Josep Escolà i Segalés
Data:
Font: Viquipèdia
Autor:
Text:
Josep Escolà i Segalés
Josep Escolà i Segalés
Biografia
Naixement 28 agost 1914
Barcelona
Mort 7 març 1998 (83 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació futbolista, entrenador de futbol
Activitat 1933 - 1948
Esport futbol
Posició a l'equip Davanter
Trajectòria
Equip
1932-1934 UE de Sants
1933-1934 RCD Espanyol 2 (0)
1934-1937 FC Barcelona 51 (38)
1937-1939 FC Sète 26 (15)
1940-1948 FC Barcelona 115 (55)
Selecció nacional
1931-1948 Catalunya 10 (2)
1941-1945 Espanya 2 (1)
Entrenador
1949-1950 CF Badalona Futur
1951-1952 CE Sabadell FC
1954-1955 CE Castelló
1955-1956 Llevant UE Femení
Josep Escolà i Segalés (Barcelona, 28 d'agost de 1914 - Barcelona, 7 de març de 1998), conegut com el catedràtic del futbol, fou un futbolista català que va destacar per la seva intel·ligència, visió de joc, qualitat i potent xut a porta, a més de la seva noblesa dins el camp.
Trajectòria
Format a l'equip del seu barri, la U.E. Sants, el 1933 va arribar al primer equip del Sants. Un any després va fer el salt al FC Barcelona, on va consumir la major part de la seva carrera.
La suspensió de la Lliga a conseqüència de la Guerra Civil va fer que el Barça realitzés una gira per Mèxic i els Estats Units en els primers mesos de 1937. Molts dels components de l'expedició blaugrana van aprofitar el viatge per a exiliar-se i continuar jugant al futbol lluny d'Espanya. Aquest va ser el cas d'Escolà, que va fitxar pel Seta i va fixar la seva residència a França. Hi va romandre fins al final del conflicte bèl·lic, i el 1940 va tornar al Barcelona, tot i que abans la Federació Espanyola el va sancionar amb un any de suspensió.
Va disputar un total de 253 partits amb el Barça, en els quals va marcar 220 gols, i va conquerir tres Lligues i una Copa d'Espanya. El seu palmarès es va poder veure augmentat amb la Copa del 1936, final que els barcelonistes van perdre davant el Reial Madrid per 2-1. Aquest partit sempre serà recordat per la fenomenal parada que va fer Ricard Zamora a un tir d'Escolà quan estava a punt de finalitzar el xoc. Aquesta va ser l'última intervenció en la carrera esportiva de Zamora, que va anunciar la seva retirada un dia després.
Retirat el 1949, Escolà va rebre la Medalla al Mèrit Esportiu i va continuar lligat al futbol com a entrenador. Va dirigir el Badalona, Sabadell, Castelló, salvant l'equip del descens a Tercera divisió, i Llevant, al qual va ascendir de Tercera a Segona Divisió. Posteriorment va passar a formar part del cos tècnic del Barcelona, com a preparador dels equips infantils, i en aquest càrrec va romandre fins a la seva jubilació.
El seu fill Ricard Escolà i Sala també fou futbolista professional.
Palmarès
FC Barcelona
Lliga espanyola: 3
1944-45, 1947-48, 1948-49
Copa espanyola: 1
1941-42
Copa Llatina: 1
1948-49
Copa d'Or Argentina: 1
1944-45
Copa Eva Duarte de Perón: 1
1947-48
Torneig d'Històrics: 1
1948
Font: Viquipèdia
Autor:
Text:
Josep Escolà i Segalés
Josep Escolà i Segalés
Biografia
Naixement 28 agost 1914
Barcelona
Mort 7 març 1998 (83 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació futbolista, entrenador de futbol
Activitat 1933 - 1948
Esport futbol
Posició a l'equip Davanter
Trajectòria
Equip
1932-1934 UE de Sants
1933-1934 RCD Espanyol 2 (0)
1934-1937 FC Barcelona 51 (38)
1937-1939 FC Sète 26 (15)
1940-1948 FC Barcelona 115 (55)
Selecció nacional
1931-1948 Catalunya 10 (2)
1941-1945 Espanya 2 (1)
Entrenador
1949-1950 CF Badalona Futur
1951-1952 CE Sabadell FC
1954-1955 CE Castelló
1955-1956 Llevant UE Femení
Josep Escolà i Segalés (Barcelona, 28 d'agost de 1914 - Barcelona, 7 de març de 1998), conegut com el catedràtic del futbol, fou un futbolista català que va destacar per la seva intel·ligència, visió de joc, qualitat i potent xut a porta, a més de la seva noblesa dins el camp.
Trajectòria
Format a l'equip del seu barri, la U.E. Sants, el 1933 va arribar al primer equip del Sants. Un any després va fer el salt al FC Barcelona, on va consumir la major part de la seva carrera.
La suspensió de la Lliga a conseqüència de la Guerra Civil va fer que el Barça realitzés una gira per Mèxic i els Estats Units en els primers mesos de 1937. Molts dels components de l'expedició blaugrana van aprofitar el viatge per a exiliar-se i continuar jugant al futbol lluny d'Espanya. Aquest va ser el cas d'Escolà, que va fitxar pel Seta i va fixar la seva residència a França. Hi va romandre fins al final del conflicte bèl·lic, i el 1940 va tornar al Barcelona, tot i que abans la Federació Espanyola el va sancionar amb un any de suspensió.
Va disputar un total de 253 partits amb el Barça, en els quals va marcar 220 gols, i va conquerir tres Lligues i una Copa d'Espanya. El seu palmarès es va poder veure augmentat amb la Copa del 1936, final que els barcelonistes van perdre davant el Reial Madrid per 2-1. Aquest partit sempre serà recordat per la fenomenal parada que va fer Ricard Zamora a un tir d'Escolà quan estava a punt de finalitzar el xoc. Aquesta va ser l'última intervenció en la carrera esportiva de Zamora, que va anunciar la seva retirada un dia després.
Retirat el 1949, Escolà va rebre la Medalla al Mèrit Esportiu i va continuar lligat al futbol com a entrenador. Va dirigir el Badalona, Sabadell, Castelló, salvant l'equip del descens a Tercera divisió, i Llevant, al qual va ascendir de Tercera a Segona Divisió. Posteriorment va passar a formar part del cos tècnic del Barcelona, com a preparador dels equips infantils, i en aquest càrrec va romandre fins a la seva jubilació.
El seu fill Ricard Escolà i Sala també fou futbolista professional.
Palmarès
FC Barcelona
Lliga espanyola: 3
1944-45, 1947-48, 1948-49
Copa espanyola: 1
1941-42
Copa Llatina: 1
1948-49
Copa d'Or Argentina: 1
1944-45
Copa Eva Duarte de Perón: 1
1947-48
Torneig d'Històrics: 1
1948