El F.C. Barcelona campió de Catalunya | La veu de Catalunya (pàg. 3)

Data: 29/06/1926

Font: La veu de Catalunya

Autor: J. Castell

Text:
El F.C. Barcelona campió de Catalunya

EL PARTIT
(Camp del Sans)

Realment el campió d'Espanya i campió de Catalunya no està actualment en forma. En aquest partit contra el Sans ho demostrà ben a la seva deficient actuació. Durant tota la primera part les ocasions de fer gols en l'una i en l'altra porta foren múltiples en la del Barcelona. Plattko aguanta ferm i féu, podrien dir impossibles per conservar la seva porta inviolable; però aquells defenses que anys enrera eren Infranquejables, diumenge eren passats a la més petita empenta del Sans; cal dir que a la porta contraria Pedret i Perelló feien oposicions per anar a Praga, i tant l'un com l'altre sempre superiors en llurs llocs, en aquest partit foren immillorables i insubstituïbles; ben secundats, això sí, per la resta de l'equip. El Sans, com tots els altres equips quan han de lluitar amb el Barcelona, es creixen; i en aquest partit va creéixer tant, que en alguns moments superà al Barcelona. I encara que el Barcelona te en descàrrec seu que durant mitja primera part i tota la segona jugava només amb deu jugadors, per l'expulsió justíssima de Torralba, cal dir que el Sans quan feu el gol, també solament jugava amb deu jugadors, car Soligó sortí del camp uns moments per haver pres mal en una topada amb Samitier. La culpa del gol fet al Barcelona fou absolutament, de la defensa Planas-Surroca que en aquest partit fracassa completament: la línia de mitjos també estigué fatalíssima, i poques vegades aconseguien endevinar-ne una; en canvi, la davantera fou dels dies que juga més i millor, car els xuts a la porta de Pedret foren incomptables, però unes vegades el porter del Sans (que volia quedar, com diem, en bon lloc), altres vegades els pals i moltes vegades la desgràcia de xutar la pilota desviada d'un centímetre, feu que la porta del Sans restes sense macula. I a la segona part, jugant, com hem dit, el Barcelona amb deu jugadors, no pogué aconseguir de contrarestar la sèrie llarguíssima de martingales que el Sans anava utilitzant per anar aguantant la a zero del marcador: xuts a fora, jugadors que queien discussions, etc coses aquestes que tingueren tant la virtut de desconcertar els jugadors del Barcelona, com el seu públic, qui les censurava en moltes ocasions sense tenir en compte que és cosa que fan tots els equips, i no pas menys que els altres el Barcelona. El conjunt del partit es pot qualificar, ultra les consideracions que suggereix la derrota del Barcelona, de supremissim a la primera part pel que ateny a l'actuació de la davantera de Barcelona i de tots els element sansencs, i d'avorridíssim a la segona part per que el Sans feia un joc d'anar allargant només i el Barcenna, malgrat els canvis de línies (Planas passà a la davantera), no aconseguiren coordinar cap dels esforços esmerçats individualment per a batre el Saus.

Amb el camp potser no tan ple com altres vegades que el Barcelona juga a Sans i sota les ordres del senyor Aramburu, els equip s'alinearen en aquesta forma:
U. E. de Ssans: Pedret, Perello, Balasch, Soligo, Gularons, Calvet, Rini, Tonijoan, Peidro, Monleon i Oliveres
Barcelona: Plattko, Planas, Surroca, Torralba, Sancho, Bosch, Piera, Arnau, Samitier, Alcántara i Sagi-Barba.

Cómença amb gran expectació la primera part. Les primeres escaramusses dels dos equips són alternes; quan els atacs del Sans arriben a la porta barcelonista, troben sempre a Plattko, superiorment col·locat, qui detura la pilota amb aquella seva particular mestria, i quan és el Barcelona qui ataca, la pilota va a parar fora la porta per pocs centímetres. Però, un xic entrada aquesta primera part, la davantera del Barcelona agafa la pilota i hi ha uns moments que sembla imminent el gol a la porta del Sans pel joc afiligranat i precís, de veritables campions, que ens mostra la davantera blaugrana. En un d'aquests atacs, Soligó topa amb Samitier i se supen el joc uns moments, i quan Soligó s'alça de terra, es retirà del camp, la qual cosa produeix certa desil·lusió als partidaris del Sans. Però la davantera del Sans es creix, i un d'aquells moments de ciència que té Planas davant la porta, per poc costa un gol al seu equip, puix, en una pilota més aviat fluixa que trametré a Plattko, aquest l'agafa ben difícilment dels peus de Peidró. I podem dir que el gol que feu el Sans també fou fruit una d'aquestes «genialitats» de Planas: però, sobretot per la poca compenetració dels defenses. Ataca el Sans por l'ala esquerra, i Surroca va per treure-la i Monleón, el dribla i cedeix la pilota a Oliveras, però abans que aquest li agafi la recull Planas, però no encerta a treure-se-la dels peus, Oilveres la hi pren fa un centre precis davant la porta. Peidró, ràpid toca lleugerament la pilota i la cedeix a Tonijuan, i aquest no ha de fer sinó empènyer-la, perquè entri a la xarxa, sense que Plattko pugui veure-la; en Surroca, estès a terra, tapava el lloc per on podia entrar la pilota. Aquest gol fa créixer els dos equips. La davantera barcelonista ataca uns moments, i Pedret desvia a corner un xut d'Alcàntara. Soligó torna a sortir. L'atac del Barcelona és duríssim i molts moments sembla que l'empat va a produir-se. Veiem un xut d'Alcántara, terrible, que tomba la cadira del jutge de gol; dos xuts de Samitier, un que va a fora per pocs mil·límetres, i l'altre, en un moment que estava sol davant de Pedret, que aquest detura mestrívolament. Soligó pren una pilota dels peus de Torralba, i aquest es tomba contra Soligó a puntades de peu i cops de puny, i Aramburu expulsa a Torralba. Hi ha uns moments d'escàndol però nosaltres, que comprenem que l'actitud inqualificable de Torralba havia d'ésser punida, recomanem aquest procediment de l'expulsió per acabar les sessions de boxa al camp. Continua el partit, jugant el Barcelona, sense Torralba. El Sans ataca, i Planas salva un gol segur, treient magistralment la pilota dels peus de Rini en una falsa sortida de Plattko. I els atacs, fins acabar la primera part, se succeeixen ràpids a les dues portes. En la del Barcelona s'estavellen davant la colossal actuació de Plattko, qui salva magistralment el seu equip d'una derrota més grossa, i en la del Sans uns de tots calibres, o són deturats també per Pedret, digne contrincant de Plattko, o, dissortadament, per al Barcelona, toquen al pal o van a fora per pocs mil·límetres. I amb l'ú a zero a favor del Sans en el marcador, acaba aquesta primera part,
Comença la segona, a les primeres envestides del Barcelona, ben poc o gens coordinades i gairebé sempre personals de Samitier i Alcántara, el primer cau davant de Perelló, i es suspèn uns moments el partit perquè es refaci el defensa sansenc. El partit és avorridíssim i les pilotes a fora es succeeixen ràpidament. El Barcelona està completament desmoralitzat. En un curt atac a la porta del Sans, Sancho empeny en davant amb el braç la pilota i després xuta a gol i la pilota entra a la xarxa, però Aramburu no concedeix gol perquè abans, realment, ja ha via xiulat la falta. Pogues jugades interessants es veuen, i si n'hi ha alguna, és del Sans. En molts moments ha estat el Sans qui ha donat la sensació de que anava a fer un altre gol. En un d'aquests, quan Rini. sol, anava a xutar, Plattko, colossal de valentia, li ha pres la pilota dels peus. Ha estat l'únic moment d'emoció de la segona part, car el joc ha continuat i ha acabat entremig de les martingales dels blancs-verds i de la desmoralització total, absoluta i indigna de l'equip campió dels blau-grana. L'ú a zero del marcador fatídic per al Barcelona, restarà per molt temps a la memòria dels assistents a aquest partit ara honor del Sans i per vergonya del Barcelona.
Els jugadors del Sans, tots han treballat esforçadament per a procurar-se aquesta difícil victòria, i més que els altres, si calgués fer elogis, Pedret, Perelló i Soligó.
Del Barcelona només ha estat digna del seu nom la davantera, la qual sols cal culpar d'ésser desgraciada en els xuts, i això no és cap culpa, i damunt de tots els dignes, Plattko: els altres, tots, completament anul·lats.
Aranburu, malgrat algunes protestes que han produït els seus veredictes, creiem que aquest és el partit més imparcialment i millor arbitrat de la seva vida.
S'han tirat set corners contra el Sans i sis contra el Barcelona, durant tot el partit.

J. CASTELL