BARCELONA-U. E. DE SANS | Xut! (pàg. 9)

Data: 21/01/1925

Font: Xut!

Autor: TAUJÀ EL SABIO

Text:
BARCELONA-U. E. DE SANS

Si no fóssim sidralistes de pura cepa, ja ens hauríem donat una lavativa d'arsènic i a hores d'ara seríem a cân Tunis a fer gargares. El cop, per nosaltres, ha sigut gairebé mortal. Teníem fe amb el «Sans» i fins ens atrevírem a fer un pronòstic declarant-lo futur campió d'enguany ; però el camp de Les Corts, el camp que ha esguerrat el marro a tants casos» i a tants refiis, ens l'ha esguerrat a nosaltres, esbotzant el pervindre del «Sans» per
mal dia per a fer la reprise. Davant d'un equip que té bíceps fins a les genives, un home que el seu fort és fer exhibicions de balls russos davant de la porta per força tenia de sortir amb la melsa rebregada i un desllorigament de sagí. La defensa del «Sans», amargada per la ingratitud de l'score, va fer pagar la festa al tendre Martínez i a l'acabar el partit un ecce-homo al seu costat sols presentava heridas leves.
En Feliu es va passar el partit en orsai, cercant xopluc a la porta contrària, amb un delit d'enfilar-se a les grades, que, si no arriba a ésser per la cridària que movien els que segueixen els orsais amb el mapa a la vista, en Vidal, quan se n'hauria adonat, l'hauria tingut d'enviar a cercar un parell de travessies més amunt.
La psicologia d'en Planas ens resulta cada dia més complicada. No pot sofrir que hi hagi un jugador que posseeixi una panxa més reforçada que la seva. Si per casualitat en troba un, tot seguit es revolta i l'espera pels recons i li prepara emboscadas fins que el té a mà i aconsegueix fer-lo aterrar. No hi ha dubte que el sistema és positiu, però com que el llautó, per espès que sigui un refli, es veu, en Planas no guanya per sermons, lo qual no fa gaire capitán.
Sempre ens ha agradat alabar més lo de casa que lo de fora, però com que la passió no ens
fa perdre l'enteniment, tenim de confessar sincerament que la parada que va fer en Plattko amb un impuls sols comparable al d'aquells ninots que surten disparats de dintre una capsa amb una molla al cul, quedant enganxat amb la pilota, ens féu esgarrifar i reconèixer que a cap més porter n'hi havíem vist una de semblant.
El penaleto el passem per alt perquè ens va semblar just, així com també passem per alt l'arbitratge d'en Vidal, car l'autoritat del refli és immaculada i la calderilla va escassa. Altrament, quan a una persona se li ha dit ?pepa» una dotzena de vegades, insistir és perdre el temps, i el temps és or. De manera que llençar-lo seria llençar or, lo qual faria riure havent-nos resistit a llençar «calderilla»).
El que no volem passar per alt és aquella planxeta d'en Casterlenas. Aquella (corna) no era (corna», per quin motiu l'ovació que li va dedicar el públic, quan va fer valer la seva opinió de jutge de gol, va ésser merescudíssima. El que no trobem bé és que li tiressin pa sol. Per una mica de llonganissa no s'hauria arruïnat ningú.
Quedem que lo més calent és a l'aigüera i que el nostre futur campió d'enguany ja no ho és.
Val més això que no pas morir d'una clatellada d'en Plattko, però no ens negaran que és molt trist.

TAUJÀ EL SABIO