SANS - BARCELONA | Xut! (pàg. 8)

Data: 22/10/1924

Font: Xut!

Autor: L'esquimal de Gratallops

Text:
SANS - BARCELONA
Els futurs campions d'enguany han estat vençuts en el seu propi camp davant de l'astorament de més de 10,000 (sansenses).
A la Plaça de Catalunya veiérem una cua de gent que avançava de mica en mica cap a les Arenes. Ens aproparem a un minyó que s'ho mirava i li diguérem :
Que ja han inaugurat el «Metro», noi ?
-No, senyor, fan cua per entrar al camp del Sans».
Ens vàrem senyar i vàrem agafar el tramvia de Les Corts per anar a voltar per dalt i encolomar-nos de trascantó.
Quan ens veiérem a port, ens dedicarem a anar observant amb la santa intenció de tornar-ho a dir.
Dessota d'uns taulons descobrirem una banda de músics que esperaven la senyal convinguda per engegar. En uns quants llocs estratègics del camp hi havien xicots que portaven unes gàbies tapades amb sacs. Eren plenes de coloms. Uns quants coves de flors escampats per tot arreu esperaven ésser abocats al moment d'esclatar la ovació. No ens poguérem estar de demanar a un acomodador el motiu de tots aquells preparatius. L'home ens respongué molt amable :
-Tot això és per quan en Feliu faci el gol de la victòria d'un passe d'en Peidró després de la centrada d'en Rini.
Al veure aquella seguretat i aquell «no s'hi amohini que això és cosa feta!», no vaig poguer menys que plorar per la dissort dels blau-granes. Desseguida em vingué a la memòria allò de què: quan un blaugrana està de pega, amb un «sansense» ensopega».
Va començar el partit i el «Barça» vinga dominar. El noi dels coloms esperava pacient que arribés l'hora de l'apoteosi ; els músics afinaven els instruments esperant el moment d'esclatar amb un espatec de «tataris i ximpom! ximpom!» I les flors es marcien la falda de les damisel.les.
En Sami es caragolava i es desllorigava com un cuc neurastènic, i en Gularons es veia obligat a tapar-se els ulls perquè no li rodés el cap. En Pedret, així que veia la pilota a mig camp, ja s'agenoliava preparant-se a entomar-la. De tant en tant es sentia una veu que cridava :
-Noi ! I aquells coloms?!
I el noi, avergonyit, amagava la cistella entre mig de les cames.
L'Elias va fer-ho una miqueta millor que altres vegades, sense arribar a lo inconamensurable. En Carulla va convèncer i va engrescar, que és lo que es tractava de demostrar.
En Sami, tot fent cabrioles, d'un cop de cap va encolomar un gol que va fer trontollar la terra. Els músics varen engegar.
-Pareu !! Que no és nostre !! Pareu !! va cridar-los-hi l'acomodador, esverat com si el matessin.
Els músics varen parar, però el noi dels coloms no pogué evitar que se n'hi escapés un, que volant volant anà a posar-se a l'esquena d'en Noga. En Rini va fer una escapada a tot gas. En Platko el va filar i va sortir i ambdós toparen. En Planas també hi corregué i també s'hi embolicà. Amb aquest motiu en Villena va cridar a tots els jugadors per discutir si era més mala entraña en Rini o en Planas. Al cap de deu minuts acordaren per unanimitat que si «m'embrutes t'emmascaro» i va seguir el joc. La noia de les flors ja teixia una corona per en Rini.
Quan faltava poc per acabar, en Carulla encara va lograr un altre vol.
El noi dels coloms va tenir de guillar perquè els socis del «Barça» volien organitzar un «Tiro de Coloms».
L'ESQUIMAL DE GRATALLOPS