ESPANYOL - U. E. DE SANS | La veu de Catalunya (pàg. 7)

Data: 08/02/1926

Font: La veu de Catalunya

Autor: J. Castell

Text:
ESPANYOL - U. E. DE SANS
(Camp de l'Espanyol)

Realment, aci tenim pocs àrbitres bons; però podem dir que aquest que ens han trames de fora, és pitjor que molts dels nostres. Però tenia la virtut, aquest arbitre, d'equivocar-se sempre a favor de l'Espanyol. Solament una vegada, en tota la tarda, va ésser protestat pels espanyolistes: quan l'àrbitre va castigar l'Espanyol amb un penalty, per una falta feta pel mateix Zamora. Allò. que venia a esser una compensació a les seves decisions contra el Sans va fer que si tenia fins aleshores alguns partidaris, aquests s'esfumessin i podem dir que, en acabar el partit, aquest arbitre va sortir del camp completament desprestigiat. Aquest senyor és del col·legi d'àrbitres de València, i es diu Leonarte.
Havem dit alguna vegada que, una davantera que domini i no faci gols, és una davantera fluixa. I en aquest partit, el Sans va dominar intensament i extensament perd els xuts de la davantera no van poder pas perforar la porta de Zamora, i encara que la porta del Sans va sentir poques vegades el perill, com que els davanters espanyolistes van estar més cobejosos, l'un a la primera part i l'altre a la segona, van fer dos gols a Pedret, gue es podien considerar com imparables. Zamora i els dos defenses Saprisa i Portas, van fer que ahir l'Espanyol no hagués estat derrotat; però no van aconseguir sinó poques vegades allunyar la pilota dels seus dominis, encara que tot el Sans es llançava contra la porta espanyolista, les seves arrencades morien o als peus deis defenses o a les mans de Zamora, sota els ulls benèvols de l'àrbitre.

La primera part fou molt brillant. Tots jugaven amb ganes de guanyar, però de seguida les línies del Sans, es van possessionar del terreny, eren aquestes les que imposaven el joc. Zamora hagué de treure pilotes a desdir. En canvi, en uns curts moments de domini de l'Espanyol, Coll fa el primer gol de la tarda, d'un xut magnific. Però, el Sans no es desanima i torna a atacar intensament, però també inútilment: Zamora detura tots els xuts dirigits a la porta. Gracies a ell, i també a la Providència, en aquesta part no van entrar dos gols almenys a la porta de l'Espanyol. Cal fer notar que durant aquesta part, els escàndols contra les decisions arbitraries, més que arbitrals del senyor Leonarte, van esser freqüents; però el que va fer vessar la mesura, fou una entrada simultània de Portas i Caicedo a Rini dintre l'àrea fatídica, i el resultat d'aquesta entrada haver de treure del camp, a pes de braços, l'extrem dret sansene. L'escàndol fou gros. Però el joc continua com si tal cosa, jugant el Sans només amb deu jugadors fins al final de la primera.
A la segona part, el joc no fou de bon tros tan bonic com a la primera; era més lent, i visiblement es notava un cert cansament en els contendents. Però el domini també fou exercit pel Sans, encara amb el mateix resultat nul de la primera part. Fou una segona part, en episodis de joc, digna de la primera, perquè també en un dels pocs moments que tingue de perill, la porta de Pedret, Gurrita va fer un gol. Aquest gol també va produir escàndols perquè es deia si estava fora de joc en fer-lo. I com que no venia d'una mica més o menys d'escàndol, es va produir després un formidable xut de Monleón, que va tocar el travesser de dalt, i immediatament va rebotre a terra dintre la porta, però l'efecte que duia va fer que sortís a fora, l'arbitre no va concedir gol, però se'n va sentir de totes. I en veure l'escàndol, aleshores va concedir un penalty contra l'Espanyol... per una entrada de Zamora a Rini, amb la cama enlaire en blocar una pilota. Si això era un penalty, durant la tarda en va fer més de cinquanta i ja podria plegar de jugador, ca tothom sap que >amora no esquiva d'altra manera. Això feu que els partidaris que l'arbitre havia aconseguit amb les seves decisions, quan ajudava sempre un dels equips, els perdes immediatament; la seva rocordança no deixarà cap admirador. El penalty fou tirat per Gularons, qui llançà el xut més formidable que li havem vist... als núvols. Malgrat al domini del Sants la victòria va somriure a l'Espanyol çar el resultat del partit ha estat el que hem dit: 2 a 0 favorahle a l'Espanyol. En aquest cas podem dir alt que la sort no és de qui la busca sinó de qui la troba.
Com a demostració de domini que va exercir el Sans, es van tirar a la primera part, sis corners contra l'Espanyol i cap contra el Sans

J. CASTELL