Sanfelin, Serra, Pelao, Maurici, Pellicer, Armas, Cros (a la segona part Artizus), Cella, Alcázar.
U. E de Sans: Pedret, Perelló, Balasch, Tonijoan, Gularons, Calvet, Rini, Martínez, Peidró, Monleón i Oliveres.

Comença la primera part amb un petit domini europeu, però una arrencada del Sans ocasiona el primer «corner» contra l'Europa, que tira Oliveres, i la pilota va als peus de Gularons, que xuta a gol i, malgrat fregar-la Sanfeliu amb el cap, no pot desviar-li la trajectòria, ni pot deturar-la Bordoi per estar completament voltat de jugadors. Però immediatament de centrada la pilota, Cros aconsegueix l'empat en una bonica arrencada de tota la davantera europeista. Realment ha estat un gol molt bonic, i és força aplaudit. La pressió del Sans es fa sentir una mica, i després de diverses temptatives d'ambdós equips, una pilota que Monleón Peidró porten fins a la porta de Bordoi, és passada a Martínez, i aquest, malgrat la traveta que li fa Serra, aconsegueix el desempat entrant ell i pilota dintre la xarxa. Un malentès entre Bordoi i el mig, Serra, produeix un altre gol a la porta europea: Serra és empaitat de prop per Peidró, no podent treure la pilota, la dona a Bordoi en el mateix moment que aquest sortia de la porta per a prendre-la-hi i la pilota li passa pel damunt i entra a gol. I encara Peidro aconsegueix un altre gol imparable, en una fallada dels defenses europeus. I amb el resultat de quatre a un, acaba aquesta part.
La segona part ha començat amb un domini molt pronunciat de l'Europa, sense que el Sans aconsegueixi repel·lir-lo, malgrat els esforços que fan als defenses i Pedret; de mitjos ens sembla que no n'hi hagi. Però quan semblava que tots els esforços dels europeistes anaven a restar fallits, perquè Pedret va recobrant de mica en mica, fa uns dies, aquella forma antiga que el feien un porter invulnerable) un xut d'Armas, d'angle, corona un dels moments culminants de l'atac europeu, i per fora el marc sansenc d'una manera fulminant, imparable. I encara la davantera europea segueix pressionant la porta de Pedret d'una manera perillosa: les pilotes han de passar dels defenses a la davantera, car si les agafen els mitjos, les perden. En canvi l'Europa s'entén força. Però cap a mitja segona part, és el Sans qui provoca perills, i la porta de Bordoi no és perforada per casualitat. Serra ha hagut de fer proeses i Bordoi ha tret pilotes perilloses amb molta dificultat. I el resultat de quatre a dos ja no ha variat, i així ha acabat aquest partit, que ha estat dur, però bonic.
Durant tot el partit s'han tirat cinc corners, contra l'Europa i dues contra el Sans.
Dels jugadors, com hem dit, han sobresortit Bordoi i Serra, de Europa, i Pedret i Perelló, del Sans
El senyor Llobera no ens ha semblat tan segur com altres vegades, però on general ha estat bé.

J. CASTELL