SOM DE PROMOCIÓ!
Data: 02/06/2014
Font: (enllaç trencat)
Autor: Carlota Martí Alfredo de la Iglesia
Text:
SOM DE PROMOCIÓ!
El Sants aconsegueix el punt que necessitava per assegurar-se la segona posició de la taula i jugarà una eliminatòria d’ascens a Primera Catalana contra el Camprodon
Un punt. Això és el que havien d’emportar-se els de Tito Lossio del Municipal del Carmel si volien ser al menys segons. Una victòria combinada amb una derrota del Molletense els feia, a més, campions. Portava el Sants quinze partits sense perdre i venia de tres victòries consecutives. Ganes, il·lusió i confiança, això ho tenien tots els jugadors de la plantilla. Però a les 12 de diumenge, al camp del Carmel, van aparèixer també els nervis. Tot i el patiment fins l’últim segon de partit, al final, l’equip va sumar el punt que li faltava per poder jugar la promoció d’ascens a la Primera Catalana. I els nervis van donar pas a la felicitat absoluta, a les dutxes, als crits i fins i tot a les llàgrimes. Ara, falta fer un últim esforç en els dos propers caps de setmana per pujar de categoria.
Nabil fa saltar totes les alarmes i Samu apareix per fer somiar de nou al Sants
En un camp petit com el del Carmel, el partit va seguir el guió previst. Pilotes llargues d’una banda a l’altra del camp i volant durant més minuts pels aires que no pel terra. Hi havia nervis entre els jugadors del Sants i això va fer encara més imprecís el joc de l’equip. Es feia complicadíssim mantenir la possessió de la pilota durant més de dues passades i aquesta passava dels peus d’un equip als de l’altre en qüestió de segons. El Carmel, més habituat al seu terreny de joc, era qui trobava una mica més fàcilment els espais i des del primer minut va demostrar que no deixaria que el Sants s’emportés fàcilment cap punt del Municipal.
Els de Juan Carlos Ferrer no donaven cap pilota per perduda i servien des de la banda com si els hi anés la vida en el partit, sense deixar córrer el cronòmetre. Després d’haver avisat ja en un parell d’accions, al minut 10 als aficionats del Sants se’ls hi va encongir el cor. Cardona va centrar des de l’esquerra i Nabil va rematar i va enviar la pilota al fons de la xarxa. Els locals es posaven per davant i al Sants li tocava remuntar per aconseguir al menys l’empat. Després de veure com el Carmel s’avançava, mentre es dirigien al mig camp, els jugadors del Sants s’animaven els uns als altres. I a ells s’hi van unir els Resakas perquè llavors va ser quan més es van sentir els seus crits de suport. Amb samarretes, pancarta i bufandes, els seguidors santsencs que es van acostar a fins la muntanya del Carmel animaven al crit de “I Sants i Sants i Sants i Sants” però sobre la gespa als de Tito Lossio els hi costava molt sentir-se còmodes. Just després de l’1 a 0 els nostres ho van provar amb algun xut des de la frontal i en una centrada des de la dreta de Cristian la pilota li va arribar a un Peke que va xutar per sobre del travesser de la porteria de Quim Porqueras.
Després es va entrar en una fase perillosa amb uns minuts de no-joc i contínues interrupcions però, afortunadament, uns minuts més tard va arribar el miracle. Navarro va córrer per la banda esquerra i va enviar una passada fins a la frontal des d’on Gala va provar el xut. La pilota, però, va ser refusada per un defensa del Carmel i va acabar arribant-li de nou a Navarro. El pitxitxi del Sants va provar a Porqueras i el porter local va refusar la pilota però, aquesta, va tornar de nou als peus del Sergio. El davanter va buscar una centrada-xut que amb el taló i d’esquenes va introduir dins la porteria Samu.
Un gol per la història, per guardar i per recordar. Un gol celebradíssim que donava, sobretot, una mica més de tranquil·litat al Sants. Tornava l’empat i això valia per ser segons.
Abans del descans, Navarro en va tenir una en un u contra u davant Porqueras però l’últim control li va quedar llarg i no el va poder aprofitar per fer el segon. Després, va ser el Carmel el que va portar, de nou, la iniciativa i el xiulet de l’àrbitre va ser com un bàlsam pel Sants que va viure uns últims minuts de la primera part tancat al seu camp.
Patiment fins a l’últim segon
Quedaven 45 minuts pel somni. 45 minuts per aguantar l’empat o buscar un segon gol que deixés el partit més decidit. A la represa, el Sants va sortir amb els mateixos onze jugadors. A Barcelona, el Molletense guanyava al JA amb claredat i a Premià, el de Mar guanyava al de Dalt. Calia empatar. La derrota deixava als de Tito Lossio sense res.
Els de Juan Carlos Ferrer, però, seguien buscant amb moltes ganes la victòria i, sobretot, generaven perill en serveis de banda que convertien en mig-córner. En dues d’aquestes es trobaven amb dues rematades que estaven a punt de convertir-se en gol; la primera sortia per sobre de la porteria de Carlos i la segona s’estavellava contra el travesser.
El Sants també ho provava i Peke en tenia una amb un xut des de l’esquerra que refusava Porqueras. La pilota, però li queia a Gala però el seu intent es trobava amb les cames del central i, uns minuts més tard, era Cardona, l’extrem local, qui buscava fer el segon pel Carmel amb un xut des de la frontal. A mesura que s’acostava el final del partit, el Sants deixava entreveure sense complexes que volia conservar l’empat. A la porteria, el Carlos cada vegada s’entretenia una mica més en fer efectius els serveis i Tito Lossio feia el primer canvi en donar entrada a Marc Urrutia per Samu. Faltaven deu minuts pel final. Només deu. I es farien eterns.
El Carmel, tot i quedar-se amb un home menys per l’expulsió de Samuel, feia un pas endavant i el Sants es defensava com podia. I, de sobte, es faria fosc. Un servei en llarg des de l’àrea local li cauria als peus a Alberto que faria un control magnífic i superaria Carlos Blanco. 2-1 a falta de cinc minuts? No. L’assistent tenia la bandera aixecada i el gol quedava anul·lat per un fora de joc bastant dubtós. Els Resakas i tota la família del Sants respirarien. Però el partit encara era viu.
El Sants esgarraparia alguns segons més al cronòmetre amb el canvi de Navarro per Sumarroca i, aconseguiria treure’s la pressió del damunt jugant per fi uns minuts al camp del Carmel. En un servei de cantonada, Gala el jugaria en curt amb Urrutia i aquest, després de trepitjar-la, adormir-la i fer un bon regat la centraria cap a l’àrea i allà Guillem Hernández es quedaria a tocar de l’1-2. Poc després Sumarroca estaria a punt de treure petroli d’una pilota llarga que tocaria amb el cap massa suaument i es quedaria a uns metres del gol. I encara en la mateixa jugada, l’extrem pressionaria la sortida de pilota dels locals i ajudat per Aleix l’acabarien robant i Suma faria un xut que aturaria amb els peus Porqueras. S’arribaria al 90 i encara passarien coses. Carmona veuria la segona groga i deixaria al Carmel amb 9 jugadors i en l’última jugada del partit els locals rematarien una falta i la pilota sortiria fregant el travesser. Abans que el Carlos pogués anar a recollir l’esfèric per posar-lo en joc s’escoltaria la millor melodia. El xiulet del final. Per fi.
Els jugadors del Sants farien una pinya al costat de la banqueta, es ruixarien amb aigua i acabarien donant salts al costat dels Resakas. El Jesús de la Fuente, el delegat, amagaria les seves llàgrimes darrere unes ulleres de sol i tots acabarien passant per la dutxa. El “destí” deien alguns volia que aquest equip -jove no, joveníssim- arribés fins a la promoció. Un Sants que començava la temporada amb l’objectiu d’anar partit a partit sense obsessionar-se amb l’ascens, amb una junta que es negava a obligar a un grup tan novell a carregar sobre les esquenes amb la pressió de pujar de categoria sí o sí. Al final, s’han fet amb la segona plaça després de molts mesos de treball i de 34 jornades. Queda un pas. Un últim esforç perquè aquest equip sigui encara més gran. Dos partits per retornar al club a la Primera Catalana i per tancar una temporada de 10.
Després del sorteig celebrat a la seu de la Federació Catalana de Futbol aquest matí, ja se sap que el rival serà la UE Camprodon. El primer assalt serà aquest proper diumenge 8 de juny a les 12 del matí a l’Energia, el camp ha de ser un fortí i el Camprodon ho ha de veure tot més verd que mai.
CD Carmel: Quim Porqueras; Ramon Casas, Francesc Pulido, Adam Lohse, Jordi Vergés; Juan Carmona, Oscar Carrete; Alberto Fernández, Jordi Cardona, Pedro Montes, Nabil.
UE Sants: Carlos Blanco; Cristian Fabregat, Sergio Castillo, Fran Avilés, Adrián Navarro; Aleix Lage, Guillem Hernández, David Gala, Marc Franco; Samu i Sergio Navarro.
Gols: 1-0, Nabil (min. 10); 1-1, Samu (min. 29).
Àrbitre: Raul Aldana. Pel Carmel han vist la groga Jordi Cardona, Adam Lohse, Alberto Fernández i Juan Carmona (87’ i 89’) i la vermella Samuel Hernández (84’). Pel Sants només ha estat amonestat Sergio Navarro (88’).
Cronica Carlota Marti i Fotos Alfredo de la Iglesia
Font: (enllaç trencat)
Autor: Carlota Martí Alfredo de la Iglesia
Text:
SOM DE PROMOCIÓ!
El Sants aconsegueix el punt que necessitava per assegurar-se la segona posició de la taula i jugarà una eliminatòria d’ascens a Primera Catalana contra el Camprodon
Un punt. Això és el que havien d’emportar-se els de Tito Lossio del Municipal del Carmel si volien ser al menys segons. Una victòria combinada amb una derrota del Molletense els feia, a més, campions. Portava el Sants quinze partits sense perdre i venia de tres victòries consecutives. Ganes, il·lusió i confiança, això ho tenien tots els jugadors de la plantilla. Però a les 12 de diumenge, al camp del Carmel, van aparèixer també els nervis. Tot i el patiment fins l’últim segon de partit, al final, l’equip va sumar el punt que li faltava per poder jugar la promoció d’ascens a la Primera Catalana. I els nervis van donar pas a la felicitat absoluta, a les dutxes, als crits i fins i tot a les llàgrimes. Ara, falta fer un últim esforç en els dos propers caps de setmana per pujar de categoria.
Nabil fa saltar totes les alarmes i Samu apareix per fer somiar de nou al Sants
En un camp petit com el del Carmel, el partit va seguir el guió previst. Pilotes llargues d’una banda a l’altra del camp i volant durant més minuts pels aires que no pel terra. Hi havia nervis entre els jugadors del Sants i això va fer encara més imprecís el joc de l’equip. Es feia complicadíssim mantenir la possessió de la pilota durant més de dues passades i aquesta passava dels peus d’un equip als de l’altre en qüestió de segons. El Carmel, més habituat al seu terreny de joc, era qui trobava una mica més fàcilment els espais i des del primer minut va demostrar que no deixaria que el Sants s’emportés fàcilment cap punt del Municipal.
Els de Juan Carlos Ferrer no donaven cap pilota per perduda i servien des de la banda com si els hi anés la vida en el partit, sense deixar córrer el cronòmetre. Després d’haver avisat ja en un parell d’accions, al minut 10 als aficionats del Sants se’ls hi va encongir el cor. Cardona va centrar des de l’esquerra i Nabil va rematar i va enviar la pilota al fons de la xarxa. Els locals es posaven per davant i al Sants li tocava remuntar per aconseguir al menys l’empat. Després de veure com el Carmel s’avançava, mentre es dirigien al mig camp, els jugadors del Sants s’animaven els uns als altres. I a ells s’hi van unir els Resakas perquè llavors va ser quan més es van sentir els seus crits de suport. Amb samarretes, pancarta i bufandes, els seguidors santsencs que es van acostar a fins la muntanya del Carmel animaven al crit de “I Sants i Sants i Sants i Sants” però sobre la gespa als de Tito Lossio els hi costava molt sentir-se còmodes. Just després de l’1 a 0 els nostres ho van provar amb algun xut des de la frontal i en una centrada des de la dreta de Cristian la pilota li va arribar a un Peke que va xutar per sobre del travesser de la porteria de Quim Porqueras.
Després es va entrar en una fase perillosa amb uns minuts de no-joc i contínues interrupcions però, afortunadament, uns minuts més tard va arribar el miracle. Navarro va córrer per la banda esquerra i va enviar una passada fins a la frontal des d’on Gala va provar el xut. La pilota, però, va ser refusada per un defensa del Carmel i va acabar arribant-li de nou a Navarro. El pitxitxi del Sants va provar a Porqueras i el porter local va refusar la pilota però, aquesta, va tornar de nou als peus del Sergio. El davanter va buscar una centrada-xut que amb el taló i d’esquenes va introduir dins la porteria Samu.
Un gol per la història, per guardar i per recordar. Un gol celebradíssim que donava, sobretot, una mica més de tranquil·litat al Sants. Tornava l’empat i això valia per ser segons.
Abans del descans, Navarro en va tenir una en un u contra u davant Porqueras però l’últim control li va quedar llarg i no el va poder aprofitar per fer el segon. Després, va ser el Carmel el que va portar, de nou, la iniciativa i el xiulet de l’àrbitre va ser com un bàlsam pel Sants que va viure uns últims minuts de la primera part tancat al seu camp.
Patiment fins a l’últim segon
Quedaven 45 minuts pel somni. 45 minuts per aguantar l’empat o buscar un segon gol que deixés el partit més decidit. A la represa, el Sants va sortir amb els mateixos onze jugadors. A Barcelona, el Molletense guanyava al JA amb claredat i a Premià, el de Mar guanyava al de Dalt. Calia empatar. La derrota deixava als de Tito Lossio sense res.
Els de Juan Carlos Ferrer, però, seguien buscant amb moltes ganes la victòria i, sobretot, generaven perill en serveis de banda que convertien en mig-córner. En dues d’aquestes es trobaven amb dues rematades que estaven a punt de convertir-se en gol; la primera sortia per sobre de la porteria de Carlos i la segona s’estavellava contra el travesser.
El Sants també ho provava i Peke en tenia una amb un xut des de l’esquerra que refusava Porqueras. La pilota, però li queia a Gala però el seu intent es trobava amb les cames del central i, uns minuts més tard, era Cardona, l’extrem local, qui buscava fer el segon pel Carmel amb un xut des de la frontal. A mesura que s’acostava el final del partit, el Sants deixava entreveure sense complexes que volia conservar l’empat. A la porteria, el Carlos cada vegada s’entretenia una mica més en fer efectius els serveis i Tito Lossio feia el primer canvi en donar entrada a Marc Urrutia per Samu. Faltaven deu minuts pel final. Només deu. I es farien eterns.
El Carmel, tot i quedar-se amb un home menys per l’expulsió de Samuel, feia un pas endavant i el Sants es defensava com podia. I, de sobte, es faria fosc. Un servei en llarg des de l’àrea local li cauria als peus a Alberto que faria un control magnífic i superaria Carlos Blanco. 2-1 a falta de cinc minuts? No. L’assistent tenia la bandera aixecada i el gol quedava anul·lat per un fora de joc bastant dubtós. Els Resakas i tota la família del Sants respirarien. Però el partit encara era viu.
El Sants esgarraparia alguns segons més al cronòmetre amb el canvi de Navarro per Sumarroca i, aconseguiria treure’s la pressió del damunt jugant per fi uns minuts al camp del Carmel. En un servei de cantonada, Gala el jugaria en curt amb Urrutia i aquest, després de trepitjar-la, adormir-la i fer un bon regat la centraria cap a l’àrea i allà Guillem Hernández es quedaria a tocar de l’1-2. Poc després Sumarroca estaria a punt de treure petroli d’una pilota llarga que tocaria amb el cap massa suaument i es quedaria a uns metres del gol. I encara en la mateixa jugada, l’extrem pressionaria la sortida de pilota dels locals i ajudat per Aleix l’acabarien robant i Suma faria un xut que aturaria amb els peus Porqueras. S’arribaria al 90 i encara passarien coses. Carmona veuria la segona groga i deixaria al Carmel amb 9 jugadors i en l’última jugada del partit els locals rematarien una falta i la pilota sortiria fregant el travesser. Abans que el Carlos pogués anar a recollir l’esfèric per posar-lo en joc s’escoltaria la millor melodia. El xiulet del final. Per fi.
Els jugadors del Sants farien una pinya al costat de la banqueta, es ruixarien amb aigua i acabarien donant salts al costat dels Resakas. El Jesús de la Fuente, el delegat, amagaria les seves llàgrimes darrere unes ulleres de sol i tots acabarien passant per la dutxa. El “destí” deien alguns volia que aquest equip -jove no, joveníssim- arribés fins a la promoció. Un Sants que començava la temporada amb l’objectiu d’anar partit a partit sense obsessionar-se amb l’ascens, amb una junta que es negava a obligar a un grup tan novell a carregar sobre les esquenes amb la pressió de pujar de categoria sí o sí. Al final, s’han fet amb la segona plaça després de molts mesos de treball i de 34 jornades. Queda un pas. Un últim esforç perquè aquest equip sigui encara més gran. Dos partits per retornar al club a la Primera Catalana i per tancar una temporada de 10.
Després del sorteig celebrat a la seu de la Federació Catalana de Futbol aquest matí, ja se sap que el rival serà la UE Camprodon. El primer assalt serà aquest proper diumenge 8 de juny a les 12 del matí a l’Energia, el camp ha de ser un fortí i el Camprodon ho ha de veure tot més verd que mai.
CD Carmel: Quim Porqueras; Ramon Casas, Francesc Pulido, Adam Lohse, Jordi Vergés; Juan Carmona, Oscar Carrete; Alberto Fernández, Jordi Cardona, Pedro Montes, Nabil.
UE Sants: Carlos Blanco; Cristian Fabregat, Sergio Castillo, Fran Avilés, Adrián Navarro; Aleix Lage, Guillem Hernández, David Gala, Marc Franco; Samu i Sergio Navarro.
Gols: 1-0, Nabil (min. 10); 1-1, Samu (min. 29).
Àrbitre: Raul Aldana. Pel Carmel han vist la groga Jordi Cardona, Adam Lohse, Alberto Fernández i Juan Carmona (87’ i 89’) i la vermella Samuel Hernández (84’). Pel Sants només ha estat amonestat Sergio Navarro (88’).
Cronica Carlota Marti i Fotos Alfredo de la Iglesia