Sans, 5-Martinenc, 1
Data: 21/06/1926
Font: L'esport català
Autor:
Text:
Sans, 5-Martinenc, 1
El primer temps d'aquest partit transcorregué amb domini altern, si bé correspongué en major part al Sans, la davantera del qual es compenetrà tothora, molt ben ajudada per mitjos i defenses. Aquesta compenetració els valgué quatre gols en aquest temps, fets, el primer; per Peidro, recollint una passada de Tonijoan; el segon; Tonijoan, rematant una magnífica centrada d'Oliveres; el tercer, Oliveres, aprofitant una fallada de Vinyes, i el quart, Peidro, totalment desmarcat; aprofitant una falsa sortida d'Iglesies.
El Martinenc, al qual havia correspost la sortida, en començar el partit féu la impressió que sortia disposat a reabilitar-se de les seves passades actuacions, però d'ençà que el Sans marcà el primer gol llur moral va decaure, i, en conseqüència, el seu contrincant el dominà sensiblement.
Exceptuem, però, algunes arrencades per l'ala Vilar-Lakatos, que curava de desbaratar la defensa del Sans.
En començar el segon temps va correspondre el domini al Martinenc, el qual per espai d'un quart d'hora tingué materialment acorralat el Sans, però no va saber aprofitar-se d'aquest domini, emprant un joc totalment mancat de serenitat.
Cal posar de manifest, però, que en realitat no existiren només que quatre davanters vermells, car Aubeso demostrà estar molt verd per a aquesta mena de partits.
A conseqüència d'aquest domini, marcà el Martinenc un gol, obra de Creixells, en un batibull que es produí cu tirar un córner Vilar. Aquest gol sembla donar més coratge als equipiers vermells, i, emprant un joc ple d'entusiasme, ja que no de tècnica, posaren algunes voltes en perill la porta defensada per Alsina; però la manca de compenetració entre la davantera féu que llurs xuts estessin mancats d'efectivitat
Encara que en la resta del partit el domini fou alterni, el Sans reaccionà, i en una arrencada de Rini, aquest passà a Tonijoan, el qual centrà la bala, que rematà Monleon, valent-li el cinquè gol per al seu equip.
Amb el canvi de jugadors que continuament disposa el Martinenc, no creiem que pugui variar la seva trista puntuació.
La ratlla mitja fou l'única que certament féu un bon partit; els altres jugadors no aconseguiren entendre's. Exceptuan Iglesies, la temeritat del qual Salvà el seu equip d'un resultat desastrós.
Del Sans, tots, sense excepció, contribuïren a la 'victòria, per cert ben merescuda.
L'arbitratge de Santpere, deficientíssim en el primer temps, millorà quelcom en el segon.
Els equips:
MARTINENC.-Iglesies, Vinyes, Sala, Comorera, Samsó, Pina, Vilar, Lakatos, Batet, Creixells i Auheso.
SANS.- Alsina, Perelló, Balasch, Soligó, Moliner II, Calvet, Rini, Tonijoan, Peidro, Montleon i Oliveres
Font: L'esport català
Autor:
Text:
Sans, 5-Martinenc, 1
El primer temps d'aquest partit transcorregué amb domini altern, si bé correspongué en major part al Sans, la davantera del qual es compenetrà tothora, molt ben ajudada per mitjos i defenses. Aquesta compenetració els valgué quatre gols en aquest temps, fets, el primer; per Peidro, recollint una passada de Tonijoan; el segon; Tonijoan, rematant una magnífica centrada d'Oliveres; el tercer, Oliveres, aprofitant una fallada de Vinyes, i el quart, Peidro, totalment desmarcat; aprofitant una falsa sortida d'Iglesies.
El Martinenc, al qual havia correspost la sortida, en començar el partit féu la impressió que sortia disposat a reabilitar-se de les seves passades actuacions, però d'ençà que el Sans marcà el primer gol llur moral va decaure, i, en conseqüència, el seu contrincant el dominà sensiblement.
Exceptuem, però, algunes arrencades per l'ala Vilar-Lakatos, que curava de desbaratar la defensa del Sans.
En començar el segon temps va correspondre el domini al Martinenc, el qual per espai d'un quart d'hora tingué materialment acorralat el Sans, però no va saber aprofitar-se d'aquest domini, emprant un joc totalment mancat de serenitat.
Cal posar de manifest, però, que en realitat no existiren només que quatre davanters vermells, car Aubeso demostrà estar molt verd per a aquesta mena de partits.
A conseqüència d'aquest domini, marcà el Martinenc un gol, obra de Creixells, en un batibull que es produí cu tirar un córner Vilar. Aquest gol sembla donar més coratge als equipiers vermells, i, emprant un joc ple d'entusiasme, ja que no de tècnica, posaren algunes voltes en perill la porta defensada per Alsina; però la manca de compenetració entre la davantera féu que llurs xuts estessin mancats d'efectivitat
Encara que en la resta del partit el domini fou alterni, el Sans reaccionà, i en una arrencada de Rini, aquest passà a Tonijoan, el qual centrà la bala, que rematà Monleon, valent-li el cinquè gol per al seu equip.
Amb el canvi de jugadors que continuament disposa el Martinenc, no creiem que pugui variar la seva trista puntuació.
La ratlla mitja fou l'única que certament féu un bon partit; els altres jugadors no aconseguiren entendre's. Exceptuan Iglesies, la temeritat del qual Salvà el seu equip d'un resultat desastrós.
Del Sans, tots, sense excepció, contribuïren a la 'victòria, per cert ben merescuda.
L'arbitratge de Santpere, deficientíssim en el primer temps, millorà quelcom en el segon.
Els equips:
MARTINENC.-Iglesies, Vinyes, Sala, Comorera, Samsó, Pina, Vilar, Lakatos, Batet, Creixells i Auheso.
SANS.- Alsina, Perelló, Balasch, Soligó, Moliner II, Calvet, Rini, Tonijoan, Peidro, Montleon i Oliveres