Sans, 5 - Terrassa, 1
Data: 09/03/1926
Font: L'esport català
Autor:
Text:
Sans, 5 - Terrassa, 1
Heus aquí un resultat que desconcertà completament el públic que presencià aquest encontre. L'equip terrassenc jugà més i millor que el de Sans, i en molts moments donà la impressió que anava a obtenir una victòria aclaparadora; la poca sort en els xuts, però, i la manca de decisió en algunes ocasions, feren que l'intens domini del Terrassa no es traduís en resultats positius.
Els Sans jugà un partit molt fluix, fins el punt de deixar-se imposar durant el primer temps, quan sol i vent li eren favorables; en l'últim quart d'hora del partit, però, sabé trobar la part fluixa de l'equip terrassenc i marcà cinc gols, deguts els quatre primers a arrencades individuals de Rini, i el darrer a una escapada de Peidró, que rematà Pijoan.
Malgrat el domini exercit pels terrassencs en el segon temps, i el millor joc desenrotllat, no marcaren cap gol. En de l'honor l'entrà Broto durant la primera part, en rematar un còrner tirat per Lavilla.
Eren els equips:
U. S. Sans: Pedret, Perelló, Balasch, Soligó, Gularons, Calvet, Rini, Tonijoan, Peidró, Martínez i Monleón.
Terrassa F. C.: Montserrat, Massagué, Humet, Papell, Helbig, Kaiser, Lavilla, Argemí, Gràcia, Broto i Pedrol.
En conjunt l'equip dels Sans se'ns mostrà baix de forma; únicament en els carrers moments del partit, quan la victòria els somreia, empraren llur empenta tradicional, traduïda en impetuoses escapades dels seus extrems. Els millors d'aquest equip foren Pedret, Perelló, Rini i Monleón,
El Terrassa començà jugant un partit d'estar per casa. Avençada la primera part inicià un millorament de joc i féu un bon partit, fins que a les acaballes s'inicià la "debacle", degut més que res a l'actuació desgraciada del defensa Humet i la poca constància de Kaiser en marcar a Rini. Els millors de l'equip terrassenc foren Massagué i Argemí. Broto i Pedrol, sense jugar malament, no s'entengueren com ens tenen acostumats. Gràcia no estigué malament en les passades, però fou sempre un destorb, en els moments decisius. Lavilla jugà amb més entusiasme que encert. Els mitjos ales feren en general un bon partit. Helbig féu una primera part molt desgranada i un segon temps regular. Humet, molt dolent, i ens sembla que el Terrassa no hi perdria res de donar-li uns dies de repòs, car és evident que aquest jugador està patint alguna malaltia física o moral. Montserrat, malgrat els cinc gols que li entraren, es defensà amb encert.
Font: L'esport català
Autor:
Text:
Sans, 5 - Terrassa, 1
Heus aquí un resultat que desconcertà completament el públic que presencià aquest encontre. L'equip terrassenc jugà més i millor que el de Sans, i en molts moments donà la impressió que anava a obtenir una victòria aclaparadora; la poca sort en els xuts, però, i la manca de decisió en algunes ocasions, feren que l'intens domini del Terrassa no es traduís en resultats positius.
Els Sans jugà un partit molt fluix, fins el punt de deixar-se imposar durant el primer temps, quan sol i vent li eren favorables; en l'últim quart d'hora del partit, però, sabé trobar la part fluixa de l'equip terrassenc i marcà cinc gols, deguts els quatre primers a arrencades individuals de Rini, i el darrer a una escapada de Peidró, que rematà Pijoan.
Malgrat el domini exercit pels terrassencs en el segon temps, i el millor joc desenrotllat, no marcaren cap gol. En de l'honor l'entrà Broto durant la primera part, en rematar un còrner tirat per Lavilla.
Eren els equips:
U. S. Sans: Pedret, Perelló, Balasch, Soligó, Gularons, Calvet, Rini, Tonijoan, Peidró, Martínez i Monleón.
Terrassa F. C.: Montserrat, Massagué, Humet, Papell, Helbig, Kaiser, Lavilla, Argemí, Gràcia, Broto i Pedrol.
En conjunt l'equip dels Sans se'ns mostrà baix de forma; únicament en els carrers moments del partit, quan la victòria els somreia, empraren llur empenta tradicional, traduïda en impetuoses escapades dels seus extrems. Els millors d'aquest equip foren Pedret, Perelló, Rini i Monleón,
El Terrassa començà jugant un partit d'estar per casa. Avençada la primera part inicià un millorament de joc i féu un bon partit, fins que a les acaballes s'inicià la "debacle", degut més que res a l'actuació desgraciada del defensa Humet i la poca constància de Kaiser en marcar a Rini. Els millors de l'equip terrassenc foren Massagué i Argemí. Broto i Pedrol, sense jugar malament, no s'entengueren com ens tenen acostumats. Gràcia no estigué malament en les passades, però fou sempre un destorb, en els moments decisius. Lavilla jugà amb més entusiasme que encert. Els mitjos ales feren en general un bon partit. Helbig féu una primera part molt desgranada i un segon temps regular. Humet, molt dolent, i ens sembla que el Terrassa no hi perdria res de donar-li uns dies de repòs, car és evident que aquest jugador està patint alguna malaltia física o moral. Montserrat, malgrat els cinc gols que li entraren, es defensà amb encert.