EL BARCELONA PERD PER UN GOL A CAP, JUGANT CONTRA EL SANS, I QUEDA CAMPIO DE CATALUNYA
Data: 30/06/1926
Font: Xut!
Autor: TAUJÀ EL SABIO
Text:
EL «BARCELONA» PERD PER UN GOL A CAP, JUGANT CONTRA EL «SANS», I QUEDA CAMPIO DE CATALUNYA
Es allò que deia aquell savi que tenim retratat a la Redacció:
«La manera més descansada de guanyar una cosa, és esperar que els altres te la donguin.»
El Barcelona, perdent tres partits, empatant-ne dos i guanyant-ne una colla per la mínima diferència, ha arribat a campió de Catalunya.
El partit de diumenge, al camp del «Sans», va ésser la demostració més palesa de que si el campionat arriba a durar uns quants diumenges més, el potents reserva tenia probabilitats de conservar el títol de la primera volta.
En Sami conserva únicament la la línia, el gest, el posat... Fa un saltiró de tant en tant, s'arrisca a fer algun exercici de circ, però a l'hora de xutar... taronges! De l'Alcàntara ja no en parlem, perquè el seu xut és d'una potència tan escarrancida i necessita tants preparatius per xutar, que els porters, quan el veuen, ja riuen. Si l'Alcántara té intenció d'escriure unes noves Memòries, li recomanem en Muñoz Seca com a col·laborador. L'Arnau, pobret!, entre que ja mai ha sigut gran cosa i l'exemple dels casos, és un element de fantasia com en Piera, que vesteix molt i explota l'anomenada, però que amb la calor es desfà com un bolado. En Sagi és l'únic que aguanta el tipus. Lo més seriós de l'equip campió és la línia de mitjos. En Torralba, amb la seva experiència, en Sancho amb la seva catxassa i en Carulla amb la seva col·locació impecable, són el valladar infranqueable que no respecta cap davanter. Es un valladar de greixet amb nata, tan eficaç en la defensa com en l'atac. La defensa va fent ; és l'únic que no podem elogiar; i d'en Plattko val més no parlar-ne, perquè ho fa
massa bé. Amb uns quants com ell, el «Barcelona», seria digne d'ocupar el lloc de campió de Catalunya i nosaltres ens dedicaríem a la prosa seriosa.
El partit al camp del «Sans» (precisament el que ens ocupa i que encara no n'havíem parlat) va transcórrer en mig d'aquella harmonia pròpia de la barriada. L'Aramburu estava atabalat i anava d'un costat a l'altre amb les mans al cap i treient foc pels queixals.
En Torralba, que de vegades confon l'experiència amb el «maquiavelisme», va ésser expulsat del camp. Aquest incident nosaltres el passem per alt per respecte a la vellesa.
En Pedret va fer una exhibició que no creient que hi hagi cap seleccionador que la pugui resistir, per més mala voluntat que tingui, mostrant-se com indiscutible per anar a Praga.
El resultat ja deuen saber que va ésser d'un gol a cap, a favor del «Sans».
TAUJA EL SABIO
Font: Xut!
Autor: TAUJÀ EL SABIO
Text:
EL «BARCELONA» PERD PER UN GOL A CAP, JUGANT CONTRA EL «SANS», I QUEDA CAMPIO DE CATALUNYA
Es allò que deia aquell savi que tenim retratat a la Redacció:
«La manera més descansada de guanyar una cosa, és esperar que els altres te la donguin.»
El Barcelona, perdent tres partits, empatant-ne dos i guanyant-ne una colla per la mínima diferència, ha arribat a campió de Catalunya.
El partit de diumenge, al camp del «Sans», va ésser la demostració més palesa de que si el campionat arriba a durar uns quants diumenges més, el potents reserva tenia probabilitats de conservar el títol de la primera volta.
En Sami conserva únicament la la línia, el gest, el posat... Fa un saltiró de tant en tant, s'arrisca a fer algun exercici de circ, però a l'hora de xutar... taronges! De l'Alcàntara ja no en parlem, perquè el seu xut és d'una potència tan escarrancida i necessita tants preparatius per xutar, que els porters, quan el veuen, ja riuen. Si l'Alcántara té intenció d'escriure unes noves Memòries, li recomanem en Muñoz Seca com a col·laborador. L'Arnau, pobret!, entre que ja mai ha sigut gran cosa i l'exemple dels casos, és un element de fantasia com en Piera, que vesteix molt i explota l'anomenada, però que amb la calor es desfà com un bolado. En Sagi és l'únic que aguanta el tipus. Lo més seriós de l'equip campió és la línia de mitjos. En Torralba, amb la seva experiència, en Sancho amb la seva catxassa i en Carulla amb la seva col·locació impecable, són el valladar infranqueable que no respecta cap davanter. Es un valladar de greixet amb nata, tan eficaç en la defensa com en l'atac. La defensa va fent ; és l'únic que no podem elogiar; i d'en Plattko val més no parlar-ne, perquè ho fa
massa bé. Amb uns quants com ell, el «Barcelona», seria digne d'ocupar el lloc de campió de Catalunya i nosaltres ens dedicaríem a la prosa seriosa.
El partit al camp del «Sans» (precisament el que ens ocupa i que encara no n'havíem parlat) va transcórrer en mig d'aquella harmonia pròpia de la barriada. L'Aramburu estava atabalat i anava d'un costat a l'altre amb les mans al cap i treient foc pels queixals.
En Torralba, que de vegades confon l'experiència amb el «maquiavelisme», va ésser expulsat del camp. Aquest incident nosaltres el passem per alt per respecte a la vellesa.
En Pedret va fer una exhibició que no creient que hi hagi cap seleccionador que la pugui resistir, per més mala voluntat que tingui, mostrant-se com indiscutible per anar a Praga.
El resultat ja deuen saber que va ésser d'un gol a cap, a favor del «Sans».
TAUJA EL SABIO