SANS - TERRASSA | Xut! (pàg. 8)

Data: 20/01/1926

Font: Xut!

Autor: Esquimal de Gratallops

Text:
SANS - TERRASSA

Després de lluitar amb el vent, que malgrat les pedres que portàvem a la butxaca ens barrava el pas i ens obligava a giravoltar a cada cantonada com si fóssim virolets, vàrem arribar al camp del «Sans» en el precís moment que queia la pluja d'anuncis. Els rètols s'inflaven, retrunyien, grinyolaven i per fi es desprenien de les tatxes i queien al camp produint una remor de llauna que esgarrifava i els espectadors s'amagaven sota els bancs i corrien pel camp per no morir víctimes de la propaganda aèria. Aquest fenomen va restar públic. Sols comparegueren els que tenien la vida assegurada o anaven proveïts d'impermeable de ciment armat.
En Gràcia, en sortir i veure aquell espetec de propaganda contundent, es va retirar a deliberar amb el refli i el capità de Sans, per veure si era convenient aplaçar el partit. Les seves gestions, però, no varen tenir èxit. L'Aramburu va dir que el vent no era prou per suspendre el partit i va tocar la sirena obligant a formar els dos bàndols l'un enfront de l'altre.
El «Terrassa» va començar a jugar amb el vent en contra i l'Argemí a l'extrem. Els davanters, per avençar es veien obligats a posar-se de quatre grapes i a apuntalar-se desesperadament per no recular. En canvi, els de Sans s'hi deixaven anar i el vent tot sol els empenyia cap endavant sense necessitat de fer cap esforç ni de gastar energies inútils.
Quan en Pedret xutava, la bimba s'enlairava, estenia el vol i no parava fins a kik; en canvi, quan xutava en Sabaté, la bimba planejava, feia unes quantes giravoltes i reculava cap a corner amb aquella alegria (dels de Sans).
De l'ajuda del vent el «Sans» se'n va aprofitar. Primer, en Monleón, i després en Martinez, sucaren a la porta d'en Sabaté, que tenia els ulls plens de brosses i de terra. El primer gol l'hi varen fer gràcies a què els defenses, per tapar-li el vent, també li taparen la bimba, i quan se'n va adonar al fielato ja n'hi havia un de més. El segon fou a causa d'un batibull que va aprofitar en Martínez, que tenia un dia feliç.
A la segona part el «Terrassa» va despreciar olímpicament el vent i no va marcar més que un gol, obra d'en Kaiser. Amb tot i que no va ésser en Kaiser qui el va xutar, fou el que el treballà i posà als peus del davanter terrassenc que va marcar. Durant aquesta segona part en Kaiser fou el millor jugador sobre el terreny. L'Argemí, d'extrem, hi entén tant com nosaltres de brodar amb canyamàs. En Gràcia feia de figura decorativa i no n'encertava una ni per casualitat. En Broto jugava
amb bufanda i el vent l'ajeia en els viratges, no deixant-li arrodonir aquells dribblings tan recaragolats. En Pedrol prou s'escarrassava, però les seves centrades topaven amb la resistència atmosfèrica i anaven deu quilòmetres lluny del lloc assenyalat.
El «Terrassa» no té perdó de Déu. Que li marquessin dos gols a la primera part, jugant contra el vent, passi ; però que a la segona, jugant a favor del vent, no pogués acorralar al «Sans», demostra que l'entusiasme brilla por su ausencia i que aquella cohesió de la Copa Catalunya se n'ha anat a can Pistraus.
La defensa del «Sans» va estar segura, sobresortint en Perelló. En Gularons va treballar de valent, i la davantera no va badar.
D'en Pedret no en podem dir res perquè a la primera part no va veure ni una pilota i a la segona amb prou feines si en va tocar un parell.
Dels vint-i-tres jugadors que hi havia al camp, el que més es distingi va ésser en Greenwell, que s'esgargamellava repartint ordres sense alta-veu i animant als seus. Creiem que ho va fer complint ordres severes de la Federació.
L'Aramburu no va permetre que els jugadors es cerquessin les pessigolles i va agradar a tothom.

ESQUIMAL DE GRATALLOPS