EUROPA-U. S. DE SANS | Xut! (pàg. 7)

Data: 01/02/1923

Font: Xut!

Autor:

Text:
EUROPA-U. S. DE SANS
La nostra cultura és extensissima; tant, que llegint, llegint, hem descobert coses inversemblants que fins avui no havien vist la llum.
Sàpiguen i entenguin que el Pare Etern, el dia sete de la Creació no va descansar. El Pare Etern el dia setè el va passar jugant a futbol amb Sant Pere.
Això a vostès no els interessa, i menys quan esperaven una ressenya clara y suscinta del partit de diumenge ; però, que no és trist que un home estigui segles i més segles cremant-se les celles per aconsolar la humanitat amb la seva llum del cervell, i després la gent li ho recompensi amb la indiferència més freda?
...Però, com que la filosofia està renyida amb el futbol, començaré la tasca amb aquella bona fe de consuetud.
Va sortir el «Sans» amb una empenta tan formidable, que amb una mica més anem tots a parar a la Sagrada Família. Seguidament en Feliu, que tan aviat plora com riu, féu el primer gol, que valgué una ovació d'aquelles que fan època als xicots de Sans.
En un enrenou que hi hagué davant de la porta d'en Pedret, en Cruella va concedir penal als nois de Gràcia.
Vostès ja saben que en Pedret té fama de parar els penals, i el noi, amb aquesta obsessió al magí, no va tenir espera de què xutessin i va sortir del marc de gol per arrabassar la pilota, i en Cruella, que no està per brocs, féu repetir la jugada, amb molt bon encert, lo qual valgué l'empat als de l'«Europa».
Els ànims varen exaltar-se, i en mig de la cridòria més infernal, veiérem als representants de la Lliga del Bon Mot abandonar la seva llotja, veient enderrocada en un moment tota la seva campanya de pulir el llenguatge. En Cruella, emparat per la guàrdia civil, prometia solemnialment no tornar-hi mai més. Nosaltres li recomanem que del reglament no en bestregui més que lo que tothom coneix, i per això li recomanem un llibre, que és el que fa servir la Federació, i que porta per títol Reglamento
cómodo y elástico de Futbol al alcance de todos. Propio para finales de campeonato.
Amb aquest reglament el senyor Cruella hauria acontentat a tothom i ell s'hauria estalviat l'empipamenta d'una bronca digna d'un president de corrida de toros.
El partit, després d'aquest fet, perdé la bellesa del futbol. Els jugadors desenrotllaven un joc dur, atiats per la cridòria del public.
En Cros féu el segon gol d'una entrada majúscula i l'Alcázar el tercer d'un àngul imparable.
El soberano tornà a indignarse quan en Cruella va anular un gol del «Sans» xiulant «off-side».
Amb aquestes raons va finir el partit, i nosaltres, complint com a persones discretes, defugirem tot comentari.