BARÇA - SANS

Data: 17/02/1926

Font: Xut!

Autor: Difunt 

Text:
BARÇA - SANS

Per Carnestoltes tothom fa el burro.

ATILA

La màxima d'aquest senyor, si bé no ve en vers, és una veritat com un temple; almenys diumenge ens ho varen demostrar els antedichos combatents.
Allò no va ésser un partit de fútbol. Allò era, senzillament, una exhibició dels minyons del «Sans», que es mereixien guanyar, i un sistema de passar l'estona, que no és gens nou, per part dels nois del «Barça», que, passat de quatre o cinc, es limitaren a pendre el pèl al respetable.
En Plattko, en Sancho, en Walter, l'Arnau i en Sagi van ésser els que s'ho prengueren amb empenta. En Plattko va fer l'acròbata, inventant el salt del mamut borni, que consisteix en parar tres pilotes seguides estirant-se i tornant-se a aixecar... etc. La jugada ha d'ésser gol després de tot, encara que el porter no hi tingui la culpa, tal com va passar en el partit aquest. En Walter en va fallar alguna i va fer algún cirio, però a pesar de tot es va lluir força.
En Sancho va jugar molt, i l'Arnau, encara que no va estar tan colossal com en altres ocasions, també es va lluir. En Sagi, com sempre que li passen pilotes, encara que diumenge li'n passaren molt poques.
Els altres, sembla que sortiran per Pasqua a cantar les caramelles i que la seva cançó principal serà:

Yo soy el pepa primero, yo el segundo, yo el tercero...

En Planas, que fent el científico és l'«as», i amb un xut de pardal raquític que n'habilla, va arribar a marejar a en Plattko, que estava fet una fúria, i que a última hora ja no es refiava de ningú. L'«Hombre-llagosta» va fer el tonto, i encara que en una ocasió es mig-abracés amb l'Alcàntara, després li declarà el boicot, i per més que el doctor s'hi empipava, no en podia tocar ni una per casualitat. En Piera, com sempre, va ésser el rei de la mandra.
Dels sansenses, en Pedret, no obstant aquell gol tan dolent, ho va xafar amb traça. Els defenses, molt bé, encara que en Perelló va fer moltes brutícies. Dels mitjos, en Gularons millor que els altres, i dels davanters, tots trotaren amb voluntat. En Martínez i en Monleón es van perdre bastants ocasions de traspassar el fielato d'en Plattko.
El primer gol el va fer el «Barça». En Pedret es va entretenir massa estona amb la pilota i va resultar un free-kik. En Planas es va posar a punt, li l'«Hombre-llagosta», quan va
veure que la pilota no passaria perquè els sansenses feien de paret, va acostar-se a en Planas i li va dir quatre paraules a l'orella. Aquest va fer veure que s'enfadava i es va enretirar una mica. L'àrbitre va xiular i en Sami fa acció de centrar, però tira la pilota fluixa cap a en Planas i aquest va sucar. L'ocurrència fue muy celebrada i fins el doctor va felicitar a l'«Hombre-llagosta». Després, al cap de poc, en Pedret, en una badada, se'n va deixar encolomar un altre del més poca-solta que corre.
No hi van faltar els de la pellícula, que van fer com ja acostumen. Ara, que si exhibeixen la película, la gent s'escamarà amb una cosa tan dolenta i declararà el boicot al cinema que la facin.
El més dolent de tot va ésser l'àrbitre. El senyor Montero, que es devia pensar que era a la rua, no va parar en tota la tarda de tocar el xiulet per fer-ho tot a l'inrevés. Assenyalava hauts, faltes que no eren faltes, i fins estornuts i tot. El que no va xiular va ésser els penals, que per cert n'hi hagueren alguns de claríssims.

DIFUNT