BARCELONA-U. E. DE SANS | La veu de Catalunya (pàg. 2)

Data: 21/01/1924

Font: La veu de Catalunya

Autor:

Text:
CAMPIONAT DE CATALUNYA

El Barcelona triomfa difícilment de la Unió Esportiu de Sans, en un partit duríssim i de màxima competència, reafirmant els sansencs la seva condició de contrincant audaç i perillós.

BARCELONA-U. E. DE SANS
(Camp del Barcelona)

Barcelona, 2; Unió, 1

Es ja cosa tradicional que tots els equips locals, en posar-se davant del Barcelona, realitzen el miracle d'aparèixer superiors a ells mateixos, palesant unes condicions de lluitadors que estan molt per damunt del seu actuar normal. Això, evidentment, obliga els jugadors blau-grana a un esforç constant i poderós, per no veure compromès, ultra llur prestigi, el triomf pel qual lluita, d'una manera particular en els partits de campionat. I és també aquella circumstància la que dóna als partits que juga el Barcelona un interès, una expectació i un apassionament superiors als que puguin despertar es restants entre altres bàndols.
Coneguda és de tots la forma esplèndida en la qual actualment es troba la Unió Esportiva de Sans; afegim a aquest fet el que abans hem dit de com es creixen tots els bàndols quan tenen el Barcelona per contrincant, i no serà difícil endevinar els termes en què es desenrotlla la pugna de diumenge,
La Unió, malgrat mancar-li un element de tanta importància com és en Feliu, es comportà bellament irreducrible i tenaç en la defensa quan es veié acorralat als seus dominis, i avassallador i coratjós, encara que poc afortunat, quan es llençà a l'ofensiva. Els mitjos i defenses estigueren sempre esplèndids; els davanters, no mostraren tanta compenetració com altres vegades, però sempre les seves envestides impetuoses foren, d'una manera especial en el segon temps, de màxim perill.
El Barcelona, mancat, també, d'elements ben decisius com l'Alcantara i Piera, va saber, no obstant, respondre brillantment al coratge dels seus contrincants, i malgrat la deficientissima actuació dels substituts d'aquells, realitza un primer temps magnific, fins al punt que en Pascual apenes toca una sola vegada la pilota. A la segona part, no iguala ni de molt el treball de la primera, degut gairebé, exclusivament, a les deficiències i escassa decisió del centre mig, que el va saber aturar l'empenta da l'adversari, ni cooperar a la tasca dels atacants. L'ànima de l'equip del Barcelona. Tou en tot moment en Samitier, el qual, amb un entusiasme, amb una energia, amb un amor propi exemplars i sobretot amb una intelligència meravellosa, conduir tot l'equip a batre's per la victoria, i en un moment d'avassalladors decisió, forja el gol decisiu, un dels millors que s'hagin marcat en l'actual temporada. Cal esmentar la participació magistral d'en Planas i Carulla en la tasca de preparació d'aquell; la del darrer sobretot, fon d'aquelles que poden classificar-s en la categoria de meravelloses.
Domina, en el primer temps, d'una manera absoluta, el Barcelona; però la defensa de la Unió fou heroica; amb tot, un xut estupend d'en Samitier a l'angle, donà als barcelonistes el primer gol. A la segona part, el domini fou altern, i els atacs a les dues portes freqüents i perillosos. Llançada una corners contra els blau-grana, s'origina un enrenou espantós davant el marc d'aquells, fins que en Calvet aconsegueix aclarir-lo introduint la pilota al marc d'en Pascual, establint-se l'empat Des d'aquest moment la Unió és duríssima i emocionant; el Barcelona, veient compromès el triomf, en llença a l'atac furiosament, amb embranzida fera: però la defensa i porter sansenencs rebutgen tots els intents d'aquells. Per fi en Planas, remet la pilota a en Carulla; aquest faig irresistiblement per l'extrem com un esperitat: centra ras, i, en Samitier; entrant amb un coratge épic, clava la pilota a la xarxa dels de Sans. El gol, per la rapidesa desconcertant amb què ha estat preparat i executat, provoca una inacabable ovació.
La Unió no es desanima; al contrari, amb un entusiasme exemplar multiplica els seus esforços per aconseguir empats en alguns moments sembla que el seu propòsit va a reeixit; però fineix la lluita sense que el resultat s'alteri.
Arbitra acceptablement, en Contreras, de Madrid, alineant-se així els equips
Barcelona Pascual, Planas, Surroca, Torralba, Sancho, Carulla, Cella, Martí, Samitier, Blanco i Sagi.
Unió Esportiva: Pedret, Perello, Borras, Barrachina, Badal, Calvet, Rini, Tonijuan, Moltó, Soligó i Oliveres.