El partit Sans-Terrassa, tan esperat com la vinguda del Messies, fineix amb un cama a cama

Data: 04/02/1925

Font: Xut!

Autor:

Text:
El partit Sans-Terrassa, tan esperat com la vinguda del Messies, fineix amb un cama a cama

El camp, ple de gent i d'expectació, que és una cosa que omple tant com la gent. Entre el públic, molts homes, poques dones, algun capellà i cinc gossos.
Una miqueta més tard de l'hora, per a no perdre l'habitud, l'«Esqueleto», que fa de jutge, toca el flubiol. Els bàndols es coloquen els uns de cara als altres i surt el «Terrassa», puix així l'hi ha destinat la sort al fer-s'ho a palletes en el quarto de vestir.
Els nois d'en Greenwell, pel que es veu, sortiren al camp sense haver dinat, car de totes passades volien menjar-se als menestrals del «Terrassa». Però els vermells d'en Sala comencen amb una arrencada, i una pilota amb ida y vuelta d'en Gràcia a en Roig i d'en Roig a en Gràcia, aquest l'aprofita per a encolomar-la a la gàbia d'en Pedret. I ja en tenim un ! Crits i desesperacions a l'un bàndol; saltirons i abraçades a l'altre ; basques i renecs en el públic.
Als «paiets» els augmenta la gana. S'han convidat davant la porta d'en Pedret i d'allí no es mouen esperant que arribi l'hora de repartir la sopa, però la gana no els deixa veure-hi clar i per més que xuten no encerten la gàbia, i quan l'encerten, en Sabaté, que coneix molt bé el cuiro, els atura la pilota amb aquell art. En Massagué masega als que pot, i els del «Sans», encara que dominen, estan atabalats; la gana i la cridoria del públic els apreten per un cantó i els «terrassencs» els aturen per l'altre.
Aprofitant una sortida d'en Sabaté, que s'entreté cercant el nyinyol per terra, en Tonijoan (quin nom per a un «duetto» !) venta nyanyo a la pilota i aconsegueix el cama a cama.
A la segona part els «sansencs» ja no s'ho prenen tan a la valenta. A la caseta els han donat caldo i això els ha tranquilitzat el ventrell. Tant els vermells com els que van de banc del Parque, van fent, i de vegades avencen els uns i de vegades els altres. Això dóna gust! Es veuen jugades de pirulito molt boniques i tant en Pedret com en Sabaté han de parar algunes astracancites de perill... I sense que hi hagi cap desgràcia, amb el cama a cama descrit, fineix el partit, en el qual, en lloc de quedar tots contents, tots han sortit emmurriats.
Del «Sans», fora de la defensa, tots varen anar a l'hora, menys en Tonijoan, que el gol se li va enfilar a la closca i estigué desconcertat en moltes ocasions. Del «Terrassa», els que ens agradaren més foren en Massagué, en Sabaté i en Roig, que encara que de vegades sembla una «boba», resulta que no ho és.