GRACIA - U. E. DE SANS | La veu de Catalunya (pàg. 2)

Data: 04/01/1926

Font: La veu de Catalunya

Autor: J. Castell

Text:
GRACIA - U. E. DE SANS

(Camp del Gràcia)

Després de les assenyades paraules de la Federació Catalana de Futbol Associació, subratllades dissabte en aquestes mateixes columnes pel nostre distingit amic i company
«Correcuitas» esperàvem una actuació serena, imparcial de tothom: de les Juntes, dels jugadors del públic, però sobretot de l'àrbitre, perquè en un camp de futbol, si l'àrbitre no actua amb la serenitat i imparcialitat desitjades, reclamades, fallen totes les pronòstigues d'equanimitat de tots els altres factors, i en aquest partit gràvid en incidents, tota, absolutament tota la culpa del que ha passat, ha estat de l'arbitre. Fins hi ha hagut moments en que, en veure la inépcia, i fins la parcialitat de l'arbitre, era reclamada la retirada de l'equip sansenc pels seus partidaris. En aquesta ocasió no han estat pas ben secundats els desigs de la Federació i de tots els qui esperen que en els camps de futbol imperi l'esperit esportiu absolutament. Ha fet, el Senyor Baonza, tantes atzagaiades, que s'imposen necessàriament mesures perquè sigui assegurada, on el camp, la imparcialitat absoluta de l'àrbitre, si no volem que l'afició vagi desenganyant-se i s'allunyi definitivament els camps, la qual cosa ens fa l'efecte que ja s'inicia. Fem esforços, entre tots, perquè no augment en bé de l'esport català. I no és pas amb actuacions com la del senyor Baonza que s'aconseguirà.
Tots dos equips començaren el partit amb ganes de vèncer. Lluitaven fortament, però noblement per a perforar la porta dels contraris. Tot hom vela un formós començament de campionat. Tant els partidaris del Sans com del Gracia aplaudien les bones jugades dels dos equips. Tot donava la sensació que es veuria un bonic partit de campionat, fins al moment que, gràcies al fort domini que el Sans exercir en alguns moments, després de diverses temptatives infructuoses per la feliç i aferrissada defensa que els Palau del seu mare (que, cal dir-ho, fou l'heroi de la tarda). Tonijoan aconsegueix al primer gol de la tarda i l'únic favorable al Sans. Des d'aquest moment, diem, tots els esforços del Sans son contrarestats per la influencia nefasta de l'àrbitre, totes les arrencades són tallades per faltes que, encara que, eren favorables al Sans, privaven els jugadors d'aquest equip d'avançar, i deixava col·locar els contraris. Això no vol dir que el Gràcia no jugues be. Si, jugà molt bé; però cal confessar que el Sans, davant la inépcia, diguem-ne inépcia, de qui tenia l'obligació d'ésser imparcial i d'emparar-los, s'anà desmoralitzant com més anava, i naturalment, el Gracia creixia i atacava d'una manera inexorable, i així, Sastre, el millor jugador del Gràcia, amb Palau, féu
dos gols, després que Orriols n'havia fet fa un de penal, per cert bastant discutible.
A les ordres del senyor Baonza, els equips s'alinearen d'aquesta manera:
Gràcia: Palau, Vila, Agustí, Calatayud, Sales, Cortés Gandara, Meydos, Sastre, Palo i Orriols.
U. E. de Sans: Pedret, Perelló, Balasch, Soligó, Gularons, Calvet, Rini, Tonijoan, Monleón, Martínez i Oliveres.
Durant tota la primera part, com hem dit, el domini del Sans era ferm i gairebé absolut; però al Gràcia feia de tant en tant unes arrencades tan perilloses, que ja vèiem una segona part del partit jugat a Terrassa, entre el mateix Sans i el Martinenc, en què, dominant contínuament i absolutament, el primer guanyà el segon, pel copiós resultat de 5 a 1. Les arrencades gracienques no tenien resultat, com tampoc no tenia resultat el domini del Sans. Però en una arrencada de Rini, feu aquest una passada al centre, que Monleón agafà bé i empalma un xut imparable, que valgué el primer gol sansenc. Durant aquesta part, Palau deturà pilotes a dojo, sentint aplaudiments a cada moment. Ja cap als finals d'aquesta part, l'àrbitre comença a esser protestat.
La segona part començà amb un fort domini del Gràcia, durant el qual, el Sans feia esforços desesperats per a sostraure-se'n. En un d'aquests esforços, Perelló fa una entrada forta a un gracienc, una d'aquelles entrades usuals en tots els defenses, però l'àrbitre, davant l'estupefacció de tothom castiga el Sans amb «penalty», que Orriols tira; la pilota toca el travesser de dalt del gol i cau damunt de Pedret, qui, en lloc de repellir-la, la col·loca al marc amb el seu mateix cos. Poca estona després, davant la porta de Palau, i en un tripijoc ocasionat per una pressió de la davantera sansenca, veiem unes mans que repeteixen una pilota que anava a gol encara veiem un xut d'Oliveres, fortíssim, que toca a les mans i la cara de Calatayud, com també un cop de peu a l'estimar al mateix Oliveres, dintre l'àrea fatídica, quan anava a xutar a gol, etc., etc. No volem dir que tot això fossin penals perquè podia esser fet sens intenció; però hom pot calcular l'escàndol que hi havia al camp, cada vegada que es produïa, un incident així, en el qual donava la casualitat que el perjudicat ara el Sans. El Sans va desmoralitzant-se, i així no és extrany que Sastre aprofiti aquesta desmoralització i encol mi per dues vegades la pilota a la xarxa de Pedret.
Encara hi ha hagut en aquesta segona part un altre incident, ha estat entre Balasch i Palo, als quals l'arbitre ha expulsat del camp. La culpa d'aquest incident han estat les entrades a Pedret, que l'arbitre, potser perquè no les veia, no tallava amb la mateixa energia que les fetes a Palau. Aquesta segona part, doncs, no ha valgut pas, de bon tros, tant com la primera, perquè al camp només hi havia un equip: el Gracia.

Els gols, doncs, foren fets: els del Gràcia, per Orriols (de penalty), 1, i per Sastre, 2; i l'únic del Sans, per Tonijoan.

Es tirà un sol corner per banda.

Tant els jugadors de l'un equip, com de l'altre, feren una primera part magnífica; a la segona part al Sans completament desmoralitzat i nul; el Gràcia portà al joc com i per on volgué, sense ésser contrarestar

J. CASTELL