El Gràcia venç la U. E. de Sans per 3 a 1, en un partit molt dur

Data: 05/01/1926

Font: L'esport català

Autor:

Text:
El Gràcia venç la U. E. de Sans per 3 a 1, en un partit molt dur

El diminut camp del Gràcia presentava un brillant aspecte abans de començar el match. Els "istes" d'un i d'altre bàndol feren acte de presència disposats a amenitzar la festa a mesura de les seves forces. I a fe que l'amenitzaren. O sinó que ho digui el senyor Baonza, el qual es veié materialment negre per tal d'aconseguir que la partida arribés a port.

Quatre coses sobre el joc

Emprant un tòpic una mica rebregat, haurem de dir que l'encontre que ens ocupa fou el que es diu de veritable campionat. Entusiasme, empenta, duresa i poca serenitat i escassa perfecció tècnica en tots els jugadors. Les ganes de fer el gol, que constitueix tot l'objectiu d'aquesta mena de matchs, fa que els equipiers no conservin la sang freda necessària per coordinar llurs esforços en un sentit més asserenat i al cap a la fi més pràctic.
Dintre d'aquestes característiques el match tingué dues fases quelcom diferents. La primera, favorable al Sans en la major part del primer temps, i la segona favorable al Gràcia. La major part de la pressió realitzada per un i altre bàndol, ha estat aprofitant el considerable desnivell del terreny, que afavoreix en gran manera la tasca dels atacants.
Tècnicament, ni uns ni altres han fet un gran partit. No obstant, Monleon-Martínez-Oliveras han efectuat un seguit de bellíssimes jugades, a la primera part, Sales, en el lloc de mig centre gracienc, ha tingut així mateix uns moments brillantíssims.
Fou ben visible una manca evident de xutadors en les dues davanteres. Les intervencions dels dos porters, els quals dit sigui de pas han tingut força feina, han estat les més de les vegades per recollir centrades i pilotes altes sobre gol. Però, de xuts perillosos, molt pocs. Podríem dir que les cues davanteres, sobre tot la del Sans, s'han distingit per la seva inefectivitat davant de gol,
El resultat en sí se'l mereix el Gràcia pel seu major encert perforador. El Sans tingué, potser, més ocasions per marcar. Amb un xic d'oportunitat, durant el primer temps, quan el domini li fou favorable, hauria pogut assolir un avantatge suficient per esperar confiat la segona part. Però les coses no anaren així, i vingué el canvi de decoració, i el Gràcia sabé treure més partit de la seva situació de jugar a favor del pendent.
Cap a les acaballes, els de la Unió varen revifar-se, però ja era tard.

Els gols

La primera part acabà amb 1 a 0 a favor del Sans. L'entrà Tonijuan, poc abans d'arribar al descans, en rematar a tota velocitat una centrada de Rini, el qual havia recollit una difícil pilota arran de kick.
Poc després de començada la segona part vingué un penalty contra el Sans per faut de Soligó. Al nostre entendre, un penalty injust. El tirà Orriols fortament; la bala topà al travesser, i en rebotre al camp topà amb l'esquena de Pedret, i d'allí a la xarxa.
Ben entrat el segon temps, Cortès fa una passada que Sastre recull entre els dos defenses, dribla a Perelló, i sol davant la porta no li cal fer més que desviar la bala per burlar Pedret, el qual havia sortit.
Poc abans d'acabar, una aclarida alta de Cortès es converteix casualment en una passada que Orriols recull prop de kick; centra, i Sastre, de mitja volta, entra el tercer gol.
Entre el primer i segon gols del Gràcia, Paló efectuà una dura entrada a Pedret; s'aturà el joc i veiérem que Balasch donava una puntada de peu a Paló. Discusions, crits, conferències, i Baonza expulsa del camp a Balasch i a Paló.

Com jugaren els vencedors

El Gràcia tingué una segona part considerablement més bona que la primera. Sobre tot a mesura que li millorava l'score, el seu encert anà in crescendo.
Palau estigué seguríssim i encertat durant tota la tarda. Valenta i decidida la defensa, en la qual Agustí superà a Vila. Els mitjos foren, potser, la línia que en conjunt tingué l'actuació més notable de l'equip. Sobre tot Sales, ratllà a gran altura. Cortès el secundà admirablement, sobre tot en la tasca defensiva.
Quant a la davantera, solament podem esmentar dos noms: Orriols i Sastre, els quals, no obstant, jugaren molt millor a la segona part que a la primera. Paló, complí. Megias gris, i Gàncara francament desencertat.

Els del Sans

Sembla que continua per a aquest voluntariós equip la mala tongada de la Copa Catalunya. La manca de Feliu i Peidró els constituí ahir un handicap considerable.
Pedret estigué bé. En el tercer gol, però, podia haver fet alguna cosa més. Perelló i Balasch el secundaren força bé, ben ajudats pels mitjos, que foren la millor línia de l'equip.
A la davantera hi mancà, tal com ja hem dit, encert en coronar les situacions perilloses. Oliveras tingué una esplèndida actuació, com feia temps no li havíem vist. Amb Oliveras, durant la primera part, foren una ala compenetradíssima i perillosa. També Monleon, a la primera part, estigué fet un veritable davanter centre. Tonijuan flaquejà força, i Rini complí sense excedir-se.

Els equips i l'árbitre

Jugaren pel Sans: Pedret, Perelló, Balasch, Soligó, Gularons, Calvet, Rini, Tonijuan, Monleon, Martínez i Oliveras.
Pel Gràcia: Palau, Agustí, Vila, Calatayud, Sales, Cortés, Gándara, Megias, Sastre, Paló, Orriols.
La tasca del senyor Baonza, com a àrbitre, fou força difícil a conseqüència de l'actitud del públic
i de la duresa del joc. De totes maneres, creiem que s'excedí en castigar amb penalty al Sans per la falta de Soligó. De faltes com aquella se'n cometeren moltes en tota la tarda, sense que fossin castigades. Amb això dels penaltys, caldria que els àrbitres tinguessin un criteri unificat i, sobre tot, que no els prodiguessin gaire.
Tampoc acabàrem d'entendre per quina raó havia d'expulsar a Paló, el qual es veié agredit, però no s'hi tornà pas.