El match nul Terrassa-Sans | L'esport català (pàg. 7)

Data: 07/06/1926

Font: L'esport català

Autor:

Text:
El match nul Terrassa-Sans

Hom assenyalava aquest match com el més emocionant de la tercera jornada de la segona volta del Campionat català. Els darrers partits dels egarencs induïen a suposar que s'havia operat una millora en ço que en diríem. "forma" de l'equip. Les darreres actuacions d'aquest cercle almenys així ho feien preveure.
Així i tot, l'actuació terrassenca de diumenge es pot qualificar de desencertada. Davant d'un equip de joc, tan desigual i desencaixat com el del Sans, aquest match nul pren totes les característiques d'un partit perdut pels terrassencs; això cal tenir en compte la manca que es deixa sentir en el quadro d'alguns dels seus titulars.
Aquestes baixes han donat lloc, però, a què aquests jugadors que es diuen Lavilla i Cadafalch ens demostressin la pasta de futbolites que guarden i que a no trigar, creiem que ha de resplendir pels nostres camps.
Els dos equips, en llurs ganes de marcar, deixaren mantes voltes abandonat llur marc. Això féu que dels vint-i-dos jugadors els que més sobresortissin fossin els porters llurs. Amb tot hem de fer distincions a l'actuació d'aquests keepers. Sabater basa el seu joc en sortides audacioses que li valgueren molts aplaudiments, però que li podien fer algun gol. Així és que només a miracle qual som del parer que és en l'oportunitat allí on el seu joc recolza. Així és que només a miracle es pot atribuir el que cap a les darreries Lavilla 10 marqués el colejat punt degut o una sortida falsa a tot ésser-ho de Pedret.
En altres ocasions, però, es féu creditor del placet del públic per l'oportunitat de les seves parades.
Allà on la partida es féu interessant va ésser en constatar l'actuació dels mitjos tots. Ni l'un ni l'altre pogueren resaltar llur superioritat. Helvig, qui forní un primer temps superior, s'espatllà força en el segon, llevat de les darreries, que tornà a ésser el dic impassable que coneixem. No així Gularons, qui jugà molt més seguit que el seu antagonista. Amb tot l'entestar-se en el joc alt féu que el seu joc ressaltés més jugant a la defensiva que a l'atac.
Servint i a l'atac ens agrada més Helvig, al qual se li ha de fer retret de xutar a massa distància i sense preparació.
On ens falta l'esma per a escriure-ho és en comentar l'actuació de les davanteres respectives. Dins la mediocritat i fins i tot tèrbola actuació dels cinc davanters en decantem a considerar una mica millor la del Terrassa.
Innegablement que el resultat de match nul és degut a llur deficient actuació. Feia llàstima veure moure's totes dues línies de la manera arbitrària i contra tota regla de joc com ho feien les que ens ocupen.
Passem per alt, doncs, l'actuació dels davants, assenyalant, però, l'actuació d'Argemí, qui, si en trobar-se en el segon temps lesionat l'anul·là per complet, no li passà així en el primer temps, car es mostrà com el més cobejós de la seva línia.
La línia del Sans, malgrat els canvis que operà no aconseguí donar rendiment. Atacada amb persistència per la ratlla mitjana terrassenca, es va haver d'acontentar amb un piloteig acompanyat d'uns quants sprints sense cap resultat pràctic.
Malgrat el joc dur, l'encontre fou de cap a cap jugat amb molta correcció i relativament fàcil pel al senyor Comorera, qui arrenglerà els equips de la següent forma:
Terrassa: Sabaté, Massagué, Humet; Papell, Helvig, Cadafalch; Rediu, Argemi, Canals, Broto i Lavilla.
Sans: Pedret, Roure, Balasch; Soligó, Gularons, Calvet; Rini, Tonijuan, Monleón, Martínez i Oliveras.
Malgrat tot, ha de dir-se que si el Terrassa no va marcar és degut en part a la desgràcia que va tenir en algunes pilotes que anaren al pal i a la poca malícia d'alguns dels elements nous que té a la davantera. Els del Sans mateix reconeixen que el resultat veritat que demostrés el desenrotllament del partit havia d'ésser una victòria del Terrassa per la mínima diferència.
El Terrassa amb aquest empat no ha de desanimar-se. Amb la presentació de Lavilla i Cadafalch, amb Rediu i Canals I, que no estan encara bregats per a aquestes lluites, ha aconseguit aixecar la moral dels socis del Club, després de la coacció que plantejaren Pedrol i Kaiser, i el paper que aquest equip està fent és digne d'elogi.