SANS - SABADELL

Data: 18/02/1925

Font: Xut!

Autor: X. 

Text:
SANS - SABADELL

Els sansenses, influïts per en Gatwell, s'havien inventat unes matemàtiques estranyes, que els duien a la conclusió de què ni l'«Español» ni el «Barça» havien d'ésser campions, sinó ells, la «U. E. de Sans».
Influïts per aquestes matemàtiques, diumenge es presentaren al camp, disposats a cruspir-se als del «Sabadell», car, cas de perdre aquest partit, tota l'àlgebra se'ls en anava a cân Taps.
I ho aconseguiren per un tanto a cap, després d'una hora i mitja d'agromollar-se, de pifiar xuts, de cridar, d'esgargamellarse, de clavar-se estopa amb aquella bona fe i constància.
El partit sigué una cosa futbolísticament ensopida.
Els bàndols es colocaren els uns davant dels altres, i mentre en Mariné tocava el flubiol, començaren la gresca.
El «Sans» féu la sortida. A les primeres de canvi, semblava que els «panyeros» anaven a clavar-los un disgust, però en Ribas s'esverà i, en lloc de xutar amb la dreta, va fer-ho amb l'esquerra i la cosa no va passar d'un espant. El «Sans» apretà i dominà una estona davant de la porta d'en Tena III, però aquesta semblava que estés proveïda de parallamps, car, per més que els «paiets» xutaven, cap pilota aconseguia ficar-se a la gàbia. En Feliu prou s'hi esforçava, però en Teneta havia vingut amb candau, i res, ara parant la pilota, ara guillant aquesta per voluntat pròpia, no hi havia manera d'encolomar-la. I així, ara atacant els uns, ara els altres, però portant la de dominar els del «Sans», que jugaven amb un gran entusiasme de desorganització, la tarda anà avençant. Hi havia cada melée, que allò semblava un partit de rugby. En Muntané aclarí algunes situacions, fent-se digne de què a Barcelona hi hagi un carrer que porti el seu nom.
La segona part sigué, si fa o no fum, igual que la primera ; el mateix esverament, el mateix joc de camàlics, però res de lluïment. Els del «Sans» ja es començaven a veure la causa compromesa, quan en Tonijoan féu una passada a en Feliu, i aquest, amb un xut de cargol, aconseguí «ensilar» la porta d'en Tena III, que en aquell moment es caçava una puça i no pogué deturar el tanto.
Els del «Sans» amb el tanto s'engrescaren i començaren a xutar de valent, però en Tena, que ja no estava per puces, els desfeu totes les combinacions.
I al cap d'una estoneta finí l'encontre.
Dels guanyadors, els davanters estigueren tots desconcertats menys en Feliu. Semblava que s'havien fet una aposta de qui ho faria més malament. En Badal fou el millor de l'equip.
Del «Sabadell», el que féu més feina fou en Muntané. En Tena III, si no hagués tingut aquella badada, hauria tingut una tarda colossal.
En Mariné, mitja figa, mig raïm.

X.