U. E. DE SANS-TERRASSA | La veu de Catalunya (pàg. 7)

Data: 02/02/1925

Font: La veu de Catalunya

Autor: J.C.

Text:
U. E. DE SANS-TERRASSA
(Camp de la Unió)
U. E. de Sans, 1 Terrassa, 1
(Tonijoan, 1) (Gràcia, 1)

El camp brunzia d'expectació, ja que aquests dos equips porten una actuació durant el campionat tan igualada, que el Terrassa solament avantatjava d'un sol punt la U. Esportiva. I aquest partit demostra que tant l'un com l'altre equip són dignes de figurar a la davantera del campionat i tots dos podrien ostentar dignament el títol de campions. Si per un atzar ho arribessin a esser. La gentada que acudí al camp, doncs, era tan nombrosa com la dels partits solemnes; tant com la que hi acudí diumenge passat jugant l'Espanyol i la Unió.
Els dos equips jugaren amb gran entusiasme, atacant-se i defentsant-se mutuament amb braó i fermesa. Quan el Sans atacava, que eren moltes mes vegades que el Terrassa, les línies d'aquest equip es replegaven defensant la seva porta, i això mateix passava quan era el Terrassa l'atacant. Aquesta elasticitat en les línies donava una tal mobilitat al joc. que aquest era sempre bonic i enèrgic, posant en tensió els nervis dels espectadors, ja que quasi durant tot el partit han jugat amb l'empat a un i, naturalment, tant els desigs dels jugadors com els dels expectadors afectes a ambdós clubs, era que el desempat fos desfet i els equips es desplegaven o es replegaven segons la pilota anava cap a l'un o l'altre camp, fent esglaiar els expectadors. El Sans ha dominat molt més que el Terrassa, però la defensa i el porter, i alguna vegada els pals, han privat que la pilota entrés a la xarxa. El Terrassa, però, ha estat l'equip formidable i temible que s'ha demostrat durant tot el campionat.

El partit comença a un quart de quatre en punt.
Sota les ordres de l'àrbitre senyor Sampere s'alinearen els equips en la següent forma:
Unió Esportiva de Sans: Pedret, Borràs, Balasch, Soligó, Gulerons, Calvet, Rini, Tonijoan, Feliu, Martinez i Monleon
Terrassa: Sabaté, Massagué, Omet, Papell, Helvig, Kaiser, Roig, Rogé, Gràcia, Broto i Pedrol.
Durant els primers moments del partit, els jugadors, nerviosos, pilotegen un moment, asserenant-se primerament el Terrassa, el qual juga d'una manera magistral, i el Sans totseguit contraresta la potència ofensiva del Terrassa: però no es pot evitar que als cinc minuts de joc una arrencada de Roig, qui fa una passada precisa a Gràcia, valgui un gol al Terrassa, d'un xut imparable del davanter centre del Terrassa, qui està encara en plena forma.
Després d'aquest gol es tira un «corner» contra el Sans, però el Sans es refà i domina al Terrassa d'una manera aixafant. En aquest domini. continuats xuts van a la porta; ni els defenses ni el porter afinen a allunyar la pilota dels volts de la porta terrassenca. Un dels xuts de Martinez va directament a gol Massagué treu la pilota amb les mans, potser involuntàriament; l'àrbitre no toca falta, perquè era dintre l'àrea fatal, produint-se algunes protestes. (Amb l'equip sansenc passa una cosa estranya: Quan arbitre surt al camp disposat a no tocar els penals, són els equips contraris els que en fan; quan l'àrbitre surt al camp disposat a tocar totes les faltes, llavors és el Sans el que en fa. I així aquest any, quatre panals que li han tocat, han estat la causa de la pèrdua de tres punts en el campionat.) Però la pilota es passeja tantes vegades per davant la porta del Terrassa que, després d'un quart i mig de domini seguit i aclaparador, hi entra (i val l'empat) d'un xut de Tonijoan, ras i imparable, a una passada de Feliu. Gairebé tota la primera part, el domini del Sans ha estat constant, veient-se algunes arrencades del Terrassa. Tot l'equip terrassenc juga defensant la porta molt bé, tant bé, que els xuts dels jugadors de la Unió resten sense eficàcia. Anotem, però, un xut de Martinez que toca el pal, seguit d'un xut de Feliu que el porter para magistralment. I amb aquest domini, alternat amb alguna escapada perillosa del Terrassa, acava la primera part.
La segona part comença a un quart de cinc en punt. El domini és altern, veient-se un joc bonic i combinat per ambdues parts, que treballen per a desfer l'empat. En una arrencada del Sans, la pilota toca al pal. El Terrassa juga millor que a la primera part, dominant alguns moments. Un xut del Terrassa, directe a gol, és deturat per Balasch casualment, quan ja tothom s'havia esglaiat creient que la pilota entrava a gol. Durant aquesta segona part, es tiren dues corners contra el Terrassa.
Tots vint-i-dos equipiers han fet el partit posant-hi la màxima voluntat: per això val més no citar cap nom, car hauríem d'anomenar-los tots.
L'àrbitre, en general, bé.

J. C.