U. E. DE SANS - TERRASSA
Data: 18/01/1926
Font: La veu de Catalunya
Autor: J. Castell
Text:
U. E. DE SANS - TERRASSA
Camp de la U, E. de Sans)
Realment el vent huracanat que feia no deixava pas jugar a futbol. Així és que en aquest partit no és veié jugar a futbol sinó pilotejar, i guanyà el que tingé més astúcia al camp. L'equip del Terrassa, que comença i acabà tan brillantment el passat trofeu Copa Catalunya, i que en fou el guanyador, no sembla pas que estigui en la mateixa forma; però en futbol no es poden fer càbales, pel gran nombre de factors que hi prenen part; encara podria rehabilitar-se i quedar en un lloc honorable. La reaparició de Gràcia en les seves fileres, si encara és el jugador actiu, volenteriós i eficient, podria injectar-hi noves energies, encara que en aquest partit (en el qual no s'ha jugat gaire a futbol perquè l'únic element visible al camp era el vent), no l'hem vist pas molt.
Però, tot i el vent, l'equip del Sans ha jugat més que el Terrassa, car a la primera part que el vent l'ajudava, malgrat l'heroica defensa dels terrassencs, en la qual coadjuvaven tots els elements, ha aconseguit dos gols. I els defenses i Pedret no han tocat sinò una o dues vegades la pilota. I en la segona part, amb el vent en contra, han atacat la porta terrassenca i l'han posada en perill gairebé tantes vegades com el Terrassa la del Sans. En aquesta segona els terrassencs han aconseguit un gol, i per un miracle no han empatat, car un batibull davant la porta de Pedret, amb un xut al pal per final, tothom creia que ja ho era. Però el Sans, quan es veia un xic massa atacat, llançava les pilotes a fora i donava temps a la seva davantera a retrassar-se i recollir les pilotes que portava altra vegada esforçadament davant la porta de Sabaté, on aquest o els defenses amb una minima empenta, tornaven la pilota al camp contrari, puix que el vent feia les tres quartes parts de feina.
Així doncs, podem dir que han guanyat el que ha fet més gols en la part en la qual el vent li era favorable, encara que si hem de dir la veritat, el Sans. Individualment i col·lectivament, creiem que ha jugat més i millor que el Terrassa.
Sota ordres del senyor Aramburu, els equips s'alinearen en aquesta forma:
U. E. de Sans: Pedret, Perello, Balasch Soligó, Gulerons, calvet, Rini, Tonijoan, Monleon, Martinez, Fandos.
Terrassa: Sabate, Massagué, Humet, Papell, Helvig, Kaiser, Argemi, Canals II, Gràcia, Broto i Pedrol.
Quan anava a començar la primera part, i es volia centrar la pilota, aquesta no es volia estar quieta de cap manera enlloc, car un vent huracanat l'empenyia. Ja comença la aquesta part, amb el vent contra el Terrassa, el Sans ha embotellat materialment els terrassencs, i no pas perquè el Sans jugués molt, sinó per que el vent no deixava passar la pilota de mig camp. Per més que els extrems sansencs corressin, mal no atrapaven les pilotes que ja els havien passat al davant; perquè el vent les feia córrer més que no pas ells; però de totes maneres primer Monleón, un bonic xut d'angle, completament imparable, i després Martinez, d'una pilota escapada do les mans de Sabater te ha fet entrar el gol, al Sans portava dos gols d'avantatge en acabar la primera part.
A la segona, els papers semblava que s'haurien canviat, i no ha estat aixi, car la davanters del Sans ha atacat amb força braó i amb molta voluntat des de la potencia del vent, i si bé els terrassencs han aconseguit un gol. mitjançant Canals II, a ningú no hauria estranyat que la davantera sansenca també n'hagues aconseguit un altre, per la seva cobejanga i la seva ardidesa car es pot dir que tan aviat coadjuvaven a la defensa del seu marc com atacaven el mar contrari. De joc, realment no se n'ha vist gaire, però el que és de moviment realment n'hi ha hagut.
Amb el resultat, doncs, de 2 a 1 a favor del Sans ha acabat aquest partit de campionat que corresponia a la tercera jornada.
Tots dos equips han jugat enormement, encara que els seus esforços, han estat sempre impotents, per a contrarestar la potència de l'huracà. Però la davantera del Sans, tot i mancar-hi tres titulars, ha jugat un xic millor que la del Terrassa.
De corners se n'han tirat quatre, i tots contra el Terrassa, dues a la primera part i dues a la segona. Es un detall.
L'arbitre senyor Aramburu, al revés de les últimes vegades que l'havem vist, ha estat força.
J. CASTELL
Font: La veu de Catalunya
Autor: J. Castell
Text:
U. E. DE SANS - TERRASSA
Camp de la U, E. de Sans)
Realment el vent huracanat que feia no deixava pas jugar a futbol. Així és que en aquest partit no és veié jugar a futbol sinó pilotejar, i guanyà el que tingé més astúcia al camp. L'equip del Terrassa, que comença i acabà tan brillantment el passat trofeu Copa Catalunya, i que en fou el guanyador, no sembla pas que estigui en la mateixa forma; però en futbol no es poden fer càbales, pel gran nombre de factors que hi prenen part; encara podria rehabilitar-se i quedar en un lloc honorable. La reaparició de Gràcia en les seves fileres, si encara és el jugador actiu, volenteriós i eficient, podria injectar-hi noves energies, encara que en aquest partit (en el qual no s'ha jugat gaire a futbol perquè l'únic element visible al camp era el vent), no l'hem vist pas molt.
Però, tot i el vent, l'equip del Sans ha jugat més que el Terrassa, car a la primera part que el vent l'ajudava, malgrat l'heroica defensa dels terrassencs, en la qual coadjuvaven tots els elements, ha aconseguit dos gols. I els defenses i Pedret no han tocat sinò una o dues vegades la pilota. I en la segona part, amb el vent en contra, han atacat la porta terrassenca i l'han posada en perill gairebé tantes vegades com el Terrassa la del Sans. En aquesta segona els terrassencs han aconseguit un gol, i per un miracle no han empatat, car un batibull davant la porta de Pedret, amb un xut al pal per final, tothom creia que ja ho era. Però el Sans, quan es veia un xic massa atacat, llançava les pilotes a fora i donava temps a la seva davantera a retrassar-se i recollir les pilotes que portava altra vegada esforçadament davant la porta de Sabaté, on aquest o els defenses amb una minima empenta, tornaven la pilota al camp contrari, puix que el vent feia les tres quartes parts de feina.
Així doncs, podem dir que han guanyat el que ha fet més gols en la part en la qual el vent li era favorable, encara que si hem de dir la veritat, el Sans. Individualment i col·lectivament, creiem que ha jugat més i millor que el Terrassa.
Sota ordres del senyor Aramburu, els equips s'alinearen en aquesta forma:
U. E. de Sans: Pedret, Perello, Balasch Soligó, Gulerons, calvet, Rini, Tonijoan, Monleon, Martinez, Fandos.
Terrassa: Sabate, Massagué, Humet, Papell, Helvig, Kaiser, Argemi, Canals II, Gràcia, Broto i Pedrol.
Quan anava a començar la primera part, i es volia centrar la pilota, aquesta no es volia estar quieta de cap manera enlloc, car un vent huracanat l'empenyia. Ja comença la aquesta part, amb el vent contra el Terrassa, el Sans ha embotellat materialment els terrassencs, i no pas perquè el Sans jugués molt, sinó per que el vent no deixava passar la pilota de mig camp. Per més que els extrems sansencs corressin, mal no atrapaven les pilotes que ja els havien passat al davant; perquè el vent les feia córrer més que no pas ells; però de totes maneres primer Monleón, un bonic xut d'angle, completament imparable, i després Martinez, d'una pilota escapada do les mans de Sabater te ha fet entrar el gol, al Sans portava dos gols d'avantatge en acabar la primera part.
A la segona, els papers semblava que s'haurien canviat, i no ha estat aixi, car la davanters del Sans ha atacat amb força braó i amb molta voluntat des de la potencia del vent, i si bé els terrassencs han aconseguit un gol. mitjançant Canals II, a ningú no hauria estranyat que la davantera sansenca també n'hagues aconseguit un altre, per la seva cobejanga i la seva ardidesa car es pot dir que tan aviat coadjuvaven a la defensa del seu marc com atacaven el mar contrari. De joc, realment no se n'ha vist gaire, però el que és de moviment realment n'hi ha hagut.
Amb el resultat, doncs, de 2 a 1 a favor del Sans ha acabat aquest partit de campionat que corresponia a la tercera jornada.
Tots dos equips han jugat enormement, encara que els seus esforços, han estat sempre impotents, per a contrarestar la potència de l'huracà. Però la davantera del Sans, tot i mancar-hi tres titulars, ha jugat un xic millor que la del Terrassa.
De corners se n'han tirat quatre, i tots contra el Terrassa, dues a la primera part i dues a la segona. Es un detall.
L'arbitre senyor Aramburu, al revés de les últimes vegades que l'havem vist, ha estat força.
J. CASTELL