La victòria del Sans damunt el Terrassa per 2 a 1 | L'esport català (pàg. 12)

Data: 19/01/1926

Font: L'esport català

Autor:

Text:
La victòria del Sans damunt el Terrassa per 2 a 1

El partit de campionat entre el Sans i el Terrassa es presentava interessant, no tan sols per la vàlua dels dos equips, sinó també per l'anivellament de forces existent entre ells. Potser les darreres actuacions dels dos acusaven una lleugera superioritat del Terrassa, però l'Unió, jugant en camp propi, portava un petit avantatge. Un pronòstic assenyalant el vencedor, hauria estat exposat i per tant, l'interès del partit consistia especialment a veure quin dels dos equips aconseguia imposar-se a l'altre, conquistant els dos punts.
Davant d'una concurrència bastant escasa, pero composta principalment per partidaris dels dos equips, la lluita anà desenrotllant-se plàcidament, intervenint en les jugades, de manera més directa, el vent que no pas els jugadors, ço que desllui la vistositat i l'eficàcia del joc, i per sort que aquell contribuí a una irregularitat en el marcador.
Volem dir que, malgrat que el vent ajudés en la primera part el Sans i en la segona (no tan pronunciadament) el Terrassa, el resultat de 2 a 1 es pot considerar com normal, tenint en compte el joc dels dos equips. Dominà més el Sans, de manera intensa en la primera part i fins a la meitat de la segona, seguí essent l'equip més perillós, estranyant-lo la poca consistència demostrada pel Terrassa en totes les seves línies. Cap al final aquests feren un esforç i aconseguiren marcar el seu gol, brillantissim, per cert, però en general, els que coneixen el Terrassa per les seves exhibicions i la copa de Catalunya esperàvem molt més de l'equip en si i d'algunes de les seves individualitats.
El Sans guanyà brillantment, degut més que res, al seu entusiasme, si bé en la primera part podria haver fet més de dos gols, ja que, ajudats pel vent, jugaren sempre en terreny contrari. En la segona part, però, apretaren, i si bé no aconseguiren millorar el resultat, mantingueren a ratlla als seus adversaris, conservant l'avantatge del marcador.
El joc ja hem dit que fou de baixa qualitat, però no tota la culpa era dels jugadors, car la pilota empesa pel vent no podia ésser controlada amb exactitud; per tant, les passades i els xuts sortien tots desviats, cosa que motivava continuats desplaçaments dels jugadors i per tant el cansanci corresponent Com que la bala no obeia les lleis naturals, els jugadors tècnicament rendiren poca cosa de bo, a més, les dues davanteres es presentarne incompletes, mancant en el Sans, Oliveras i Feliu, i del Terrassa, Roig.
Els substituts no estigueren certament com els titulars, però el Sans se'n sortí millor d'aquest inconvenient que no pas el Terrassa. Roig no trobà un substitut que pogués mig anar, car Argemí no és ni serà bon jugador a l'extrem, i creiem que havia d'haver actuat a l'interior. Anotem aquesta deficiència en la composició de la davantera terrassenca, perquè creu que influi molt en l'efectivtat de la ratlla i per tant en el resultat.

Els equips i llur actuació

U. S. Sans: Pedret, Perelló, Balasch, Soligó, Gularons, Calvet, Rini, Tonijuan, Monleon, Martínez i Fandos.
F. C. Terrassa: Sabaté, Massagué, Humet, Papell, Helvig, Kaiser, Argemí, Canals II, Gràcia, Broto i Pedrol.

En l'equip dels vencedors sobresortí l'actuació dels mitjos, i especialment de Gularons que fou un gran partit, tant a l'atac com a la defensa. Soligó el seguí en mèrits.
Després Perelló a la defensa, molt segur, i Martínez i Rini a la davantera. També excel·lent Pedret, no féu algunes passades del més bell estil. Els altres no desentonaren.
En el Terrassa se significaren pel seu bon joc, Pedrol, Salbaté, Humet i Helvig, Massagué, a estones, molt bé. Kayser va estar, com sempre, voluntariós, però no tan eficaç com altres vegades. Gràcia, al centre de la davantera, manifestà molts desigs de jugar bé, però no estigué molt encertat. Broto ens passà desapercebut, la qual cosa ens estranya tractant-se d'un jugador de la seva vàlua. Els altres, només regulars.
El primer gol el féu Monleón rematant amb el peu un corner llençat per Rini, vers la meitat de la primera part.
Uns deu minuts abans d'acabar aquesta el Sans s'apunta el segon gol obtingut per Martínez, rematant un centre fluix de Rini que havia tocat al pal, n podent ésser abastat per En Sabaté.
A mitja segona part un centre de Kayser, des de la mateixa ratlla de kik, és rematat de cap per Canals que obté així el gol del Terrassa.
L'arbitratge anà a càrrec del senyor Aramburu, que actuà enèrgicament, reprimint el joc dur i domostrant en tots moments un excel·lent tacte i equanimitat.
El públic, model de correcció, no donà mostres de gran apassionament.