SANS - SABADELL

Data: 16/06/1926

Font: Xut!

Autor: IRONIC 

Text:
SABADELL - SANS

Els de Sabadell van voler-se treure l'espina de resultats anteriors i van aconseguir-ho, però amb una abundància i una extensió veritablement molt per fora de tots els càlculs.
I una de les causes més decissives que van influir en la victòria, fou la lleugera, en apariencia, modificació que va fer-se a l'equip. En Tena II a la davantera és tan article de primera necessitat com les satisfaccions per un amateur. Ell hi dóna empenta, ell fa forat per la defensa contrària, co que no tenien ni l'habilitat ni l'atreviment de fer cap dels davanters que abans el suplien, i si en Debesa, al seu lloc, malgrat complir força, no ho fa tan bé com ell, la molta falta que fa en Tena a la davantera supleix de molt la petita deficiència que es nota a la línia mitja. El trist és que fins a darrera hora no es vegin aquestes coses... amb la penetració que té en Vila!
Al camp, i sobretot a la primera part, sols va haver-hi un equip : el de casa, que va imposar-se de tal faisó que en els tres quarts d'hora primers va obtenir quatre gols com altres tants monuments. Un prodigi d'execució, d'elegància i de perforació. Quatre gols per satisfer al més exigent.
En canvi, el «Sans» va estar desconegut: fred, apàtic. Jo no sé què tindrà el «Sans», però el considero molt equip de casa seva, car no encerto a explicar-me aquestes debacles quan no juga al seu terreny. Jo crec que la cridòria, que l'ambient que es respira al camp del carrer de Galileu, són mitja
vida pels jugadors blanc-verds. Es una suposició que la majoria la troba acceptable.
L'heroi del partit va ésser en Zamoreta, el jugador tres voltes llagosta, el de les articulacions de goma i el de les tardes de regadora acrobàtica. Cada volta que s'escapava amb la bimba entre cames, en Pedret ja perdia la serenitat i plongeonava per un si de cas. I al públic li agraden tant aquestes coses, que ja poden suposar el que va divertir-se ! Quan va acabar l'encontre, una comissió va demanar a l'àrbitre que tornessin a començar, a lo qual no va accedir, després de consultar el cas amb els jutges de gol. Però per uns moments vàrem estar amb la temença de què en Mariné accedís, Fan coses tan estranyes aquests àrbitres !
Els gols van ésser fets per en Sangüesa i per en Zamora, a dos per barba, malgrat tenir ambdós menys pèl a la cara que en Tifeta, però això de barba es diu per no dir a dos per barra. Val més ésser metafòric que ofensiu.
Els millors van ésser en Zamora, en Sangüesa, els Tenes i la defensa. L'Estruch va treballar poc i el poc que va fer va ésser ben treballat.
Del «Sans», en Pedret va tenir una tarda gris, d'aquelles que esmicolen fames, però en Tonijoan, en Soligó, en Calvet i en Balasch varen trescar de ferm.
I en Mariné, sense cap «però, que és ben bé una gran cosa amb aquests àrbitres que patim.

IRONIC