El Sans bat el Martinenc per 3 gols a 1 | L'esport català (pàg. 8)

Data: 02/02/1926

Font: L'esport català

Autor:

Text:
El Sans bat el Martinenc per 3 gols a 1

Difícil serà per al Martinenc poder trencar el glaç dels resultats adversos mentre no pugui presentar un millor equip al que avui es veu obligat de posar en línia. Solament poden mantenir l'esperança d'un resultat favorable refiats en el gran entusiasme de què estan posseïts, i del qual diumenge feren una nova demostració.
No fou pas altra cosa que un excés de voluntat el que permeté al Martinenc deturar l'empenta del Sans, sobretot en les diferents ocasions que aquest equip es mantingué dintre un domini absolut. Els defenses i el mig centre de Sant Martí s'empraren a fons per tal de cobrir el lloc dels mitjos ales, la part més fluixa de l'equip, i més ara que ocupen els llocs cos reserves.
Per altra part, el Sans no va donar el resultat que hom esperava. Tenint en compte que mantingueren un entusiasme anivellat al dels seus contraris, era d'esperar un millor resultat, degut a la diferència de valors entre els components d'un i altre equip, avui favorable al Sans. La culpa que aquest equip no obtingués una victòria més brillant no fou deguda més que a la poca eficàcia dels seus atacs, que, si en certs moments no mancaren de brillantor, quasi mai 110 trobaren la manera d'ésser rematats amb encert.

El que fou el partit

El partit tingué moments alternats, puix si bé el domini en general correspongué al Sans, no foren:
poques les ocasions en què els de Sant Martí posaren - en perill el marc contrari. Hi hagué, sobretot, dues
ocasions en el segon temps, que d'estar Lakatos en forma hauríem vist segurament com Pedret veia burlada novament la seva porta.
A la primera part, en què la defensa martinenca no jugà amb tant d'encert com en la segona, era quan el Sans havia d'aprofitar-se, i fou precisament quan la seva davantera no s'entengué poc ni gaire. El primer a marcar fou el Martinenc, per obra de Vilar. El Sans semblà ressentir-se d'aquest resultat i ataca amb molta energia, fins a obtenir l'empat Martínez, en rematar un centre d'Oliveres. Després d'aquest gol els de Sans dominaren d'una manera absoluta durant més d'un quart d'hora. Peidró es cuida de desfer l'empat d'una afusellada a molt poca distància del marc.
En el segon temps els equips jugaren més cohesionats: sobre tot l'ala esquerra del Sans va fer jugades molt boniques, anul·lades pel bon encert de la defensa martinenca. En general, però, el joc es desenrotllà igual que a la primera part. Predominà sempre l'entusiasme per damunt de la ciència; i si en alguns moments aquesta sembla imposar-se fou sempre sense resultats positius. En aquest temps, Peidró marcà el tercer gol del Sans, fruit d'una bonica jugada portada fins als peus del porter martinenc.
Els equips eren:
Sans: Pedret, Perelló, Balasch, Soligó, Gularons, Calvet, Tonijoan, Peidro, Monleón, Martinez i Oliveras.
Martinenc: Prat, Batet, Guillemon, Pina, Samsó, Pastor, Viar, Navarro, Ribas, Barratxina, Lakatos.
La ratlla davantera dei Sans jugà sempre descohesionada, descomptant unes boniques jugades que a la segona part feren Martínez i Oliveres. Monleón juga en ben escassos moments. L'ala dreta, si bé jugà amb molt d'entusiasme, no s'entengué mai. Deis mitjos, el millor Gularons, encara que pecà de fer passades altes i excessivament llargues. Els ales no feren gran cosa, però Soligó jugà millor que Calvet. La defensa fou el millor de l'equip, sobretot Perelló que va fer 111 gran partit. El porter, Pedret, no va tenir toltes ocasions per lluir-se; les vegades que entrà en joc ho féu amb encert.
El Martinenc féu el millor partit de tots els que porta jugats durant el campionat. El porter i defenses jugaren amb molt d'encert. Samsó, de mig centre, va fer també un bon partit, millor a la defensa que a l'atac. Els seus companys de ratlla hi posaren tot l'entusiasme i prou, perquè altra cosa no poden porsar. La davantera jugà amb molt coratge, portant sempre millor joc l'ala dreta que l'esquerra. El millor de tots fou Viar, seguint-lo en mérits Barratxina.
El dia que el Martinenc tingui l'equip er forma, ens sembla que li caldrà preocupar-se per tal de cobrir el lloc de Lakatos.
L'arbitratge anà a càrrec de Santpere.