U. E. DE SANS - GRACIA
Data: 31/05/1926
Font: La veu de Catalunya
Autor: J. Castell
Text:
U. E. DE SANS - GRACIA
(Camp de la U.S. de Sans)
En aquest partit, començament per al Sans i el Gràcia, de la segona volta del Campionat de Catalunya, ni d'un equip ni l'altre no han dit res de nou. La minsa victòria aconseguida pel Sans damunt del Gràcia ha estat ben bé de casualitat. Si algun resultat hi havia d'haver desfavorable, no havia d'ésser pas, comparant la quantitat i la qualitat de foc de ambdós equips, per al Gràcia. Al Grácia, realment, li falten la ciència i la voluntat de Sales que donava eficàcia al joc de la davantera; però l'entusiasme ben conegut de Cortés (el popular «Maño» gracienc) suplia en moltes ocasions la seva manca de tècnica en el joc de mig centre, i, d'haver estat més ajudat pel mig ala esquerra, potser no s'hauria conegut l'absència del malaguanyat Sales, qui per molt temps encara, però, restarà a la memòria dels aficionats, pel fet d'ésser un dels elements que més entusiasme havien despertat en aquests últims temps i al qual tothom assenyalava com a futur as. El Gracia juga sempre amb aquell seu entusiasme tan encomanadís, que en la primera volta del Campionat tan brillants resultats va produir li; i encara que en aquest partit la victòria no li ha somrigut, l'entusiasme dels graciencs no ha decaigut pas en cap moment i podem dir que ha estat la sort adversa qui els ha fet fallar algunes ocasions que haurien estat fatals per a la porta dei Sans. En canvi, el Sans passa, sembla, una crisi entre alguns dels jugadors, car la davantera no té pas ni l'habilitat ni l'eficàcia que li donaven algunes jugades aquella perillosa potència ofensiva que tan admirada era, i no és pas perquè fallin els mitjos, car Gularons, Soligó i Calvet, cada dia els veiem més segurs, i serveixen molt bé la davantera, i la defensa i la porta - encara que en aquest partit Perelló fluixejà una mica - són envejables. Ja sabem, doncs, que algunes vegades també el factor sort intrueix en els punts del campionat.
El senyor Aramburu fa aliniar els equips d'aquesta manera:
U. E de Sans: Pedret, Perelló, Balasch, Soligó, Gularons, Calvet, Rini, Tonijoan, Peidro, Martínez i Oliveres.
Gràcia: Palau, Agustí, Vila, Calatayud, Cortes, Planas, Carpio, Gallard, Sastre, Soler i Orriols.
A la primera part, s'ha vist solament els mitjos i defenses del Sans contrarestant el joc d'entusiasme de tot el Gràcia; hem vist la davantera sansenca gairebé anul·lada pel joc d'Agustí i de Vila; només cap al finat d'aquesta part han aconseguit acostar-se algunes vegades els davanters sansencs a la porta de Palau i en una d'elles Peidro aconsegueix el primer gol de la tarda per el seu equip. Els davanters graciencs lluiten esforçadament per aconseguir l'empat, però alguna ocasió que ha tingut Soler ha estat fallada llastimosament, cal dir, però, que Sastre també a tirat alguna pilota a pocs dits del pal, que ha portat l'esglai als sansencs. I pocs minuts abans d'acabar la mitja part, Tonijoan, sol davant de Palau, xuta, i Palau, amb els peus la repel·leix molt bé. Els dos porters, Pedret i Palau, han fet parades magnifiques, millors el primer, perquè els davanters graciencs eren més cobejosos. Però el resultat no canvia, i amb 1 a 0 a favor del Sans acaba la primera part.
A la segona, els graciencs es llancen a fons a millorar el resultat. El joc, no sabem ben bé per què, s'embruta bon xic, i l'àrbitre no fa pas molts d'esforços per a tallar-lo. Els mitjos i defenses del Sans procuren no deixar acostar la davantera a llur porta car se la veu desitjosa de l'empat. Pedret també entra en joc i que ho fa de la manera segura a que el acostumats. I a la fi, Sastre rep pilota d'Orriols, que falla Perello una filigrana de les seves un formidable, i llança un formidable xut que Pedret no pot veure; la pilota ha entrat a la xarxa com un llamp. Els sansencs, vist l'empat, no juguen tan apàtics, i veiem una d'aquelles arrancades de Rini qui la corona amb una capcinada que toca el pal. La mobilitat impresa al joc hi dóna una bellesa de la estat mancat fins ara, i els atacs es succeeixen a ambdues portes d'una manera vertiginosa. En un «corner» contra el Sans, la pilota s'està un moment passejant-se d'un cap al altre dels jugadors però sense moure's de davant la porta. Tot d'un plegat veiem que la pilota va a entaforar-se a la xarxa, però providencialment hi ha allí Balasch, qui salva el gol segur també d'una capcinada que allunya el perill: ha estat el moment més emocionant del partit. Tots els jugadors cerquen ara el desempat amb violència, no sempre ben castigada per l'arbitre: però quan manquen pocs minuts per a acabar el partit, Oliveres fa una passada llarga a Rini, i aquest, en una sortida de Palau poc afortunada fa el gol de la victorià. Vila ha intentat deturar la pilota abans d'arribar a Rini, però també hi ha passat entremig de les cames. Encara, l'àrbitre ha d'expulsar del camp, per una petita baralla sostinguda per ambdós, a Calatayud i Peidro, i de seguida acaba el partit sense haver variat el marcador de 2 a 1 favor del Sans
Durant tot el partit es tiraren cinc «corners» contra el Sans i tres contra el Gràcia
Tots els jugadors han jugat amb fe i entusiasme, llevat, com hem dit, la davantera del Sans que es produí en aquest partit sense gaire cohesió.
J. CASTELL
Font: La veu de Catalunya
Autor: J. Castell
Text:
U. E. DE SANS - GRACIA
(Camp de la U.S. de Sans)
En aquest partit, començament per al Sans i el Gràcia, de la segona volta del Campionat de Catalunya, ni d'un equip ni l'altre no han dit res de nou. La minsa victòria aconseguida pel Sans damunt del Gràcia ha estat ben bé de casualitat. Si algun resultat hi havia d'haver desfavorable, no havia d'ésser pas, comparant la quantitat i la qualitat de foc de ambdós equips, per al Gràcia. Al Grácia, realment, li falten la ciència i la voluntat de Sales que donava eficàcia al joc de la davantera; però l'entusiasme ben conegut de Cortés (el popular «Maño» gracienc) suplia en moltes ocasions la seva manca de tècnica en el joc de mig centre, i, d'haver estat més ajudat pel mig ala esquerra, potser no s'hauria conegut l'absència del malaguanyat Sales, qui per molt temps encara, però, restarà a la memòria dels aficionats, pel fet d'ésser un dels elements que més entusiasme havien despertat en aquests últims temps i al qual tothom assenyalava com a futur as. El Gracia juga sempre amb aquell seu entusiasme tan encomanadís, que en la primera volta del Campionat tan brillants resultats va produir li; i encara que en aquest partit la victòria no li ha somrigut, l'entusiasme dels graciencs no ha decaigut pas en cap moment i podem dir que ha estat la sort adversa qui els ha fet fallar algunes ocasions que haurien estat fatals per a la porta dei Sans. En canvi, el Sans passa, sembla, una crisi entre alguns dels jugadors, car la davantera no té pas ni l'habilitat ni l'eficàcia que li donaven algunes jugades aquella perillosa potència ofensiva que tan admirada era, i no és pas perquè fallin els mitjos, car Gularons, Soligó i Calvet, cada dia els veiem més segurs, i serveixen molt bé la davantera, i la defensa i la porta - encara que en aquest partit Perelló fluixejà una mica - són envejables. Ja sabem, doncs, que algunes vegades també el factor sort intrueix en els punts del campionat.
El senyor Aramburu fa aliniar els equips d'aquesta manera:
U. E de Sans: Pedret, Perelló, Balasch, Soligó, Gularons, Calvet, Rini, Tonijoan, Peidro, Martínez i Oliveres.
Gràcia: Palau, Agustí, Vila, Calatayud, Cortes, Planas, Carpio, Gallard, Sastre, Soler i Orriols.
A la primera part, s'ha vist solament els mitjos i defenses del Sans contrarestant el joc d'entusiasme de tot el Gràcia; hem vist la davantera sansenca gairebé anul·lada pel joc d'Agustí i de Vila; només cap al finat d'aquesta part han aconseguit acostar-se algunes vegades els davanters sansencs a la porta de Palau i en una d'elles Peidro aconsegueix el primer gol de la tarda per el seu equip. Els davanters graciencs lluiten esforçadament per aconseguir l'empat, però alguna ocasió que ha tingut Soler ha estat fallada llastimosament, cal dir, però, que Sastre també a tirat alguna pilota a pocs dits del pal, que ha portat l'esglai als sansencs. I pocs minuts abans d'acabar la mitja part, Tonijoan, sol davant de Palau, xuta, i Palau, amb els peus la repel·leix molt bé. Els dos porters, Pedret i Palau, han fet parades magnifiques, millors el primer, perquè els davanters graciencs eren més cobejosos. Però el resultat no canvia, i amb 1 a 0 a favor del Sans acaba la primera part.
A la segona, els graciencs es llancen a fons a millorar el resultat. El joc, no sabem ben bé per què, s'embruta bon xic, i l'àrbitre no fa pas molts d'esforços per a tallar-lo. Els mitjos i defenses del Sans procuren no deixar acostar la davantera a llur porta car se la veu desitjosa de l'empat. Pedret també entra en joc i que ho fa de la manera segura a que el acostumats. I a la fi, Sastre rep pilota d'Orriols, que falla Perello una filigrana de les seves un formidable, i llança un formidable xut que Pedret no pot veure; la pilota ha entrat a la xarxa com un llamp. Els sansencs, vist l'empat, no juguen tan apàtics, i veiem una d'aquelles arrancades de Rini qui la corona amb una capcinada que toca el pal. La mobilitat impresa al joc hi dóna una bellesa de la estat mancat fins ara, i els atacs es succeeixen a ambdues portes d'una manera vertiginosa. En un «corner» contra el Sans, la pilota s'està un moment passejant-se d'un cap al altre dels jugadors però sense moure's de davant la porta. Tot d'un plegat veiem que la pilota va a entaforar-se a la xarxa, però providencialment hi ha allí Balasch, qui salva el gol segur també d'una capcinada que allunya el perill: ha estat el moment més emocionant del partit. Tots els jugadors cerquen ara el desempat amb violència, no sempre ben castigada per l'arbitre: però quan manquen pocs minuts per a acabar el partit, Oliveres fa una passada llarga a Rini, i aquest, en una sortida de Palau poc afortunada fa el gol de la victorià. Vila ha intentat deturar la pilota abans d'arribar a Rini, però també hi ha passat entremig de les cames. Encara, l'àrbitre ha d'expulsar del camp, per una petita baralla sostinguda per ambdós, a Calatayud i Peidro, i de seguida acaba el partit sense haver variat el marcador de 2 a 1 favor del Sans
Durant tot el partit es tiraren cinc «corners» contra el Sans i tres contra el Gràcia
Tots els jugadors han jugat amb fe i entusiasme, llevat, com hem dit, la davantera del Sans que es produí en aquest partit sense gaire cohesió.
J. CASTELL