ESPAÑOL - U. E. DE SANS | Xut! (pàg. 10)

Data: 29/10/1924

Font: Xut!

Autor: Fra Granota

Text:
ESPAÑOL - U. E. DE SANS

A l'arribar al camp de la carretera de Sarrià, quedàrem astorats. Més d'una dotzena de persones, totes amb un orinal sota l'aixella, per un «si de cas», presenciaven el partit. Mai havíem vist una afluència tan gran de públic, car, sense témer el pecar d'exagerats, podem afirmar que una centésima part de les grades estaven plenes de gent.
Al sortir el «Sans» al ruedo, sentirem uns aplaudiments febles, que creguérem que venien del camp de l'«Europa», però després ens adonàrem que eren producte de les sis mans dels tres sansenses que assistien al partit. Els de l'«Español» se'ls miraven (als sansenses, no als aplaudiments) amb compassió, com qui vol dir :
-Pobrets! Ens volen guanyar! -A nosaltres! Als leaders! Perquè de leaders en som, eh?
El match ens va engrescar tant, que, tement que rebentaríem d'emoció, ens n'anàrem abans d'acabar el partit cap el camp de l'«Europa», a esperar la sortida dels afortunats que havien pogut acabar vius.
Dels del «Sans» ens agradaren (cómo no?) en Pedret, en Gularons i en Martínez, que foren els únics que saberen sostraure's de l'ensopiment general, i de l'«Español» no ens engrescà ni un; si exceptuem, potser, en Canals.
Per acabar, hem de fer avinent als simpàtics «españolistas» que, si volen seguir conservant el títol de leaders, del qual tan cofois n'estan, han de creure el que deia un dia en Julià a en Zabala :
-Cuando vosotros n'habilléis d'una cohesión como la nostra, antonses llegaréis a campiones.
(Diuen que en Zabala, al sentir la última paraula, la va interpretar malament i clavà un bolet al consejero, que el deixà blau. No responem de l'autenticitat de la notícia.)

FRA GRANOTA