BARCELONA - U. E. DE SANS
Data: 15/02/1926
Font: La veu de Catalunya
Autor: Correcuita (Daniel Carbó)
Text:
BARCELONA - U. E. DE SANS
(Camp del Barcelona)
Es ja tradicional que tots els equips locals en batre's amb el Barcelona canvien radicalment de fesomia. Es de creure que en totes les lluites el desig de vèncer els anima i esperona; però l'evidència de l'afany culmina quan és l'onze blaugrana el contrincant. Els fonts i destres extremen eficàcia de llurs facultats; els febles se senten enrobustits per una fortalesa que els transfigura: I, de vegades, fins els ineptes troben no saber quin estimul que els fa excel·lir en l'aptitud. Dit això, que és una certesa que en tot moment pot constatar-se és de llei acceptar que la Unió Esportiva de Sans, en disputar al Barcelona el darrer partit de la primera volta del campionat, hi abocà tota la seva força, tota la seva habilitat, totes les facultats i tots els ressorts que poguessin brindar-li un èxit. I de la mateixa manera serà precís admetre que, donat el caràcter de decisiva que la pugna tenia pel Barcelona aquest havia de tenir un especial interès a mantenir indiscutible el seu prestigi
apuntant-se un triomf en consonància amb el moment i amb la qualitat de l'adversari que tenia al davant. I si per part de l'un i de l'altre es prodigà el màxim esforç per tal de convertir el propòsit en realitat, convinguem que tant el Sans com el Barcelona es debateren en una fallida constant d'encert i eficàcia. Es produïren els blau-grana, conjuntament, d'una manera tan deplorable que el triomf aconseguit més aviat sembla un escarni; es deixaren perdre els sansencs una victòria tan clara i fàcil que el no haver-la aconseguida els classifica entre les valors incapacitades.
Fou el partit tina cosa tan insubstancial i tan vulgar, que no val la pena d'escarrassar-se en el ressenyament i comentari. Un piloteig insuls, un atrafegament desordenat, una mobilitat incoherent, un atemptat pervers i constant de les lleis del bon futbol... Heu's ací el que fou, en resum la lluita entre el Barcelona i el Sans. Accions de qualitat, ni en un camp ni en l'altre; da quantitat, més en els sansencs que en els blaugrana. No es produí el Sans amb eficiència de vencedors: perd la ineptitud blau-grana fou tanta, que les ocasions mortals al marc de Platiko foren incomptables: algunes irremeiablement de conseqüències fatals si en el davant sansene la ineptitud no hagués imperat. No hi hagué durant tot el partit dominadors ni do. minats: ni superiors ni interiors. Exceptuant qualques brillanteses individuals, tota la competència fou una rivalitat de neguiteigs impotents, d'assalts esporadics, tot incongruència i misèria tècnica.
Del Barcelona totes les línies detestables. Exceptuem a Sancho en la de mitjos i a Walter en la defensa. Al davant, una confusió, un desordre, una impericia inversemblants. En aquesta ocasió, Samitier fou l'«artifex» del desconcert. Exagerà la nota individualista, es mostrà indolent apàtic, com si el cansament d'una llarga vetlla carnavalesca l'atuis i no s'adona sinó comptades vegades que la línia d'atac la formen cinc elements. En el xut sembla com si intentés provocar la indignació dels barcelonistes. Plattko es comporta heroicament, salvant el seu equip almenys d'un empat.
Del Sans, tampoc cap línia, no es comporta regularment: a davantera fou la més fluixa: de la defensa, Perelló estigué fet un colós. Després d'aquest Gularons fou el més eficaç i Rini el mes perillós.
Als 15 minuts de joc del primer temps Planas conseguí el primer gol barcelonista en tirar un con franc amb què fou castigat el bàndol sansenc, i cinc minuts després Sagi marca el segon d'un centre-xut que trobà en Pedret fent càlculs sobre la trajectòria que marcava la pilota : embadalit, contempla impassible com aquella s'entaforava mansament a la xarxa. Set minuts abans del descans Monleón aconseguí l'únic gol sunsen en aclarir una situació compromesa davant del mare blau-grana
i dona ocasió a què Plattko es lluís repelint tres xuts seguits d'altres tants davanters sansenses llançats tots a un i dos metres d'aquell
Foren tirades cinc «corners» contra el Sans i una contra el Barcelona.
Arbitra molt deficientment Montero, del Col·legi del Centre, i s'alinearen així els equips:
Barcelona: Platkko, Planas, Walter, Torralba, Sancho, Carulla, Piera, Arnau, Samitier, Alcantara i Sagi.
U. E. de Sans: Pedret, Perelló, Balasch, Soligo, Gularons, Calvet, Rini, Tonijuan, Monleón, Martínez i Oliveres.
El públic, nombrosíssim, i encara que qui-sap-lo cridaner, mesurat i correcte.
CORRECUITA
Font: La veu de Catalunya
Autor: Correcuita (Daniel Carbó)
Text:
BARCELONA - U. E. DE SANS
(Camp del Barcelona)
Es ja tradicional que tots els equips locals en batre's amb el Barcelona canvien radicalment de fesomia. Es de creure que en totes les lluites el desig de vèncer els anima i esperona; però l'evidència de l'afany culmina quan és l'onze blaugrana el contrincant. Els fonts i destres extremen eficàcia de llurs facultats; els febles se senten enrobustits per una fortalesa que els transfigura: I, de vegades, fins els ineptes troben no saber quin estimul que els fa excel·lir en l'aptitud. Dit això, que és una certesa que en tot moment pot constatar-se és de llei acceptar que la Unió Esportiva de Sans, en disputar al Barcelona el darrer partit de la primera volta del campionat, hi abocà tota la seva força, tota la seva habilitat, totes les facultats i tots els ressorts que poguessin brindar-li un èxit. I de la mateixa manera serà precís admetre que, donat el caràcter de decisiva que la pugna tenia pel Barcelona aquest havia de tenir un especial interès a mantenir indiscutible el seu prestigi
apuntant-se un triomf en consonància amb el moment i amb la qualitat de l'adversari que tenia al davant. I si per part de l'un i de l'altre es prodigà el màxim esforç per tal de convertir el propòsit en realitat, convinguem que tant el Sans com el Barcelona es debateren en una fallida constant d'encert i eficàcia. Es produïren els blau-grana, conjuntament, d'una manera tan deplorable que el triomf aconseguit més aviat sembla un escarni; es deixaren perdre els sansencs una victòria tan clara i fàcil que el no haver-la aconseguida els classifica entre les valors incapacitades.
Fou el partit tina cosa tan insubstancial i tan vulgar, que no val la pena d'escarrassar-se en el ressenyament i comentari. Un piloteig insuls, un atrafegament desordenat, una mobilitat incoherent, un atemptat pervers i constant de les lleis del bon futbol... Heu's ací el que fou, en resum la lluita entre el Barcelona i el Sans. Accions de qualitat, ni en un camp ni en l'altre; da quantitat, més en els sansencs que en els blaugrana. No es produí el Sans amb eficiència de vencedors: perd la ineptitud blau-grana fou tanta, que les ocasions mortals al marc de Platiko foren incomptables: algunes irremeiablement de conseqüències fatals si en el davant sansene la ineptitud no hagués imperat. No hi hagué durant tot el partit dominadors ni do. minats: ni superiors ni interiors. Exceptuant qualques brillanteses individuals, tota la competència fou una rivalitat de neguiteigs impotents, d'assalts esporadics, tot incongruència i misèria tècnica.
Del Barcelona totes les línies detestables. Exceptuem a Sancho en la de mitjos i a Walter en la defensa. Al davant, una confusió, un desordre, una impericia inversemblants. En aquesta ocasió, Samitier fou l'«artifex» del desconcert. Exagerà la nota individualista, es mostrà indolent apàtic, com si el cansament d'una llarga vetlla carnavalesca l'atuis i no s'adona sinó comptades vegades que la línia d'atac la formen cinc elements. En el xut sembla com si intentés provocar la indignació dels barcelonistes. Plattko es comporta heroicament, salvant el seu equip almenys d'un empat.
Del Sans, tampoc cap línia, no es comporta regularment: a davantera fou la més fluixa: de la defensa, Perelló estigué fet un colós. Després d'aquest Gularons fou el més eficaç i Rini el mes perillós.
Als 15 minuts de joc del primer temps Planas conseguí el primer gol barcelonista en tirar un con franc amb què fou castigat el bàndol sansenc, i cinc minuts després Sagi marca el segon d'un centre-xut que trobà en Pedret fent càlculs sobre la trajectòria que marcava la pilota : embadalit, contempla impassible com aquella s'entaforava mansament a la xarxa. Set minuts abans del descans Monleón aconseguí l'únic gol sunsen en aclarir una situació compromesa davant del mare blau-grana
i dona ocasió a què Plattko es lluís repelint tres xuts seguits d'altres tants davanters sansenses llançats tots a un i dos metres d'aquell
Foren tirades cinc «corners» contra el Sans i una contra el Barcelona.
Arbitra molt deficientment Montero, del Col·legi del Centre, i s'alinearen així els equips:
Barcelona: Platkko, Planas, Walter, Torralba, Sancho, Carulla, Piera, Arnau, Samitier, Alcantara i Sagi.
U. E. de Sans: Pedret, Perelló, Balasch, Soligo, Gularons, Calvet, Rini, Tonijuan, Monleón, Martínez i Oliveres.
El públic, nombrosíssim, i encara que qui-sap-lo cridaner, mesurat i correcte.
CORRECUITA