U.E. DE SANS-EUROPA | La veu de Catalunya (pàg. 2)

Data: 04/06/1926

Font: La veu de Catalunya

Autor: J. Castell

Text:
U.E. DE SANS-EUROPA

(Camp del Sans)

En aquest partit s'ha estroncat la sèrie de derrotes que el Sans infligia a l'Europa sempre que aquests dos equips s'enfrontaven. I encara que tampoc no ha guanyat, tot és el començar de les coses. Potser hauria hagut de guanyar el Sans per tenir més tenacitat en l'atac, però com que la davantera del Sans fa un quan temps que no es mostra tan cobejosa com era abans, i, sobretot, com que en futbol són els gols qui demostren, de portes enfora, la potencialitat dels equips, en aquest partit no hi ha hagut ni vencedors ni vençuts. Estàvem tan acostumats a veure que l'Europa perdia generalment per desgràcia, per la «guinge», que ja en deia tothom, que un dia que per sort (i ben bé per sort) empata amb el seu vencedor de sempre, gairebé estem per felicitar-los per si la providència se'ls ha posat de la seva banda. Perquè l'Europa, el mig quart primer del partit, s'ha mostrat un equip avassallador, que assaltava les línies contràries i que el Sans no podia contrarestar de cap manera. Però acabat aquests minuts de gas, ha sobrevingut la normalitat. I no havent pogut transformar en gol el penal que els ha estat concedit, gràcies a la parada inimitable de Pedret. I al camp poques vegades ha tornat
a dominar l'Europa, i si alguna vegada ho aconseguia, no era pas degut al seu joc, sinó a la força no gaire ben esmerçada dels seus jugadors. I el gol de l'empat, no l'ha fet pas entrar Cros al marc de Pedret, sinó que l'ha fet entrar el sol, qui ha privat a Pedret de veure la pilota, que, mansament, se li ha filtrat per un angle. Però per al públic, ha tingut la mateixa valor que un gol ben fet. I de l'àrbitre senyor Llobera, avui no podem pas parlar-ne amb elogi. Collarem per no obscurir la llegenda de bon arbitre que té; però que no ho faci gaire com en aquest partit, sinó aviat no en quedarà res de la seva llegenda.

Sota les ordres de l'àrbitra senyor Lloberas, els equips s'alinearen d'aquesta manera:
U. E. de Sans: Pedret, Perelló, Balasch, Soligó, Gularons, Calvet, Rini, Tonijuan, Peidro, Monleon i Oliveres.
Europa: Bordoi, Serra, Alcoriza, Artisus. Pelaó, Maurici, Pellicer, Cella, Cros, Olivella i Alcázar.

Comença el partit amb un atac impetuós de l'Europa, Quan el Sans es refà un xic, veiem un potent xut de Monleón que Bordoi difícilment atura I de seguida, torna l'Europa a atacar desbordant completament les línies sansenques. Una pilota de Pellicer, va a parar a les mans de Balasch dintre l'àrea fatídica. Lloberas agafa la pilota, assenyala les passes reglamentàries en mig de l'expectació de tothom i posa la pilota davant del marc. Pellicer és l'indicat per tirar el càstig, i llança un angle ben col·locat, però Pedret, més ben col·locat encara, la desvia a corner d'una estrada magistral I el Sans refet ja del tot, ataca al seu torn i domina gairebé sempre a l'Europa. Peidró, en una escapada personal, però ben secundat per tota la davantera, fa el primer gol de a tarda i únic vàlid del seu equip. Ha estat, cal dir-ho, un gol preciós. I diem l'únic vàlid, perquè el segon gol l'ha fet Rini, d'un centre magne d'Oliveres. Però l'àrbitre no l'ha volgut concedir perquè abans havia marcat una falta de Serra a Oliveres. Hi ha hagut un petit escàndol perquè part del públic creia que la falta havia estat comesa dintre l'àrea mortal, i com que l'àrbitre no ha opinat així s'ha tirat un cop franc. I amb un petit domini del Sans ha acabat la primera part amb un gol a zero a favor del Sans.
Comença la segona part, atacant altra vegada l'Europa. Però el Sans, esforçadament, el desallotja del seu camp. L'Europa, en veure que no pot treure's del damunt la pressió sansenca, comença un joc molt desllorigador, perquè té la virtut de fer caure, moltes vegades macats, els jugadors contraris, i com que l'àrbitre comet algunes atzagaiades, entre altres marcar un off-sides contra 'Europa, que no ho era pas, el públic comença a esvalotar-se. Solament per aquesta causa Europa ha pogut acostar-se a porta sansenca, i Cros, de molt lluny llança un xut manso, qui té la virtut d'entaforar-se la pilota a la porta davant l'estupefacció de tothom, car Pedret podia deturar-la ben bé. El sol, qui li venia de cara, li ha fet creure que la pilota anava a fora. Pedret ha parat un penal, però s'ha deixat passar un gol indigne d'ell. Ara el joc és força mogut. El Sans, davant el gol d'empat, s'ha desmoralitzat un xic. L'Europa, juga fortament, gairebé amb violència. Perelló es veu obligat a retirar-se, i naturalment l'Europa creix encara més. L'àrbitre gairebé es veu impotent a tallar el joc brut, i fins se'l veu a moments desorientat. Quan torna a sortir Perelló, tot coixejant, es posa d'extrem dret, i aleshores es veu alguna incursió vers la porta de Bordoi, però la davantera sansenca no està a l'altura de les altres línies del seu equip, i no en treu profit. Finalment, ja a les acaballes es veu alguna trompada de Soligó a Cros, i el primer és expulsat del camp. I acaba el partit sense haver canviat l'empat a un gol.
Tots els jugadors han posar de la seva banda tot l'esforç per conquerir la victòria; però com hem dit, el domini del Sans ha produït en algunes ocasions situacions perilloses per al marc de Bordoi. inaprofitades per la davantera blanc verda. Però cal dir que a última hora estaven tots macats de resultes de l'excessiva violència que havien imprimit al joc els esforços de l'Europa per aconseguir l'empat.
S'han tirat tres corners i tres cops francs contra l'Europa i sis corners contra el Sans.

J. CASTELL